dilluns, 20 de febrer de 2017

"Les voltes donen vida!", cap a la Terra Alta.

Un dia vaig sentir per la radio una frase que cada cop més intento fer-ne el meu lema: "Les voltes donen vida!". I és ben cert! Ens feia falta una escapada i això hem fet. Aquest cop la furgo ens ha portat cap a La Terra Alta.

Amb base al Càmping Els Ports, el divendres vam fer una passejada per la Via Verda de La Terra Alta amb les bicis, vam sortir des de l'estació de Xerta de pujada i fins Prat de Comte. Allà mateix hi ha la fantàstica raconada del Balneari de la Fontcalda, un racó que s'ha de visitar! Al final, tot fent fotos i mentre la llum del dia ens va donar temps, ens van sortir 32 kms, dels que la meitat els sues "pujant" suaument i l'altra meitat són "gratis" de baixada :)






Dissabte al matí el sol ens va cridar a arribar-nos fins a l'àrea d'esbarjo La Franqueta ( amb accés des de la carretera d'Horta de Sant Joan a Arnes, amb un indicador just a la benzinera on diu "Els Ports" ). Quina raconada !!! Amb les impressionants Roques d'en Benet d'amfitriones. 


Des d'allà el pàrquing surten diferents rutes, i vam escollir passejar fins als Estrets d'Arnes. Oh ! Unes roques que imposen molt de respecte, amb el pas del riu pels seus peus, i força atapeïdes de grups d'escaladors que les volen conquerir. És un dels paradisos de les sargantanes humanes!










Amb aquell sol que tant escalfava, vam decidir "no fer res" :) Així que vam recular una mica per la pista asfaltada i vam aparcar-nos en una zona que en diuen "Els Ateus" on és permès acampar. I ens hi vam plantar una bona estona! Dinant. Descansant. Llegint. Gaudint d'un sol que prou falta ens feia. Què més es pot demanar ?


A la tarda, passejada per Horta de Sant Joan. Ja la coneixíem de fa uns anys, però és xulo passejar-s'hi pels carrers que tant pugen i baixen ( però molt eh ! Quines pendents! ) i vam fer una visita al Museu de Picasso en honor a l'estada del pintor en aquesta població durant uns anys. Visita més que obligada! I després de fer una mica de compra al poble (algo de carn per sopar i oli de la contrada ) ja vam retirar.


L'endemà el dia es va llevar com si fóssim a Osona, no es veia res ! Buf! Quina diferència! Així que vam deixar pendent l'altra excursió que teniem pensat i després de visitar Arnes, ja vam anar tornant. Ens vam parar a fer una mini visita a El Pinell de Brai, de camí es podia observar ja senyals evidents que la primavera va arribant ( i no precisament al Corte Inglés aquest de marres),  i vam fotografiar la seva especial "Catedral del Vi".



On dinarem ? Doncs on el sol ens ho permeti. Mira, aquí mateix: Estany d'Ivars i Vila-Sana. Vam aparcar en un gran parquing de sorra, just a l'accés a aquesta zona humida plena de vida. Després de dinar, vam fer-hi una bona passejada, donant la volta a tot l'estany, poc més d'una hora i mitja, fent fotos i parant-nos a les casetes per observar les aus que anaven passant per allà davant, admirant les cigonyes enfilades als diferents espais pels nius que hi ha habilitades a tot el perímetre de l'estany.





I cap a casa a veure els gatets que segur que ja ens enyoraven ( tant com nosaltres a ells ).
Una altra per explicar.

Les fotos de la sortida:
1. Si no vols mullar-te, no t'apropis a l'aigua, Sam!


2) Coses d'Arnes...


El que fa una lletra més ... una lletra menys .... hehehehe !!!

diumenge, 1 de gener de 2017

"FurgoDescobrint" la Serra de Montsant i les muntanyes de Prades.

Necessitat de desconexió. Necessitat de natura. 
Aprofitem per recuperar el moviment al nostre bloc de viatges, molt abandonat. 
Hem gaudit d'uns dies que ens quedaven de vacances per treure a passejar la nostra darrera adquisició que ara ens permet catalogar-nos com a "FurgoDescobridors". 
Objectiu: les muntanyes de Prades i la Serra de Montsant.
Ens vam instal·lar al càmping d'Ulldemolins amb la il·lusió de resseguir, l'endemà al matí, el famós i enigmàtic Congost de Fra Guerau (enllaç a la nostra ruta a wikiloc), des de l'Ermita de St. Antoni, descobrint la tranquil·la ermita de Sant Bartomeu i totes les formacions rocoses existents al llarg del congost.








I després de pujar, pujar i pujar amunt, i seguint intermitents fites que et despisten una mica ... ens plantem davant les vertiginoses vistes als barrancs des de la carena observant la Serra de Montsant, i fent la volta circular baixant per dret per l'empinat Grau del Llop ( coll....ons amb el put... Llop!) fins a un dipòsit d'aigua proper a l'Ermita de Sant Antoni on havíem aparcat. 





Quina canya tot plegat! Però estavem cansats.

El següent destí, era Siurana, des d'on voliem fer un descens cap als Gorgs de la Febró i després fer una visita al deshabitat i un xic fantasmagòric poble de La Mussara. Ho vam fer l'endemà, però des de Prades. El motiu? Quan vam entrar a Siurana, ja es ponia el sol, hi havia una mena de plaga de furgoneterus hippis/escaladors/estrangers de totes les races, colors i estils tirats a les cunetes. El càmping estava força ple. I com que el que buscavem era pau i tranquil·litat, vam continuar fins a Prades, on estavem gairebé sols. I bé de preu. Amb aquestes temperatures, a més de 1000 metres d'alçada, i sense calefacció estàtica, ens feia falta poder-nos endollar a la corrent. Quina frescota! 



Així doncs, la passejada fins als Gorgs de la Febró la vam fer, molt recomenable, tot i que no vam fer la circular. I la visita a La Mussara, també. Curiós si més no. ( ruta a wikiloc)









La darrera descoberta tenia inici i final a Prades, així que vam tornar-hi a descansar per fer una ruta circular d'unes quatre hores, que te inici i final al parquing de l'entrada mateix del poble. La ruta s'endinsa per una magnífica i especial roureda, donant pas al punt més alt del municipi, el Tossal de la Baltasana i es pot rematar la ruta, fent-la circular passant per les Coves d'en Pere, la Roca del Gríngol ( que no està massa ben indicada però hi és), resseguint pel meu gust massa quilòmetres de pistes, arribant per un ombrívol corriol molt divertit fins l'especial Ermita de l'Abellera (no marxeu de Prades sense visitar-la !), i tancant el cercle passant per les mini ermites de Sant Roc i Sant Antoni, ja dins del poble. ( ruta a wikiloc ).







Una més al sac ! Catalunya m'enamora !

Sam i Dolo.

divendres, 9 d’octubre de 2015

Tram de Ota, Marignana, un poble molt cors!

Avui ens hem tornat a llevar molt d'hora, molt d'hora, i com que ahir al vespre abans de penjar la crónica i després d'examinar el mapa, vam anar a fer el tram, que quedava vora el hotel, i descartant l'opció de les Speluncas que son unes muntanyes rojes, la continuació de les Calanches, que es el que feien sortint de Ota, vam decidir fer fotos dins un poble, Marignana....... el cert es que tampoc es que un poble dongui de gaire, excepte per tot el que no podem trobar en un tram, animalets domèstics fent carreres amb els cotxes, avis molt autèntics sortint de l'hort i quedant-se a veure el rallye, etc..............tot plegat, molt enriquidor, i altre cop, 5 hores i pico de tram............jo crec que la copa ens la comencem mes a mereixer, els espectadors que no pas els participants............jejejee
Gatet contra alfa........




Genial, l'avi mirant el rallye...




I amb qualsevol cotxe es pot donar l'espectacle, fins i tot amb aquest Panhard!
Tot seguit hem enfilat amunt, per creuar i anar fins a Corte i abans d'arribar-hi, desviar-nos amunt cap a Ille Rousse, on hi havia el final d'etapa. ( no hem trobat el parc tancat i encara no sabem si el fan o no.........ens quedarem sense saber-ho! ).








Apa, demà últim dia a l'illa, i tornem..........tot i així, ja veieu que cameres en ristre, perque a la Dolo no la diverteix tant com a mi, però avui deu n'hi do les fotos que ha fet, seguim gaudint del paisatge, de la gent, i de tot plegat, veient sempre tot lo maco que el lloc et pot oferir! i per paisatges, aquesta illa es monumental, genial, irrepetible i fantàstica!