diumenge, 31 d’octubre del 2010

De costa a costa, tot creuant els Southern Alps!

Dia 31

Sembla en Dewey oi? Doncs ens ha acomiadat al matí amb aquests bigotis ...
Avui hem deixat Cristchurch, i hem anat en direcció a Greymouth, a la costa oest, tot creuant els Southern Alps per l'Artur Pass.



Hem començat fent llargues rectes amb les muntanyes blanques dibuixades de fons, que mica en mica s'han anat apropant, mentre, com sempre, jo anava fent fotos per la finestreta del copi, amb la càmara petita. 



 
Pel camí hem trobat varis llacs, el Lake Lindon, el Lake Moana Rua, entre d'altres de més xics, perquè aquí l'aigua raja per tot arreu. 

 
Hem parat a Castle Hill, després de fer el Porter Pass, a fer fotos a uns curiosos rocs, que s'assemblen a Montserrat en petit i que pels maorís, tenen un especial significat, tot i que no hi hem trobat maorís, sinó unes ferrenyes mosses del que, aqui serien els Forestals, que ens vigilaven atentament!




Fetes les fotos i el petit passeig matinal, seguim carretera i amunt, tot creuant el Waimakariri River, un riu que baixa de les muntanyes amb una llera del riu, realment enorme i amplíssima, que ben problamente podria ser un dels emplaçaments per poder fer pel·lícules de tipus que pensen amb anells! (o no! ). Ja veiem els orcos per allà fent milers de files en peu de guerra. 







Creuem aquesta amplíssima llera del riu, i la carretera s'endinsa dins d'un tupit bosc local (la resta de boscos son d'avets replantats que només serviran quan arribin a l'altura correcte per fer-ne llenya!) i just començar aquest tros, ens trobem el primer senyal de, ojo kiwi's poden travessar la carretera!




Poc després hem arribat al poble de l'Artur Pass, tot just quatre cases, i hem començat un pronunciat descens d'un 16% (pobres frens!) cap a Otira, amb viaductes, ponts i túnels, (tot plegat, molt desplegament per una carretera de muntanya que despres té els ponts d'un sol sentit! ), i on ens hem deixat de fer la foto del viaducte d'Otira, res més que un viaducte de formigó en curva sense massa d'especial, sí en canvi, la gorja per on passava el riu i la carretera, força espectacular tot i que dolenta per fer-li fotos!





Hem anat seguint avall i a Jackson's, amb taverna inclosa, ens hem desviat cap a Rotomanu, i Kaimata, per poder rodejar el llac Moana i el llac Poerua. Per aquesta carreterora ens hem trobat una carrera de ciclistes, on, hem vist passar els primers, un peloton rodant estirats i molt forts, i ningú més...............fem varis quilòmetres, i ens trobem unes vaques al mig de la carretera.....i ciclistes a darrere les vaques, i el pastor que les anava dirigint, pel mig de la carretera fins a una granja propera........així doncs, el peloton perseguidor, pringava............però ei! vint minuts més tard, tot veient passar unitats desperdigades a ritme de passeig hem vist passar un altre grup més gran........anaven xerrant, relaxats i amb poques cares de carreres.......poc després, la meta volant, més grups desperdigats i força mes tard, el grup final, i quan ja acabavem la carretera, ens hem trobat els que tancaven la cursa! Aquesta gent s'ho prenen amb moooooolta filosofia!



Pel mig, vistes dels dos llacs, vistes posteriors de les muntanyes, i arribem a Greymouth. De dret al càmping, ens hem fet un bon dinar i després, uns quaranta quilòmetres enllà, ens hem arribat fins a veure les Pancakes i els blown holes.


 
És, un cop més, espectacular, molt xulu, i és gratis, i la costa fins allí, molt feréstega i tranquil·la, per acabar tornant a Greymouth, fer algunes fotos a la ciutat, (poble gran, i és el més gran d'aquesta banda de la costa! ) però és diumenge i està tot tancat -excepte els supermercats, que obren els set dies a la setmana, gairebé les vint-i-quatre hores!-. Cansats, cap al càmping, tot esperant la posta de sol que avui som arran de mar!




Bueno, la posta de sol, una estafa! l'únic cop que som vora el mar, al costat que toca, perquè per l'altra banda de l'illa només el veus pondre's rere les muntanyes, i resulta que apareixen tots els núvols del món per fer que no puguem gaudir d'una esperada i romàntica posta de sol ( naltres ja estavem tortolejant ) , així que...............haurem de tornar! i "em sap un greu haver de tornar!"

En fi, a partir d'ara ho provarem amb les sortides de sol, tot i que això suposi llevar-se a quarts de sis del matí.....!!!! Si marxessin els núvols, probarem a fer més fotos a la lluna d'aquí una estona...

i no ha marxat. Bona nit.

dissabte, 30 d’octubre del 2010

Inesperada caminada veient foques i turisme per Cristchurch

Dia 30


Avui erem 8 esmorzant: quatre ànecs, dues gavines, en Sam i la Dolo
Avui hem esmorzat acompanyats d'ànecs i gavines, tots mendigant algo de menjar i barallant-se per ell! Hem recollit i hem anat a veure la península de Kaikoura, que deien que hi tenen una colònia de foques, ja que la mar es veia molt arrissada, el cel molt negre, i el tema ballenil, l'hem deixat córrer...........així doncs, mira, anem a veure foques i airejar-nos una estona.

Pel passeig de mar, anomenat Explanade, hem trobat unes estatues que havíem vist a les postals de l'i-site, que naturalment també hem visitat........









i arribem al final de la carretera, al punt més extrem de la península, i ens dóna la benvinguda una foca grossa, que acabava de sortir de l'aigua, i que buscava el sol, per eixugar-se, tant com naltres per combatre les ràfegues gèlides de vent.

Li hem fet un parell de fotos, i hem vist un camí que pujava fins un mirador.........anem-hi, no?


Dit i fet.......anem pujant fins a arribar a l'alçada d'un minifar, i veiem que el camí continua per dalt el penyasegat, i, a baix, sembla que a la llunyania s'hi podrien veure foques.........bé, doncs, caminem una mica, no? ( jo quan tinc oportunitat de fer fotos, tant fa que sigui pujada, baixada o el temps que faci............anem a fer fotos, vinga!) ...



tot caminar per un sender perfectament marcat, travessant tancats de vaques per unes escales fetes per l'ocasió ( sort que les vaques no saben pujar escales! ), i ja de lluny, comencem a veure en uns rocs propers a les platges, tot de taques negres......coi, objectiu gros a la càmara, i sí, són foques...........au, anem-hi! Hem fet cent milions de fotos de les foques, les hem observades desde el nostre privilegiat i tranquil observatori encimbellat, tot escortats de tota mena d'ocells i gavines, que volaven en formació d'atac, de dues en dues, o de quatre en quatre, semblant realment caces de combat!



Hem anat tornant, quan la gent començava a venir ( som uns cracks i sempre tornem quan la gent va......jejeje ), i arribant al pàrquing, coi!, una foca dormint davant de la furgo...........i unes quantes més a tocar..........fotos de rigor, elles posant per les fotos, i au!, marxem de Kaikoura, sense veure balenes, però havent vist moltes foques desde un mirador gairebé particular i havent fet una bona caminadeta amb un paisatge incomparable!




Hem agafat la carretera, molta part prop arran del mar, entre l'aigua i la via del tren (ah! i amb un parell de túnels! no n'hi ha en aquest país), direcció sud cap a Cristchurch, tot parant a dinar en un poble perdut del món que es deia Motunau Beach, a 16km de la carretera general, davant d'una illeta que és reserva de pinguins, amb un vent impressionant i més batalles aèrees de gavines, realment impressionants, just davant nostre. Vamus, que hem estat la mar de entretinguts mentre dinàvem!




Vistes des del "menjador" tot dinant ...

A primera hora de la tarda hem arribat a Cristchurch, hem anat de dret al càmping per reservar lloc, hi hem aparcat la furgo, i hem agafat el bus fins al centre city. La ciutat no està gaire malmesa pel terratrèmol, però, tot i així, hi ha uns quants carrers tocats i diversos edificis afectats, molts dels quals ja han sigut derruits, i d'altres que estan pendents de ser-ho.








Fa estralls veure les restes del "earthquake" de fa un parell de mesos ....


Únic kiwi que hem vist ... al rellotge de l'estació del tramvia

La city, com a mínim, té mes historia que Auckland, tot i que el centre sembla que només hi hagi botigues de moda, i de souvenirs pels turistes........hem fet fotos a la catedral, al parc, volteta de torn, hem comprat quatre cosetes ( el conductor de l'autobús, ens ha dit, al top 10, no? al càmping.......sí, es nota que som guiris! ). Ara estem veient batalles per un tros de pà, entre els ànecs que també poblen el càmping i, evidentment, no deixen de demanar algo pa comé! Uns ens han donat el bon dia i aquests altres ens diran bona nit.


Així que, bans no es faci fosc, soparem una mica i a descansar, demà si tot va bé, travessarem de nou l'illa, cap a la costa est, pel famós Arthur's Pass -a veure si estem de sort amb el temps i ens premia amb unes bones vistes dels "pirineus" novazelandesos-. La intenció és anar baixant per aquella banda cap al sud més sud de l'illa, passant per la zona dels glaciars i dels sounds, a veure què podem visitar.
See you soon!

Curiositats:

Avui, més que una curiositat, constato (jo, Dolo) que, .... mmmmm ... que .... I need a new suitcase! Sí, farà falta una altra maleta per tornar a casa jejejeje Aix! entre la publicitat que recollim d'arreu i les cosetes que vas arreplegant d'aquí d'allà. He de confessar que ja ho havia previst.

Ara que hi penso, hem passat per un poblet anomenat Parnassus, no hi hem parat, però si s'arriba a dir "Pernassus", ja et dic jo que hi parem. Per pebrots!



Aquests dies (Sam) m'estic enrecordant molt del avi Patet, caçador que només pel soroll, o la silueta, ja sabia quin ocell o bèstia ferotge es podia veure. Aqui, només es poden "caçar" amb la càmara de fotos, però, perdius corrent pel parking on dinavem ahir, anecs de tots colors, classes i models, albatros, i altres ocells de mar, caderneres i altres ocellets piulaires, llebres, cervols i possums, entre molts d'altres, fan que cada dia quedis mes meravellat de la quantitat de vida que tenen aquestes illes, i com, les besties, les del territori i les importades, s'han adaptat als canvis, essent potser els kiwi's, els únics que no resisteixen aquests canvis i tantes especies foranes. Tot i així, es una passada i no em canso de fer fotos a qualsevol bitxo que es mogui, tenint ja una colecció de fotos tant o mes extensa que la de paisatges i per suposat, de cotxes!

Kaiak i foques i molts quilòmetres entre mig!

Dia 29.

Avui ens hem tornat a llevar ben aviat, i ja van no se quants dies que fem matinades espectaculars ( a aquest pas, m'apunto a fer torn de matí a la feina, ja que m'estic habituant als seus horaris! ), hem deixat el càmping, i hem anat al poble del costat, Marahau, en ple Parc Abel Tasman, a fer kaiak.


Pronòstic: no plourà! Llons! i això què és? Caiac ... o nor caiac ... this is a question!

Com que els kaiaks són diferents dels que solem fer servir, ( tenen pedals per fer anar el timó, i vas posat a dins, amb el cubredallonsis perquè no entri l'aigua, i una manxa, perquè si n'entra la puguis treure! ), doncs, ens han fet gairebé dues hores de briefing -en anglès eh!!! jejejeje-, fora i dins l'aigua, perquè la miss monitora Gem, ens ha fet anar fins a la meitat de la bahia, per veure com ho feiem, rectificar-nos, etc............total, de tot un matí, tot just hem fet tres horetes de kaiak. I dues i mitja ens les hem passat barallant-nos amb el timó de marres! -això ha passat, perquè tu, Sam, necessites un volant i uns pedals de gas i freno, sinó malament; ja sabem allò de que els homes, dues coses a la vegada ..... -.


De totes maneres, els kaiaks van molt ben equipats, i son força més ben parits que els que estem acostumats a la costa brava, tenen espai per guardar-hi coses, porten mapa, un paravents per posar-te'l quan tens fred, una bengala, una esponja per assecar bé l'aigua del seient, que la monitora ha dit que era tant important, i que naltres no hem fet servir, potser volia que li tornessim net?¿?


Cara de malparit ?!
Com que el temps era, cloudy, es a dir, ennuvolat i amb pinta de ploure, no estàvem gaire tranquils, però així que el tractor ens ha portat cap al mar, tot travessant mig quilòmetre de platja ( la marea era baixa, i el mar a can pixa ), hem fet les primeres pràctiques i rems a les mans, hem anat direcció sud. La resta de caiacs, han sortit direcció nord, perquè o bé feien una combinació de mar, treeking i retorn amb tele taxi water a tota castanya, o bé feien una travessa de dos dies quedant-se a dormir qui sap on. El cert és que ens hem quedat amb les ganes de provar aquestes altres opcions. Anotat a la llista de coses pendents o per repetir! jeje

Split Apple Rocks
Així, doncs, al girar una de les primeres raconades, hem decidit baixar a veure la pedra trencada, "Split Apple rocks", un rocot esfèric en forma de mitja poma la mar de ben posat, que qualsevol malpensat diria que l'hi han posat expressament!, just davant d'una platja paradisiaca ( en aquesta zona vàries platjes són considerades de les millors del món ), hem parat a esmorzar, fer fotos, recollir petxines i cargols, controlar la gaviota lladre, saludar un senyor australià, i tornar tot veient colònies d'ocells marins per les roques a vora el mar o en els arbres dels penyasegats.

Quina aigua més clara ...

Heu vist quines faldilletes? Mireu-me bé (Dolo) perquè serà de les poques vegades que en portaré jejeje
Després hem creuat tota la bahia, fent moltes esses, tot s'ha de dir, que això de portar pedals dins el kaiak, que servien per moure el timó a un costat i a l'altre enlloc de per donar gas i frenar, hi ha cervells que els costa d'assimilar, i al meu en concret, crec que no hi ha manera! tot buscant la Coquille Bay, la platja de les petxines.......i a part d'un parell de gavines dormilones i un albatros que els feia companyia, de petxina ni una!

... conduint en Sam ... no veiem mai clar l'objectiu!!! ... homes !!!



I després ja hem anat tornant cap a la platja, on no hi havia més que un trist motor de cotxe abandonat a la sorra, i ningú que es fes càrrec del kaiak........au, patejada cap al kaiakcentre, que era a 300metres......i ells tots feliços, em diuen que ja saben que hi som, que tranquils, que ja ens vindran a buscar.........( perque el kaiak aquest pesa el doble que els normals, a més de ser el doble de llarg! ni parlar-ne d'arrossegar-lo per la carretera durant aquests optimistes 300 metres! ), total, que mitja hora més tard ha aparegut un noi molt simpàtic, que ens ha recollit, ens ha tornat a lloc, i així acabavem l'aventura kaiakera d'avui. per dinar uns sandwitxos rapidet, i carretera!


Vermellet i sense ulleres?

Vols deixar-me estar !

Hem desfet el camí, tot observant de fons l'illa nord novazelandesa, direcció a Nelson, Bleheim i cap a Kaikoura, del Mar de Tasmània cap al Pacífic una altra vegada -i no serà l'última-, hem parat al Oihau point, a veure seals............( i clar, valtres que heu vist molta tele, direu, ostres!, Seals, són aquells valents guerrers americans, experts en arts marcials i els primers que envien en missions xunguissimes, oi? pos no.........eren foques! un llamp de foques! ). Així que hem tret l'objectiu gros, i els hem fet unes quantes fotos, i hem seguit avall fins a Kaikoura, on si tot va bé, demà anirem a veure balenes.






Curiositats:

Encara que no faci sol, pots acabar vermell com un tomàquet.........és el que ens ha passat avui.......estem vermellets!
Avui he entés el significat de la senyal When Wet: i un cotxe fent ziga-zaga ziga-zaga (com en Pep Guardiola)............plogui, nevi o estigui humit, s'ha d'anar de cantó i deixar-se tant neumàtic com sigui possible! Hi ha ports de muntanya i trossos de carretera en els que veus algunes marques de neumàtics, realment suicides............estan bojos aquests Kiwis!
Hi ha tanta vida en aquests mars, que en els cargols que trobàvem a les platges, n'hi havia de vius, just on trencaven les ones, i d'altres plens d'ermitanys! Una passada això de collir petxines i cargols!
Cada dia veiem més xais i el que hem anat trobant són cèrvols en tancats per cria, separats els mascles de les femelles. Perquè serà?

Comprovat: no tenen garatges! I un cotxe pot servir de diana perfectament ...
Havelock, hem passat per davant dels musclus verds