Ja hi som!!!!

Barcelona-London-Los Angeles -o la seva habitació- Auckland, déu n’hi do quin viatge! By Sam&Dolo
 
A les sis del matí, sortíem de casa direcció el Prat a estrenar la seva nova terminal T1. El vol de British Airways, sortia a un quart de deu, tot i que fins les 10, no vam enlairar-nos del Prat. Arribem a London i comencem a fer excursions entre terminals…….la peli el Laberinto, es queda  curta comparat amb la que tenen liada aquests britànics a Heatrow! Allò era el festival de la terminal i com t’equivoquessis, podies anar a parar a una que et portés a destins d’allò mes pintorescos! Ja ho provarem!
 
Tres hores fent turisme pel Duty Free,veient assafates i assafatus, , gent d’arreu i la nostra primera partida d’UNO, fins que per fi, au, embarquem puntuals al NZ1 destí a Auckland via Los Angeles, on paraven a posar benzina, canvi de pilot i posar mes jalancia per tanta gent, ja que anàvem amb un Boing 747-400…………..un bicharraco impressionant! I amb pantalla individual de tv, música, documentals... 

El viatge no ha tingut gaires problemes, fora de demanar per jalar, el que no ens agradava ( ja veuràs com aprendrem anglès,ja! ), dormir o veure com els altres dormen i sobretot, la fastigosa pudor de peus dels dos british,parella, que seien al costat nostre. Ha sigut molt dur aguantar tanta pudor durant  tantes hores!!!! Gairebé  en tot el trajecte hi ha hagut sol, curiós tot plegat.
Al parar a Los Angeles, no hem vist res, ens han descarregat de l’avió, hem entrat en una habitació on ens han escanejat, fitxat i controlat i dues hores després, apa som-hi, 12 hores mes de pudor de peus! I aquest cop, en tot el trajecte hi ha hagut foscor, més curiós encara!

Hem arribat a Auckland a les 6.35 hora local i després de cascar-nos  uns 23.000 km més o menys……………no els fem amb un any i els hem fet amb un dia!

A l’aeroport he debatut amb uns pakis molt simpàtics que em volien dur a buscar la motorhome,( taxistes ells )  però per sort, al final hem trobat a la conductora que ens venia a buscar, que ens ha portat al United Rent a Caravan o com coi es digui, i una hora interminable mes tard, ens la han deixat endur!

Com uns novells, hem col·locat els miralls bé, hem sentit la sensació de conduir per la dreta, hem remenat el canvi de marxes amb la mà esquerra!!! I hem sortit de pet al primer carrer, mirant a esquerra i dreta, i observant com cony funcionava el sentit del trànsit. 

Hem fet el primer ceda i endavant les atxes! Hem anat a comprar…………..hem arrasat el súper…………de preus, diria que mes car que a casa, però encara hi hem de batallar molt, hem localitzat el càmping, després  de fer moltes voltes per Manukau , ens hem instal·lat al càmping, ens hem dutxat i desinfectat, perquè aquesta olor de peus,era horrorosa, hem dinat aviat i hem anat amb autobús a Auckland ( que és car de collons! 6,80$ dòlars novazelandesos!!! Anar…………tornar otro tanto per cap!

Un cop a Auckland hem passejat per Queen Street, hem pujat a la Sky Tower (220 metres d'alt! ), hem fet algunes fotos, i quan el cansament ens ha dit prou, autobús i cap a la motorhome!i demà més!

Veieu un cotxe als meus peus?!

 Dimarts 18. Ens hem despertat d’hora, per això del canvi horari, i amb autobús ( una altra hora de viatge acompanyats d'estudiants uniformats que anaven al cole! ) hem tornat al centre, hem fet una visita al murakiwi taradellenc, a qui per encàrrec hem portat una mica de “vici” per uns dies.  Que xulu poder-nos trobar amb algú del poble a tants quilòmetres de distància de les nostres cases! Ha sigut fantàstic. El dia ha acompanyat. Hem passejat pel centre amb ell, pels carrers principals, hem anat a la busca i captura de la primera botiga de slot i maquetisme. I quina patejada! Déu ni do el que hi havia.

 
A mig matí ens hem arribat fins al Mt. Eden, el nostre primer volcà, des d’on hem tingut aquestes magnífiques vistes de la ciutat( amb mes fotos del skytower ). Hem tornat a agafar el bus, just davant d’on l’Edu treu la seva faceta de singer (hehehehe) i per dinar ens ha portat a un japo on ens hem posat les botes amb uns nuddles una mena de macro espaguetis i un bon plat daros amb llom i espècies. Bon profit!
 
Després de dinar, ens hem acomiadat d’ell, i hem desfet Queen Street avall fins a trobar el bus que ens ha tornat al camping on hem agafat la furgo i hem començat realment l'aventura per l'illa nord. Destí? Whangarei.165 km d'autopista cap al nord, en teoria, menys de dues hores de camí, però en realitat, sortir d'Auckland  ja ha sigut lent, amb continues retencions.......un cop despejat, velocitat de creuer fins al peatge voluntari, paguem i s'acaba l'autopista............només dos dollars, però per tant poc tros..........es car!

deixem per fi la Great south road,llarguissim carrer i mireu quin canguelo, anem per l'altre carril i ens adelanten per la dreta!

Comença una carretera de un sol carril per banda, amb trossos per adelantar, forces rectes i tal...........i de cop, ojo!!! un revolt! ojo!!! un altre revolt...........ojo!!! encara un altre.........aquesta gent no saben fer carreteres de corves o que? cada corva hiperindicada, amb continuos recordatoris i velocitats recomanades per passar cada una d'elles.........bueno, anem fent i al final hem trobat el primer tramet a lo que donava la furgo i la velocitat màxima de la via....que son molt exagerats amb les recomanacions, ja només els falta posar fotos dels accidentats a peu de cuneta!

.........al final, arribar a Whangarei, ha sigut lent, però entretingut, amb paisatges impressionants, moltes ovelles i vaques i jo no se si es que es cosa dels britanics, de conduir per l'altre carril o que, però el sol es ponía  pel costat contrari!!!

 

I una altra cosa curiosa, tot i estar en una part tan avall del món, la gent no camina de cap per avall, ni cau............un dels dubtes de joventut que tenía, al fi s'ha esvait...........i no em parleu de la llei de la gravetat ni res d'això, que era quelcom que fins que no hagués vist en persona, no em creia............ara tot i així, son raros aquesta gent, tot i que el paisatge val la pena!.........Bona nit