Ventilats i plens de sorra

Dijous 21

Dia de contrastos, amb moltes coses vistes i molts quilòmetres fets, però sempre, fins i tot ara, acompanyats per una ventarulla impressionant, que fins i tot dominava la furgo al portar-la!

Tot i així, anem seguint el Dolo-planning (i ja anem amb un dia guanyat! ole ole !) i hem anat a Paihia, ben aviat al matí, hem triat una empresa d'aquestes de "guiris" que et porta a fer el volt per la Bay of islands, a veure les 140 illes, illots, rocs, etc...

i el "Hole In The Rock", la foradada per entendre'ns, que és una illa amb un forat, on els agosarats hi passen amb barca, i on el catamarà que ens duia, no s'hi ha posat del tot, perquè no passava però més de mig vaixell era dins del forat. 

És a dir, hem vist un fotimer d'illes amb caseta i prats de gespa a tocar de l'aigua on hi havien munts d'ovelles, hem tret el nas al Pacífic, hem vist el far del Cap Brett i el Hole aquest.

 

I després hem anat a passejar a peu -com els Robison Crusoe aquells!- per una de les illetes més grans, Urupukapuka -i no és cap insult eh!-, per acabar tornant cap a Paihia. Sol, vent, pluja, núvols........el temps cambia massa depressa -en Molina s'estressaria havent de fer pronòpstics-, tant aviat t'acostes a la pluja, com te n'allunyes, com et troba...el vent hi ajuda! 

Tot i així, una experiencia que potser amb algun altre tipus de vaixell i més temps, ha de ser encara més fabulós, però bé.............és el que hi ha!

 







Hem dinat al passeig de Paihia, dins la furgo amb vistes al mar, carretera i cap a Opononi i Omapere, travessant l'illa d'oest a est, a la banda del mar de Tasmània, a l'altra banda de l'illa, tot creuant valls, muntanyes , rius.........heu vist el Senyor dels anyells, oi? doncs així..........ara, a l'arribar a Opononi, que té una entrada de mar força important, hem vist el desert! 


 

Sí, sí, desde allí, i Omapere un xic més endavant, tenen unes vistes a l'altra banda del Hokianga Harbour, on hi ha la Te Pouahi Reserve, que és la muntanya de sorra fina, però fina, fina, fina, més gran que he vist mai, fora del desert! Espectacular! Ara bé, del vent que feia, hem quedat de sorra fins als ... dallonsis!

 

I d'allí, hem anat al Waipoua Forest, un tram de rallyes xul·lísim pel mig de la selva, on hem trobat el Tane Mahuta, un Kauri, un arbre immens! el més gran de tots...........es veia desde la carretera, i al voltant de la carretera, encara en queden alguns, de dimensions espectaculars! Tot una experiència, passar per una carretera així, ja que arbres tant grans i un bosc tant selvètic i atapeït, et fa sentir molt petit i fora de lloc. Una llàstima que els boscos així, hagin sigut substituits per camps de xais!

 






Hem seguit fent, molts, molts, molts quilòmetres d'un tiron, fins a Orewa, on fem nit, i demà ja deixarem Auckland enrere i cap al sud, a Coromandel!

Curiositats:
Els xais son de pelutxe, la Dolo en vol un! Les gavines et poden fotre el jalar de les mans en vuelo rasante............vaya unes! de gran vull ser algú que tingui una illa d'aquestes amb caseta, platja i hamaques..........quina sort! 

Ah! i la quantitat de senyals de bèsties que et poden creuar la carretera, inclou Kiwi's, ànecs, xais, vaques, camions, persones, escolars, etc........i tots tenen senyal propia! els ponts, tenen tots nom i estan numerats.......i clar, amb la d'aigua que hi ha, en tenen uns quants! Apa, demà més........si les conexions ho permeten!