De costa a costa, tot creuant els Southern Alps!

Dia 31

Sembla en Dewey oi? Doncs ens ha acomiadat al matí amb aquests bigotis ...

Avui hem deixat Cristchurch, i hem anat en direcció a Greymouth, a la costa oest, tot creuant els Southern Alps per l'Artur Pass.

Hem començat fent llargues rectes amb les muntanyes blanques dibuixades de fons, que mica en mica s'han anat apropant, mentre, com sempre, jo anava fent fotos per la finestreta del copi, amb la càmara petita. 

 
Pel camí hem trobat varis llacs, el Lake Lindon, el Lake Moana Rua, entre d'altres de més xics, perquè aquí l'aigua raja per tot arreu. 

 
Hem parat a Castle Hill, després de fer el Porter Pass, a fer fotos a uns curiosos rocs, que s'assemblen a Montserrat en petit i que pels maorís, tenen un especial significat, tot i que no hi hem trobat maorís, sinó unes ferrenyes mosses del que, aqui serien els Forestals, que ens vigilaven atentament!

Fetes les fotos i el petit passeig matinal, seguim carretera i amunt, tot creuant el Waimakariri River, un riu que baixa de les muntanyes amb una llera del riu, realment enorme i amplíssima, que ben problamente podria ser un dels emplaçaments per poder fer pel·lícules de tipus que pensen amb anells! (o no! ). Ja veiem els orcos per allà fent milers de files en peu de guerra. 

Creuem aquesta amplíssima llera del riu, i la carretera s'endinsa dins d'un tupit bosc local (la resta de boscos son d'avets replantats que només serviran quan arribin a l'altura correcte per fer-ne llenya!) i just començar aquest tros, ens trobem el primer senyal de, ojo kiwi's poden travessar la carretera!

Poc després hem arribat al poble de l'Artur Pass, tot just quatre cases, i hem començat un pronunciat descens d'un 16% (pobres frens!) cap a Otira, amb viaductes, ponts i túnels, (tot plegat, molt desplegament per una carretera de muntanya que despres té els ponts d'un sol sentit! ), i on ens hem deixat de fer la foto del viaducte d'Otira, res més que un viaducte de formigó en curva sense massa d'especial, sí en canvi, la gorja per on passava el riu i la carretera, força espectacular tot i que dolenta per fer-li fotos!

Hem anat seguint avall i a Jackson's, amb taverna inclosa, ens hem desviat cap a Rotomanu, i Kaimata, per poder rodejar el llac Moana i el llac Poerua. Per aquesta carreterora ens hem trobat una carrera de ciclistes, on, hem vist passar els primers, un peloton rodant estirats i molt forts, i ningú més...............fem varis quilòmetres, i ens trobem unes vaques al mig de la carretera.....i ciclistes a darrere les vaques, i el pastor que les anava dirigint, pel mig de la carretera fins a una granja propera........així doncs, el peloton perseguidor, pringava............però ei! vint minuts més tard, tot veient passar unitats desperdigades a ritme de passeig hem vist passar un altre grup més gran........anaven xerrant, relaxats i amb poques cares de carreres.......poc després, la meta volant, més grups desperdigats i força mes tard, el grup final, i quan ja acabavem la carretera, ens hem trobat els que tancaven la cursa! Aquesta gent s'ho prenen amb moooooolta filosofia!

Pel mig, vistes dels dos llacs, vistes posteriors de les muntanyes, i arribem a Greymouth. De dret al càmping, ens hem fet un bon dinar i després, uns quaranta quilòmetres enllà, ens hem arribat fins a veure les Pancakes i els blown holes.

 
És, un cop més, espectacular, molt xulu, i és gratis, i la costa fins allí, molt feréstega i tranquil·la, per acabar tornant a Greymouth, fer algunes fotos a la ciutat, (poble gran, i és el més gran d'aquesta banda de la costa! ) però és diumenge i està tot tancat -excepte els supermercats, que obren els set dies a la setmana, gairebé les vint-i-quatre hores!-. Cansats, cap al càmping, tot esperant la posta de sol que avui som arran de mar!

Bueno, la posta de sol, una estafa! l'únic cop que som vora el mar, al costat que toca, perquè per l'altra banda de l'illa només el veus pondre's rere les muntanyes, i resulta que apareixen tots els núvols del món per fer que no puguem gaudir d'una esperada i romàntica posta de sol ( naltres ja estavem tortolejant ) , així que...............haurem de tornar! i "em sap un greu haver de tornar!"

En fi, a partir d'ara ho provarem amb les sortides de sol, tot i que això suposi llevar-se a quarts de sis del matí.....!!!! Si marxessin els núvols, probarem a fer més fotos a la lluna d'aquí una estona...

i no ha marxat. Bona nit.