Kaiak i foques i molts quilòmetres entre mig!

Dia 29.

Avui ens hem tornat a llevar ben aviat, i ja van no se quants dies que fem matinades espectaculars ( a aquest pas, m'apunto a fer torn de matí a la feina, ja que m'estic habituant als seus horaris! ), hem deixat el càmping, i hem anat al poble del costat, Marahau, en ple Parc Abel Tasman, a fer kaiak.

Pronòstic: no plourà! Llons! i això què és? Caiac ... o nor caiac ... this is a question!

Com que els kaiaks són diferents dels que solem fer servir, ( tenen pedals per fer anar el timó, i vas posat a dins, amb el cubredallonsis perquè no entri l'aigua, i una manxa, perquè si n'entra la puguis treure! ), doncs, ens han fet gairebé dues hores de briefing -en anglès eh!!! jejejeje-, fora i dins l'aigua, perquè la miss monitora Gem, ens ha fet anar fins a la meitat de la bahia, per veure com ho feiem, rectificar-nos, etc............total, de tot un matí, tot just hem fet tres horetes de kaiak. I dues i mitja ens les hem passat barallant-nos amb el timó de marres! -això ha passat, perquè tu, Sam, necessites un volant i uns pedals de gas i freno, sinó malament; ja sabem allò de que els homes, dues coses a la vegada ..... -.

De totes maneres, els kaiaks van molt ben equipats, i son força més ben parits que els que estem acostumats a la costa brava, tenen espai per guardar-hi coses, porten mapa, un paravents per posar-te'l quan tens fred, una bengala, una esponja per assecar bé l'aigua del seient, que la monitora ha dit que era tant important, i que naltres no hem fet servir, potser volia que li tornessim net?¿?

Cara de malparit ?!

Com que el temps era, cloudy, es a dir, ennuvolat i amb pinta de ploure, no estàvem gaire tranquils, però així que el tractor ens ha portat cap al mar, tot travessant mig quilòmetre de platja ( la marea era baixa, i el mar a can pixa ), hem fet les primeres pràctiques i rems a les mans, hem anat direcció sud. La resta de caiacs, han sortit direcció nord, perquè o bé feien una combinació de mar, treeking i retorn amb tele taxi water a tota castanya, o bé feien una travessa de dos dies quedant-se a dormir qui sap on. El cert és que ens hem quedat amb les ganes de provar aquestes altres opcions. Anotat a la llista de coses pendents o per repetir! jeje

Split Apple Rocks

Així, doncs, al girar una de les primeres raconades, hem decidit baixar a veure la pedra trencada, "Split Apple rocks", un rocot esfèric en forma de mitja poma la mar de ben posat, que qualsevol malpensat diria que l'hi han posat expressament!, just davant d'una platja paradisiaca ( en aquesta zona vàries platjes són considerades de les millors del món ), hem parat a esmorzar, fer fotos, recollir petxines i cargols, controlar la gaviota lladre, saludar un senyor australià, i tornar tot veient colònies d'ocells marins per les roques a vora el mar o en els arbres dels penyasegats.

Quina aigua més clara ...

Heu vist quines faldilletes? Mireu-me bé (Dolo) perquè serà de les poques vegades que en portaré jejeje

Després hem creuat tota la bahia, fent moltes esses, tot s'ha de dir, que això de portar pedals dins el kaiak, que servien per moure el timó a un costat i a l'altre enlloc de per donar gas i frenar, hi ha cervells que els costa d'assimilar, i al meu en concret, crec que no hi ha manera! tot buscant la Coquille Bay, la platja de les petxines.......i a part d'un parell de gavines dormilones i un albatros que els feia companyia, de petxina ni una!

... conduint en Sam ... no veiem mai clar l'objectiu!!! ... homes !!!

I després ja hem anat tornant cap a la platja, on no hi havia més que un trist motor de cotxe abandonat a la sorra, i ningú que es fes càrrec del kaiak........au, patejada cap al kaiakcentre, que era a 300metres......i ells tots feliços, em diuen que ja saben que hi som, que tranquils, que ja ens vindran a buscar.........( perque el kaiak aquest pesa el doble que els normals, a més de ser el doble de llarg! ni parlar-ne d'arrossegar-lo per la carretera durant aquests optimistes 300 metres! ), total, que mitja hora més tard ha aparegut un noi molt simpàtic, que ens ha recollit, ens ha tornat a lloc, i així acabavem l'aventura kaiakera d'avui. per dinar uns sandwitxos rapidet, i carretera!

Vermellet i sense ulleres?

Vols deixar-me estar !

Hem desfet el camí, tot observant de fons l'illa nord novazelandesa, direcció a Nelson, Bleheim i cap a Kaikoura, del Mar de Tasmània cap al Pacífic una altra vegada -i no serà l'última-, hem parat al Oihau point, a veure seals............( i clar, valtres que heu vist molta tele, direu, ostres!, Seals, són aquells valents guerrers americans, experts en arts marcials i els primers que envien en missions xunguissimes, oi? pos no.........eren foques! un llamp de foques! ). Així que hem tret l'objectiu gros, i els hem fet unes quantes fotos, i hem seguit avall fins a Kaikoura, on si tot va bé, demà anirem a veure balenes.

Curiositats:

Encara que no faci sol, pots acabar vermell com un tomàquet.........és el que ens ha passat avui.......estem vermellets!
Avui he entés el significat de la senyal When Wet: i un cotxe fent ziga-zaga ziga-zaga (com en Pep Guardiola)............plogui, nevi o estigui humit, s'ha d'anar de cantó i deixar-se tant neumàtic com sigui possible! Hi ha ports de muntanya i trossos de carretera en els que veus algunes marques de neumàtics, realment suicides............estan bojos aquests Kiwis!
Hi ha tanta vida en aquests mars, que en els cargols que trobàvem a les platges, n'hi havia de vius, just on trencaven les ones, i d'altres plens d'ermitanys! Una passada això de collir petxines i cargols!
Cada dia veiem més xais i el que hem anat trobant són cèrvols en tancats per cria, separats els mascles de les femelles. Perquè serà?

Comprovat: no tenen garatges! I un cotxe pot servir de diana perfectament ...

Havelock, hem passat per davant dels musclus verds