Inesperada caminada veient foques i turisme per Cristchurch

Dia 30


Avui erem 8 esmorzant: quatre ànecs, dues gavines, en Sam i la Dolo

Avui hem esmorzat acompanyats d'ànecs i gavines, tots mendigant algo de menjar i barallant-se per ell! Hem recollit i hem anat a veure la península de Kaikoura, que deien que hi tenen una colònia de foques, ja que la mar es veia molt arrissada, el cel molt negre, i el tema ballenil, l'hem deixat córrer...........així doncs, mira, anem a veure foques i airejar-nos una estona.

Pel passeig de mar, anomenat Explanade, hem trobat unes estatues que havíem vist a les postals de l'i-site, que naturalment també hem visitat........

i arribem al final de la carretera, al punt més extrem de la península, i ens dóna la benvinguda una foca grossa, que acabava de sortir de l'aigua, i que buscava el sol, per eixugar-se, tant com naltres per combatre les ràfegues gèlides de vent.

Li hem fet un parell de fotos, i hem vist un camí que pujava fins un mirador.........anem-hi, no?

Dit i fet.......anem pujant fins a arribar a l'alçada d'un minifar, i veiem que el camí continua per dalt el penyasegat, i, a baix, sembla que a la llunyania s'hi podrien veure foques.........bé, doncs, caminem una mica, no? ( jo quan tinc oportunitat de fer fotos, tant fa que sigui pujada, baixada o el temps que faci............anem a fer fotos, vinga!) ...

tot caminar per un sender perfectament marcat, travessant tancats de vaques per unes escales fetes per l'ocasió ( sort que les vaques no saben pujar escales! ), i ja de lluny, comencem a veure en uns rocs propers a les platges, tot de taques negres......coi, objectiu gros a la càmara, i sí, són foques...........au, anem-hi! Hem fet cent milions de fotos de les foques, les hem observades desde el nostre privilegiat i tranquil observatori encimbellat, tot escortats de tota mena d'ocells i gavines, que volaven en formació d'atac, de dues en dues, o de quatre en quatre, semblant realment caces de combat!

Hem anat tornant, quan la gent començava a venir ( som uns cracks i sempre tornem quan la gent va......jejeje ), i arribant al pàrquing, coi!, una foca dormint davant de la furgo...........i unes quantes més a tocar..........fotos de rigor, elles posant per les fotos, i au!, marxem de Kaikoura, sense veure balenes, però havent vist moltes foques desde un mirador gairebé particular i havent fet una bona caminadeta amb un paisatge incomparable!

Hem agafat la carretera, molta part prop arran del mar, entre l'aigua i la via del tren (ah! i amb un parell de túnels! no n'hi ha en aquest país), direcció sud cap a Cristchurch, tot parant a dinar en un poble perdut del món que es deia Motunau Beach, a 16km de la carretera general, davant d'una illeta que és reserva de pinguins, amb un vent impressionant i més batalles aèrees de gavines, realment impressionants, just davant nostre. Vamus, que hem estat la mar de entretinguts mentre dinàvem!

Vistes des del "menjador" tot dinant ...

A primera hora de la tarda hem arribat a Cristchurch, hem anat de dret al càmping per reservar lloc, hi hem aparcat la furgo, i hem agafat el bus fins al centre city. La ciutat no està gaire malmesa pel terratrèmol, però, tot i així, hi ha uns quants carrers tocats i diversos edificis afectats, molts dels quals ja han sigut derruits, i d'altres que estan pendents de ser-ho.

Fa estralls veure les restes del "earthquake" de fa un parell de mesos ....

Únic kiwi que hem vist ... al rellotge de l'estació del tramvia

La city, com a mínim, té mes historia que Auckland, tot i que el centre sembla que només hi hagi botigues de moda, i de souvenirs pels turistes........hem fet fotos a la catedral, al parc, volteta de torn, hem comprat quatre cosetes ( el conductor de l'autobús, ens ha dit, al top 10, no? al càmping.......sí, es nota que som guiris! ). Ara estem veient batalles per un tros de pà, entre els ànecs que també poblen el càmping i, evidentment, no deixen de demanar algo pa comé! Uns ens han donat el bon dia i aquests altres ens diran bona nit.

Així que, bans no es faci fosc, soparem una mica i a descansar, demà si tot va bé, travessarem de nou l'illa, cap a la costa est, pel famós Arthur's Pass -a veure si estem de sort amb el temps i ens premia amb unes bones vistes dels "pirineus" novazelandesos-. La intenció és anar baixant per aquella banda cap al sud més sud de l'illa, passant per la zona dels glaciars i dels sounds, a veure què podem visitar.
See you soon!

Curiositats:

Avui, més que una curiositat, constato (jo, Dolo) que, .... mmmmm ... que .... I need a new suitcase! Sí, farà falta una altra maleta per tornar a casa jejejeje Aix! entre la publicitat que recollim d'arreu i les cosetes que vas arreplegant d'aquí d'allà. He de confessar que ja ho havia previst.

Ara que hi penso, hem passat per un poblet anomenat Parnassus, no hi hem parat, però si s'arriba a dir "Pernassus", ja et dic jo que hi parem. Per pebrots!



Aquests dies (Sam) m'estic enrecordant molt del avi Patet, caçador que només pel soroll, o la silueta, ja sabia quin ocell o bèstia ferotge es podia veure. Aqui, només es poden "caçar" amb la càmara de fotos, però, perdius corrent pel parking on dinavem ahir, anecs de tots colors, classes i models, albatros, i altres ocells de mar, caderneres i altres ocellets piulaires, llebres, cervols i possums, entre molts d'altres, fan que cada dia quedis mes meravellat de la quantitat de vida que tenen aquestes illes, i com, les besties, les del territori i les importades, s'han adaptat als canvis, essent potser els kiwi's, els únics que no resisteixen aquests canvis i tantes especies foranes. Tot i així, es una passada i no em canso de fer fotos a qualsevol bitxo que es mogui, tenint ja una colecció de fotos tant o mes extensa que la de paisatges i per suposat, de cotxes!