Veient gegants decreixents........que petits que som i quan mal podem fer!

Dia 1

Avui hem anat a veure dos glaciars. Hem deixat Greymouth i carretera i avall.

Els trossos de carretera d'avui han estat entretinguts, un pont que compartien cotxes i tren, una rotonda on el tren la creuava pel mig, de fet, ja és habitual haver de creuar com a mínim unes 15 vegades al dia la via del tren, algunes com a Greymouth, just al costat del centre de la ciutat, amb pas de barreres i moltíssims d'altres, sense cap més avís que el "Look, Trains" i espavila't! Lo mes bo, és que tant creuar vies i hem vist quatre (un, dos, tres i quatre eh) trens en tots els dies, i, pels quilòmetres que portem...............no és per quantitat que en corren, per sort, perquè el pont compartit d'un sol carril, on tren i cotxes passen pel mateix lloc, és del més suicida que algú pot fer! però aquí, fins ara era habitual, tot i que hem passat altres ponts en els que ja havien fet doble carril pels cotxes, anada i tornada, i també hi ha moltíssims ponts que són d'un sol carril, i el que va té prioritat sobre el que ve i on el del tren apart. És a dir, a poc a poc es modernitzen, ara que, molt surrealista, tant el pont com la rotonda!

Bueno, el cas és que hem anat seguint, passant un fotimer de rectes rodejades de camps plens de xais i ovelles, vaques, cèrvols, llames o alpaques ( és dificil distingir aquests models! ) que suposo que tot ho crien per menjar-s'ho -i avui, una kea! una mena de lloro gruixut com ell sol-;

el matí ha anat avançant amb un resol una mica esmorteit, i mica en mica el paisatge ha anat canviant, entrant en una carretera frondosa, s'ha posat a guspirejar, tot ennuvolat i així, entre núvols i guspireig, i amb trossos de reviramenta de la carretera, la mar de divertits, hem arribat a Franz Josef. Nom del glaciar, que també dóna nom al poble a peus del glaciar. Hem passejat pel poble, hem mirat el temps, no es preveien gaires canvis de temps, així que veient com estava lo de anar amb helicòpter per no veure gaire massa res més que núvols, hem decidit anar a fer l'excursió a peu fins a davant del glaciar.

Cames ajudeu-me!

És curiós, perquè tant al punt d'informació, com de camí al glaciar, hi ha fites d'on era fa 350 anys enrera i on està avui, i en molts casos, fins i tot documentat amb fotos dels últims 20 anys, i esgarrifa el que ha arribat a retrocedir aquest immens glaçó gegant de gel, i tot això va de la mà del home!

El que trobavem camí del glaciar, tot desgel!

En tot cas, els núvols ens han donat una petit recés, just perquè veiessim la part superior del glaciar assoleiada, hem fet les fotos de rigor, i avall cap al cotxe, tot plegat una hora i quart d'excursió la mar de xula. Hem dinat al mateix pàrquing del glaciar, i hem decidit anar fins al següent glaciar, el Fox,  a uns trenta quilòmetres. Abans, però, hem posat gasoil a la benzinera més cara del país, ens han fotut 20centims més per litre que a qualsevol altra benzinera cara! I amunt cap al Fox, per una carretera reviradíssima, amb una corva recomanada passar a 15km/h!!!! obres i plovent, hem arribat al poble de Fox Glacier.........bé, com que ja tenim la informació seguim cap al glaciar.

 

En aquest, l'excursió era més curta, anar i tornar tres quartets; el glaciar, tant o més imponent que l'anterior, tot i que el Franz Josef és mes llarg, però plovisquejava i amb les vistes d'uns llaquets d'aigua blavissima sortida del glaciar, hem tornat cap al poble. Hem localitzat un càmping, que no es top10 però és molt nou i està molt bé. 

Per acabar la tarda i per la mateixa carretera hem fet l'intent de baixat a veure més Seals, llàstima que s'ha convertit en camí de carro, estret i massa malxinat, com per seguir amb la furgo, i hem decidit fer mitja volta i arribar-nos al llac Matheson, que diuen que té unes vistes reflexades en les seves aigues del Mont Cook, impressionants, sempre que no hi hagin núvols, com era el cas! 

Llac Matheson, on la guia DIU que s'hi poden veure reflexats el Mt. Tasman i Cook ...
vist l'èxit, ens hem comprat una postal!

Tot i així, l'excursioneta ha valgut la pena, aquests boscos són impressionants, semblen vells i s'autoalimenten d'ells mateixos, amb una vida molt esponerosa. El llac, bé, té de bo les vistes, però com que no n'hi havien, doncs...........ho hem deixat per demà, que sembla que vol millorar!

Curiositats.
Aquí a l'illa sud, hi ha mes souvenirs artesans, en botigues que se surten de la rutina de merdetes pel turista, i ja a Punakaiki, vam trobar una tenda que venien jerseis i samarretes de llana de Merino que són fines...........bufff! i moltes caixetes i penjolls i marranadetes diverses molt xules. Això si, s'ho fan pagar. Avui, al llac Matheson, n'em trobat una altra, de fet, a l'accés al llac, només hi ha un restaurant més xulu que molts dels del centre d'una ciutat, modern, elegant, fi i molt agradable, i que transmetia tranquil·litat, i una botiga d'exquisiteses, camisetes xules, etc........em comença a agradar això! Així que hem decidit fer un beure i assaborir el moment amb un bon parell de begudes locals.

Lemon & Paeroa i Lemon Phoenix

Definitivament, crec (Dolo) que tot aquest viatge s'assembla massa a la peli aquella del Xou de Truman (o algo així) perquè ens canvien els decorats i no els veiguem quan i on toca -no hi ha sol a la posta de sol; no hi ha sol dalt les glaceres per veure d'on venen; ens apareix el sol per l'oest a l'illa nord quan és normal que sigui per l'est...; plou quan hauria de fer bon temps...-. I per més inri, ja comencem a conèixer als personatges extres que van apareixent i es van repetint a les postes en escena: una parella d'avis d'algun país europeu; quatre asiàtiques que fan cinc fotos de cadascuna d'elles a cada raconet; una parella de joves venessolans; una família amb un nen amb botes d'aigua que ara és aquí al càmping... El cas és que, si us plau, no ens canvieu els plans eh ! Qui sigui que està darrera del guió !!!! deixeu-nos fer la nostra !!! jejejeje

Us afegim una altra senyal que ens hem anat trobant pel camí

I bé, per últim, doncs dir que ja portem MÉS d'una foto per quilòmetre! jajajaja