Dunedin i que car es veure pingüins!

Dia 8.
Avui ens hem llevat, disposats a veure Dunedin, hem passejat pel centre, hem anat a veure la Fabrica Cadbury, on fan xocolata, barretes Crunchie de xocolata, i altres delicatessen de xocolata..........i hem marxat carregats de barretes de xocolata i amb aquesta cara vestits així! (Auro, t'hi sents identificada?) 
 

Tot i que del procés de fabricació, te l'has d'imaginar veient-lo en videos, perquè la majoria de llocs estan vetats al públic, en general ha sigut interessant, i si haguessim entès al senyor de color lila que ens feia de guia, encara ho hauria sigut més.

Després hem fet una volteta més pel centre de Dunedin, i hem anat a veure el carrer Baldwin, el carrer amb la pendent més pronunciada del món ( això diuen ells, perque no coneixen el carrer Sant Antoni de Santa Maria d'Oló! ), fotos de torn, veure com un beneit amb una furgo dels Happy Campers intentava pujar i es cagava a mitja pujada, i la que ha liat per tirar enrere.........

Teatre

Estació de tren

en fi, i avall cap a la península d'Otago, on ens han dit que veuriem pingüins!
La península d'Otago només té dues carreteres, una molt revirada a ran d'aigua, i l'atra estreta i més revirada, carenant per dalt la muntanya........per anar fins a veure els pingüins, vam anar per la de arrant de mar. Arribant al Penguin Place, hem dinat, hem agafat tickets per poder-los veure ( 90$!!! ).

Llons! com costa pujar. Veieu la Dolo ?

Excursioneta amb autobús fins les trinxeres, suposo que per justificar el gasto, i passejadeta per l'acantilat proper a la platja de les trinxeres, per veure si teniem sort i veiem algún pingüí despistat.........el primer que hem trobat, són les nostres amigues Seals........... foto de torn, ja que si mai m'haig de reencarnar, que sigui en un bitxo d'aquests........quins vividors!!!

Abans d'endisar-nos a les trinxeres, ens ensenyen els Blue penguins, que són una varietat enana de pingüins, que estaven dins caixetes covant l'ou, i mira, de sort, a la platja es presenta un pingüí Yellow Eyed, que no es que tinguin els ulls grocs, sinò per la franja al cap de color groc en forma d'antifaç.

Excitació, ostia, un pingüí! Au, a les trinxeres!!!! El laberint de trinxeres es espectacular, molt ben fetes i disimulades amb mantes de camuflatge d'aquestes dels militars, el guia, un oriental molt simpàtic i entenedor, ens fa correr per les trinxeres, i al final, tot i correr l'acabem perdent de vista...........coi com penca el paio! Comencen els primers plans del pingüí, que assecant-se al solet i fent-se una profunda netejada, es va apropant a poc a poc i sense pressa cap al niu. I jo com que era el que duia l'objetiu més gros del grup, doncs era l'únic al que les fotos li quedaven decentment........ha valgut la pena carretejar-lo!

Trinxera amunt, trinxera avall, anem seguint el recorregut del nostre Pingüí, i fins i tot, hi ha un moment que el guia ens diu, ojo, que ara ens passarà per sobre.........i si, la passarela passava per sobre les trinxeres i ens ha passat el pingüí just per sobre els nostres caps!

Després anar seguint trinxeres fins que hem arribat a un lloc, on hi havia una femella covant l'ou, fotos de torn i m'ha passat una cosa molt curiosa, un alemany que venia al grup, m'ha demanat que li deixés l'objectiu gros, feinada a cambiar objectius, i quan estava tirant les fotos, el guia ja ens alentía per marxar...........no se que li haurà sortit, però en tot cas, Bernd, aqui tens les fotos, tria les que vulguis que ja te les enviarem!

Al final, per 90$ hem vist tres pingüins...........tot i que ho hem passat molt bé, hem disfrutat amb l'apassionament del guia, que s'entenía i es feia entendre, i tornem cap a Dunedin per la carretera que carena la peninsula d'Otago.........quines vistes!!! Ah! I arribant a la city, senyera catalana al cantu! Hem tocat el claxon per donar senyals de compatriotisme als catalans que deuen viure en aquella casa.

Creuem Dunedin en hora punta ( en menys d'un quart d'hora ja l'haviem creuat! ) i cap amunt, en direcció Palmerston i cap a Moeraki, a veure els Moeraki Builders, pedres rodones força curioses. Llàstima que amb la marea alta, no les hem pogut veure totes, però esta bé. I ja hem seguit fins a Oamaru, on hi ha el camping.

Arribem al camping, i la noia de recepció ens informa que si volem veure pingüins, ja podem anar-hi que ja deuen estar arribant a unes de les platjes on ells arriben..........( era gratis!!! ) gas i cap allà.........arribem, molta gent........si hi ha tanta gent, s'hauran de veure pingüins! Mitja hora esperant i l'únic que hem vist, és el company de feina de l'Ariel, en Rafa i la seva dona, que també esperaven veure pingüins!

Ari! Bet ! Els coneixieu ? jejejeje

Res, a les 8 marxem corrents cap a la colònia de Pingüins blaus, un tros mes avall,i allí si n'hem vist, i forces, llàstima de no poder fer gaires fotos, ja que la guia, no ens deixava...........això si, hem tornat a pagar! ( 40$ ).........al final hem vist pingus a punta pala, però s'han fet pregar i ens han fet pagar per caixa...........tot i així, ha valgut la pena!

Hem sopat al camping amb en Rafa i senyora, hem xerrat del viatge i s'ens ha fet molt tard..............així que ara estem, ben esmorzats, al camping fent la crónica, i pensant com ens podem quedar a New Zealand.........it's possible??

Curiositats:
Dunedin és la ciutat més cosmpolita de les que hem vist i realment, és la més xula.

xaiòdrom ...