The last day, Akaroa Harbour amb veler de l'any 1947!

Dia 11.

Aprofitant a fer fotos al cel nocturn a un dels llocs amb menys contaminació luminica del món!

Avui,  ens hem llevat aviat, hem fet la crònica d'ahir, que ja hi penjarem més fotos, ens hem tornat a trobar en Rafa i senyora, al càmping d'Akaroa, i es veu que ahir ja li van fer la foto (radar ) i que tingui un "nice day", de 250$!

Esmorzeu? m'hi voleu? va..........compartiu !!!!

Naltres, un cop feta la crònica, hem marxat disparats cap al poble, ja que avui teniem Sailing!

Per acabar el viatge, ens hem regalat una volteta per la Akaroa Harbour, ha fet una matinal soleiada i magnífica, en la que, hem fet tota una volteta per aquesta entrada de mar, veient dofins, pingüins i tota mena d'aus marines, tot escoltant les històries d'aquesta particular península -colònia francesa durant molts anys dels que en queden moltes empremtes: noms de pobles, de carreres, d'establiments...-, explicada per en Ray, el nostre capità de vaixell, que apart de conèixer tots els raconets, en sabia força d'on veure pingüins i fins i tot els dofins ens venien a veure i jugar una mica!

M'han deixat conduir un veler!

A Akaroa hi viuen 1000 habitants com a molt, però com que es massa gent, si voleu estar mes trànquils, aqui teniu un lloc on només hi viuen 25 persones i només es dues cales mes enllà!

Abstreta pensant en 1000 maneres per no tornar!

 

Cormorans volant a ras d'aigua!

 

Tot plegat , una bona manera d'acabar el viatge, una matinal impressionant, on hem vist mes bitxos i de més aprop, que la resta de dies, i portant el timó d'un vaixell històric!

A més, el capità del veler, un personatge encantador, s'ha fet entendre i li agraim moltissim, i ens ho hem passat, les 3 parelles que anavem a bord, molt bé. De vegades penses, ostres, aquest no va tant lluny com els altres vaixells, no veure'm tantes coses, i realment no es així. I no era gaire car, comparat amb el que els catamarans a motor et demanen per una volteta un xic mes llarga a motor, que avui anavem a vela, i molt menys comercial! Definitivament, ha estat encertat!

Després, hem dinat davant de mar, i hem anat marxant cap a Cristchurch, pensavem que s'ens faria ées llarg, i realment amb una horeta i poc, estavem ja posant gasoil per últim cop a la furgo, per entregar-la poc després.

I ara ja som a l'aeroport de Christchurch (accés wifi gratis durant mitja horeta, aprofitem-la! doncs), apunt de pujar al primer dels avions que ens torna cap a Catalunya, avió, moltes hores d'avió, per dilluns tornar-hi i anar estalviant per poder tornar a NZ, un país meravellós, perquè està clar que tornarem!