Doubtful Sound, no en dubtis!

Dia 5. 

La zona que envolta els fiords és una de les que més pluja rep durant l'any, i més en primavera (ara), doncs així ens hem llevat una altra vegada! Plovent! Casumlolla de temps. C'est la vie! Forros, impermeables, barretes, fruita i sandavitxos, càmara i acció! Res no ens atura, i menys si per l'activitat de visitar el Doubtful Sound n'hem pagat 280$ NZ cadascun. Aquests són extres, a veure si els rendibilitzarem. És tres vegades més gran que el Milford Sound, el segon més gran dels catorze que hi ha en tota la zona del Parc Nacional de Fiorland.

Hem agafat la carretera fins a Manapouri, on ens han enfilat a una mena de ferry a tot un grup de gent (quants eurus eh!), eren tres quarts de deu del matí. Plovisquejava. Primer de tot, et travessen des del Llac Manapouri, ple d'illetes i d'entrades anomenades "arms" (braços), fins al final del West Arm, on hi ha una central hidroelèctrica subterrània.

Tot seguit, ens han carregat en un parell d'autobusos, per una pista sense asfaltar durant la qual el senyor conductor ens ha anat explicant tot el que podiem anar veient (bosc, cascades, ponts....) mentre ho combinava amb explicacions del perquè de la central elèctrica, d'història del Doubtful Sound, etc. Un cop més, ens adonem quanta falta ens fa l'anglès! gggggggggrrrrrrrrr. Sort que ho explicava lentament, i teniem una mena de fulletó que ens ha servit de guia de gairebé tot. Plovia. La guia ho diu, però també diu que en qualsevol moment pot canviar el temps, per bé o per malament.

En un revolt concret just després del Wilmot Pass, s'ha aturat el bus i ens han ensenyat una vista aeria del fiord, quina canya! Ep! Mira, el sol sembla que vulgui treure el nas. Plovisquejava.

Arribats al capdevall de la pista, a Deep Cove, ens han tornat a embarcar en un altre catamarà, aquest més gran, amb tres pisos i les corresponents terrassetes, i ha començat l'aventura, amb una sorpresa molt agradable. El sol, definitivament, ha tret tímidament tot el cos! jejejeje

El gran Capità Cook, quan va descobrir aquesta zona, va dubtar de si seria un bon port o no aquesta entrada del mar fins a terra, d'aquí el primer nom "Doubtfull Harbour" (port incert), però ja us dic jo que no s'ha de dubtar de res, això és fantàstic! Mireu. Sense paraules.

 

Aquest també feia un tour pels Sounds, llàstima que no es podia contractar desde Te Anau!

Quan hem tornat a terra, encara s'aguanta el temps, de nou al bus, i amb el simpàtic conductor ens hem arribat fins el túnel que serveix per descanalitzar aigua de la central hidroelèctrica que comentavem abans. Sorpresa! La visitem (se'ns deu haver escapat en algun tros de l'explicació que han fet). La qüestió és que amb el bus hem entrat per un túnel de més de 2 km, a una profunditat de més de 200 metres, ha girat (sí, sí, hi ha girat, i el tiu fent la broma de que era la seva primera vegada, jeje), i s'ha aturat perquè visitessim l'interior de la sala de màquines.

Mmmmm ... us sona la pel·lícula "only for your eyes" d'en Bond.... James Bond ? Voilà! la sala de turbines que hi apareix, és aquesta que tinc aquí als nassos. Curiós ben plegat. I també ens ha sobtat que diu que això batega 500 metres cúbics per segon d'aigua amb els que podriem omplir 80 piscines olímpiques en un minut. Déu ni do!

Plovent, aire, sol i arc de Sant Martí

Just al deixar el bus i enfilar-nos de nou al ferry que ens portarà a Manapouri un altre cop, ha començat a plovisquejar. Són 2/4 de 6 de la tarda, gairebé tot un dia d'excursió més que recomanable. Així, doncs, aprovada la rendibilitat d'aquests diners invertits. Ho tornaria a fer ara mateix. Gràcies solet!

De camí al càmping de Te Anau (ja en devem ser socis accionistes, tres nits! és récord això, però és que és tot tant bonic! jeje), ens hem parat a fer quatre fotos a un mini zoo d'ocells que ahir vaig descobrir quan vaig sortir a córrer i hi hem trobat keas, paparekes (una mena de lloros), tekahes (semblants als pukekos), kakas, etc ...

I bé, ja en tenim un altre al sac. Demà baixem direcció Invercargill i Bluff (quin nom per ser gairebé el punt més al sud de l'illa sud, on si no frenes, caus al mar i fas bluf!) i pujarem per la zona dels Catlins ...

Plantació d'anecs,arribant a Te Anau, passats per aigua!

Coses i curiositats:
Avui no n'hem fet, però ara hi he pensat. Tot un art. Les laundries (rentadora, assecadora, planxadora) dels càmpings. Una passada de muntatge. El cop que n'hem pagat més van ser 6$ NZ i vam dormir amb el pijama net i calentonet! M'ho apunto per una altra vegada poder deixar roba.

L'empresa del creuer d'avui, "Real Journeys", molt més gran que la d'ahir pel Milford, resulten ser gairebé els únics (crec que només n'hi havia una segona), de la que d'entrada n'hem pensat el pitjor. Més gran, més gent, tot monopolitzat, tot organitzat, és a dir, una mena d'excursió de l'imserso (oi, Elisa i Miquel ?! jejejeje). El cas és que us ho recomanem, són super atents tots, és confortable, i el trajecte del creuer de més de 3 hores, no es pot descriure. Ja ho heu vist.

A diferència del Milford, on anar amb un creuer d'una empresa gran, és tot massa prefabricat i de vegades prefereixes l'espontaneïtat o capacitat d'adaptació d'una empresa petita, en el cas del Doubtful, la falta d'alternatives no fa que ho hagim d'enfocar com al Milford. Ara que hagués sigut collonut fer votar el catamarà al mig del mar de Tasmània i tenir una vista panoràmica del Doubtful tot saltant onades de més de 2 metres!

Això si, en una majoria d'aquests creuers, juren i perjuren que veuràs tota mena de fauna, i fora d'una altra colònia de seals, foques, ni pinguins, ni dofins, ni balenes........és a dir, no espereu veure-ho, però si ho veieu com naltres hem vist, uns quants arcs de sant Martí, ganga! I no return money for no view the exotic fauna, no........jejeje

Ah ! I us deixo la foto del meu muffin d'avui!!!!!!

Boníssim!!!!

 Per cert, avui acabem el dia igual que l'hem començat, plovent!!!!