Peninsula de Banks, la New Zealand Rural i Akaroa

Dia 10

Avui hem deixat Fairlie i hem anat tornant cap a Cristchurch, per la New Zealand rural. Hem travessat pobles, poblets i hem vist moltissimes granges, hem vist Alpacòdroms, Porcòdroms ( si, tenen els porcs a ' aire lliure, i els camps són plens d'aixoplucs de parella, tipus tenda canadenca, i ells s'hi deuen amagar per la pluja, el sol, etc....... però no els tenen dins una granja, no deixa ser molt curiós, nosaltres que estem acostumats a veure'ls cadascú al seu lloc i firmes... ). 

I al passar pels pobles més grans, és el lloc on els grangers es proveeixen, tots els negocis estan pensats per proveir al granger, tot i així, al passar per Hinds, hem vist un parell de tallers amb un fotimer de cotxes clàssics, en impecable estat, exposats allà davant!

Al final hem deixat la carretera principal que porta a Cristchurch, i ens hem endinsat per una carretera comarcal, que ens aniria portant cap a la península de Banks, i és que tot això és molt pla, i l'únic que destaca és la península per lo muntanyosa que és, i així tot vorejant el llac Eresmere, que és com uns aiguamolls que en fan 4 com el llac de Banyoles, i deixant el llac, ja ens hem endinsat cap a la península, travessant Little River, on la carretera s'ha enfilat de manera sobtada. Després d'haver estat fent rectes inacabables, tornem als trams de rallye, amb pendents impossibles, curves tancades i au, anem pujant fins als 500 o 600 metres d'altura en poc menys de 3 quilòmetres, bueno, ja som dalt.........espera't que baixa........i com baixa! Circulem amb segona i anar frenant, que això s'envala a base de bé i quines vistes del harbour! Arribem a baix, al poble de Duvauchelle.

Aquest harbour va ser colonitzat pels francesos, al 1800 i pico, en queden els noms dels pobles, algunes cases i l'estil. Passem Duvauchelle, i clar, això torna a pujar, perque volem anar a Okains Bay, veus la muntanya, doncs l'hem de travessar i sense túnel............tornar a desde nivell del mar, fins als 600 metres, i arribant a dalt, mira, la Tourist Drive........sí, la carretera dels turistes.......que carena totes aquestes muntanyes amb una vista privilegiada de les dues bandes de la peninsula, però no deixa de ser un camí de carro asfaltat! Ara bé, crec que una paradeta farmacèutica amb alguna  ............ no estaria malament i farien negoci! Quins revolts i alts i baixos!

Bueno, ja el farem..........avall cap a Okains Bay.............vertiginosa baixada, en menys de 2km, haviem baixat els 600 metres.............i a baix, una plana plena de conreus, quatre cases comptades i al final, una platja inmensa on no hi havia gairebé ningú; ah! i s'hi pot acampar, cosa que no hem vist massa per aquest país, o vas de càmping o la majoria de llocs estan prohibits.

Disfrutem de la solitud i del paisatge, i tornem enrere, on ara si que agafem la Tourist Drive (recomanable sempre i quan no es circuli amb una autocaravana grossa, ja que naltres amb la furgo ja anavem resant per no trobar ningú de cara! ) i cap a Akaroa, anem carenant i pujant............ei, que hem d'anar avall........no, la carretera segueix pujant, vistes increibles, però fins que no som gairebé a sobre d'Akaroa, però molt més amunt, la carretera, en un creuament de camins, no es decideix a baixar..........i coi com baixava........enriu-te'n tu de tot el que hem fet fins ara.........

Arribem a Akaroa, i ens trobem un poblet encantador........un centre de poble molt cucu , un carrer principal amb algunes cases antigues, però tot al seu lloc, molt maco. És diferent de la resta de pobles fets amb regla i espai.........tampoc té carrers estrets com diu la guia, però comparat amb els pobles normals d'aquestes illes, aquest té encant! S'hi nota la mà dels francesos, i té unes vistes!

Anem a l'i-site, busquem informació, anem al camping, és aviat, però preferim agafar lloc, i quin lloc, amb vistes! Mirem la informació, i mira! podem anar en un veler de 1946 a veure dofins...........correm avall cap al poble, tornem al i-site, just abans que tanquessin, i contractem per anar-hi l'endemà al matí. Després hem descobert el poble i voltans, i ens hem quedat a sopar una pizza, en un lloc, on ho feien molt bé!

 

Al vespre, al càmping, fent maletes i buidant la furgo, quines vistes! La campervan veina, una parella de germànics que també estaven recollint maletes, s'han passat el capvespre veient la posta de sol, mentre jo la fotografiava; però, espectacular quan ha marxat el sol, la quantitat d'estrelles que es poden veure des d'aquí! I a mitja nit, encara més! Entre la posta de sol sobre la bay, i ara els estels, és un bon regal de comiat d'aquest meravellós país.

En fi, demà encarem el nostre últim dia, anant a veure dofins, i després al migdia corrent cap a Cristchurch a tornar la furgo, que ens ha portat a tot arreu, i .... trenta-sis hores de viatge ens separaran de Taradell .... 

No volem tornar!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

La següent crónica ja serà desde Taradell! Així sigui. See you soon!