Milford Sound passat per aigua i waterfalls a punta pala.

Dia 4. 

Sona el despertador. Són dos quarts de sis del matí, ni clareja encara! Cinc minuts de fer el mandra ... ostres! plou?!

És la lluna o el sol ?

Doncs sí, plovent (no plovisquejant, no! plovent!) tooooooooooooooooooooooooooooooota la Milford Road, des de Te Anau fins a Milford Sound (res, tant sols una carreterota revirada i estreta com una mala cosa de 121 quilòmetres, d'anada eh! després encara hem de tornar). Casumlolla! I el que faltava, el Homer Tunnel, amb més de 130 metres de desnivell dins del tunel! quins canguelis! I no t'ho perdis, a l'altra banda del túnel ens esperaven tres "keas" definides a la guia com a "the inquisitive Kea, native mountain parrot", ja veus!

Congestes de neu que ens acompanyaven pel camí, mentres anava plovent

El cas és que quan hem arribat, dels primers, perquè se'ns va ocórrer agafar el "cruise" a les 9 del matí, i amb una companyia petitona, Mitre Peak, molt recomanable, estavem com en família. Ens ho va recomanar la recepcionista del càmping amb qui vam poder parlar en cristià (oleeeeeeee ! ole!!!) pel seu deix argentí o urugaià que ens va deixar anar al detectar-nos com a "guiris with the very poor english"!

Així que amb ganes d'arribar puntuals, amb l'esperança de que el temps millorés i amb la intenció d'anar desfent la carreterota fent les parades que es recomanen per anar visitant, mini excursionetes i poder fer fotos .... doncs ... amb tots els nervis de tot plegat ... entrant al pàrquing de Milford, òstia! Sam! això era un kiwi (amb ales eh!) i la màquina no s'ha disparat! ggggggggrrrrrrrrrrrr !!!!

Seguia plovent. Hem esmorzat una mica, unes barretes. Fem la bossa, paraigües, forros polars by nz, cangurs, cinc minuts caminant i cap a dalt del vaixell. Mmmmm ... sí, sí, aquest, el més xic. 

Som poquets. Que bé! Ens han donat una volta de gentilesa per anar-nos ambientant .... et voilà! quina meravella! Muntanyes altíssimes, algunes no tenien lloc dins la càmara. Seguia plovent. Cascades per tot arreu. Fumeroles. Passem el que anomenen Mitre Peak, una mena de triangle es forma de barret de bisbe (crec). Feia vent. Seguia plovent. Cap a la dreta, a tocar d'unes parets exhuberants. Cap al centre. Plou. 

Arribem al punt més llunyà d'aquesta formació de fiords, l'Angie Bay i la sorpresa ha estat immillorable (abstenir-se aquells qui us maregeu!), era com PortAventura gratis amb el vaixell! unes onades de més de dos metres i nosaltres per allà al mig, oleeeeeeee! -llons! quins canguelis! està gravat, segur que mareja només de veure-ho. Hem entrat dins la cabina a prendre algo calent, un "tentempié" jeje, ja ho intentavem ja de "tenernos en pie".

En Sam feia realment esforços per mantenir-se dret! jeje

 

Continuava plovent, anavem de davant al darrere, cap a dalt, salvaguardant les càmeres com podiem, eixugant objectius fins que el conductor s'ha apropat a aquesta meravella! Hi ha ben posat el morru! I on erem nosaltres ! Fent la foto jajaja Lluïiiisssss !!!!!

  
Gairebé ja arribant ens han apropat a les roques, on descansaven quatre "seals" d'aquests que ja coneixem. I finalment, sans i estalvis, cap a port. Contents. Ostres! ja ho diuen, que Milford Sound amb sol, ha de ser més bonic encara. Així que tot desfent la carretera cap a Te Anau, hem pensat que provarem sort demà amb el Doubtful Sound. Dos moments que ha tret el nas el sol i l'hem caçat i aprofitat, l'un fent fotos al Milford i l'altre, desfent la carretera, just al passar pels Mirror Lakes.

Després de dinar, tranquil·lament al càmping, ens n'hem anat a informar a l'i-site i hem decidit agafar el viatge al Doubtful Sound per demà matí. És gairebé tot el dia d'excursió, perquè ens hem de desplaçar fins al poble veí, allà et travessen un primer llac amb vaixell, després amb un autobús fas un trosset més, i finalment amb el catamarà fas el creuer pel fiord. Aquest és més llarg, viam si tenim sort amb el temps! (Murakiwi fes el favor de no fer més pronòstics des de l'illa nord eh! jejeje)

Quina coloraina eh! és l'entrada del camping, a les 3 de la tarda ...
i pensar que feia dues hores estavem trencant aigües!

Coses i curiositats.
No hi ha mal que per bé no vingui, encara que traduit d'estar per casa, és cert. Si bé el temps no ens ha acompanyat aquest matí (que sí aquesta tarda, quina calda feia!), doncs, que plogués ha anat bé per gaudir d'aquest paisatge: rajava aigua a dojo per tot arreu! És impossible comptar les cascades i cascadetes, rius i rierols, que hem arribat a veure al llarg de la Milford Road. Espectacular!

I bé, ara sí que tinc assimilat que ja estic integrada del tot a New Zealand. Avui ja he sortit a córrer una bona estona al voltant del llac de Te Anau, descobrint el que no em desagradaria pas que fos un "paisatge favorit" de Catalunya.

Aix! Doncs que per berenar, m'he guanyat un "muffin" de xocolata, una mena de mega magdalena que estava (i dic estava ja eh) per xupar-se els dits. Demà en pillu una altra i us deixo una foto jejejeje