dimarts, 29 de setembre del 2015

Madeira, la illa de les pujades i les escales (maig 2015).


Madeira, l'illa de les pujades i els graons! Una illa més que espectacular.
Prometia ser un viatge diferent. Vam arribar a facturar les maletes per casualitat, ratllant l'hora límit, per culpa de calcular un xic massa just el temps d'anar fins a l'aeroport i confiar-nos que un dilluns no hi hauria tant trànsit ... malament!  Per culpa d'això, mentre jo facturava les maletes, en Sam deixava el cotxe al mateix pàrquing de l'aeroport (sense reserva prèvia .... buf! No hi vam voler pensar fins el dia de tornar ... )

El trajecte des de Barcelona més que correcte amb la companyia TAP, amb uns petits entrepans i begudes tant a l'anada com a la tornada, i amb escala a Lisboa per arribar a Funchal. Aquella primera tarda a l'illa ens va servir, un cop situats a l'hotel, per començar a explorar aquesta meravellosa illa. Vam deixar aparcat el cotxe que vam llogar (un altre entrebanc que ja explicaré al final) i ens vam apropar al centre amb autobús amb menys de 15'.

El centre de Funchal té molts raconets i, després d'atracar l'Oficina d'informació, vam anar descobrint-los: places, edificis, parcs, Fortaleza Sao Tiago, el port i la zona Velha (l'artística Rua Sta.Maria), el Mercat Lavradores, i amb el telefèric cap a la zona alta de la ciutat, el Jardí tropical de Monte ! Una visita de més de 4 hores, no te l'acabes! I l'entorn també es fantàstic, amb les baixades dels Carreiros do Monte, unes cistelles de vimet empeses per dos homes ben vestits tradicionalment. I just abans d'agafar el telefèric de baixada, descobrim un dels millors xiringuitos, arracerat del vent i penjat, amb vistes d'ocell d'aquesta vall.  Ja gairebé tenim la capital coneguda.







Ja amb ganes de conèixer l'illa i tastar la seva part més salvatge, vam enfilar-nos cap a la zona nord-est. Teníem moltes ganes d'aprofitar per fer caminades, i la primera va ser la ruta anomenada la Vereda da Ponta de Sao Lourenço, plena de graons i pedres, ni un sol arbre però amb unes vistes espatarrants dels penyasegats més orientals de l'illa.






Després d'aquesta caminada, i just a l'hora de dinar, treient el cap a un mirador especial, ens va aparèixer als nassos una mena de furgoneta que tenia begudes fresques i unes hamburgueses que ens va salvar aquest àpat. Un cop recuperats, vam dirigir-nos per la costa més cap al nord de l'illa i finalment vam fer una bona ruta de poc més de 120km per Santa Cruz, Machico amb dos forts, platgetes, Miradouro do Pico do Facho y el Miradouro do Senhor dos Milagres ou da Queimada , una fàbrica de rom amb canya de sucre, Caniçal i cashinas de Santana i penyasegats fins vespre. A dormir!



L'endemà vam voler endinsar-nos gairebé al centre de l'illa i vam gaudir d'una de les millors "levadas" de Maderia. Que són les levadas? Doncs són camins normalment empedrats que segueixen el traçat de quilòmetres i quilòmetres de canals d'aigua, utilitzats per transportar-la a qualsevol raconet de l'illa. N'està farcit, plenes de pedres i escales! Enginyeria pura i dura! Així que de bon matí ens vam dirigir cap a Risco i poder fer la Levada do 25 Fontes.






El dia següent vam continuar fent turisme per la zona nord i centre, i com que aquesta vegada no vam combinar les vacances amb un ralli, doncs vam anar a descobrir alguns dels millors trams dels rallis del país: carreteres estretes, revolts i pujades! Un paradís la Costa Norte ... Seixal y Sao Vicente on hi ha el mirador de la cascada "Velo de la Novia"  i  Cabo girao.  Vam continuar fent el guiri per la part alta i central de l'illa, passant per Corral de Feitas, vam pujar al mirador del cim de del Pic d'Areeiro. Ens vam deixar alguna carretereta per fer ?!

Ja a les acaballes del viatge vam voler fer un parell de les anomenades levadas, aquest cop la de Caldeirao Verde i da Inferno al parc de Queimadas. Quin infern redéu! Per internet vaig veure que el parquing de la Levada de Caldeirao Verde s'omple fàcilment i com que és molt turística has de deixar el cotxe malposat en una merda de carretera de menys de 2 metres d'amplada. Així que, un cop més, vam optar per anar d'hora! Vam ser el segon vehicle d'aparcar. Fantàstic! La primera levada és molt assequible, té quatre túnels i és aconsellable portar algun tipus de llum. I un cop veus aquella meravella en aquell racó de muntanya, t'animes i segueixes (sense haver mirat cap guia) cap a la Levada da Inferno. Llons quin nom! I sí, va ser un veritable infern. A manca de senyals ( cosa que no havia passat fins ara) vam dubtar, després de pujar més de 100 graons amb força desnivell i suar la gota gorda, si anar pel túnel de la dreta (el vam provar i quedava mort) o pel més fosc i recte (un cop a dins, és fosc com la gola del llop ... i no s'acaba mai ! però això no ho diu enlloc, i no ho sabíem, snif! ). Total, que després de més de mitja hora al centre de la terra (l'endemà vam descobrir que gairebé erem ben bé sota el Pic més alt de l'illa) .... i trobar-nos un grup de gent que feia la ruta al revés, vam sortir a la llum del sol. Davant nostre només hi havia un altre tunel! Cap senyal d'on erem i on anavem. Gggggrrrrr!!!! Nooooooo! Fins i tot a la ruta del gps ens va quedar "en blanc" ! 







Desfem el camí, passem de liar-nos i perdre'ns, només ens quedava mitja hora més de foscor, humitat i solitud ! Finalment, no vam arribar a l' Infern, el llarg túnel ens va servir com a substitut. Un cop a la civilització, vam descobrir que el bon camí per arribar a l 'infern era pel costat del canal d'aigua on deia que no es podia nedar. Aix!

De retorn a Funchal, vam aprofitar per visitar més racons: Sao Vicente (coves i zona volcanica) , Porto Moniz, Punta do Pargo y Calheta , Ribiera Brava i Camara de Lobos (poble pescadors). Fajas dos padres !!! Ponta do Pargo (posta de sol !!!)  i  Platja Formosa...







I bé, l'últim matí el vam dedicar a fer alguna compra de llavors de plantes, algo de fruita, alguna postal i samarreta i ja de camí a l'aeroport dinar com els guiris. Un viatge genial de paisatges, de temps, de visites.... Feia temps que ho teníem a la llista, i vés per on que es va fer realitat. tot i que és el viatge més car que hem fet últimament perquè tot acaba sumant, però l'illa de Madeira és realment espectacular i valia la pena.

Vam volar per primera vegada amb la companyia TAP, Barcelona-Lisboa (4 horetes d'escala) i Lisboa-Funchal (480€ amb maleta gran inclosa entre els dos). Un petit i antic hotel familiar Tree Flame als afores de Funchal mateix, molt ben comunicat amb bus fins el centre, ens va acollir aquelles sis nits per poc més de 200€ amb esmorzar inclòs. Vam llogar un cotxe a la companyia Goldcar amb qui que espero no haver de tornar a tractar, era la primera vegada i crec que l'última, i que ens va donar un trastet amb l'embrague i el fre de mà fets una mè! I entre el lloguer, les assegurances i la benzina ens va costar 300€, una estafa! Amb tot això i els menjars, visites, pàrquings i algun extra com a recordatori, vam gastar-nos més de 1500 €.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada