De peus a terra, el retorn via Hong kong!

De peus a terra

Benvolguts amics i familiars, amb alguns de vosaltres ja hem parlat, com diria el nostre president Companys "Ja sóc aquí!", sí, ja hem tocat de peus a terra tots tres: en Sam, la Dolo i el jet lag dels dallonsis! jeje

Derrotat i només erem a Hong Kong!

El viatge de tornada ha estat dur, ( sort que anar amb Air New Zealand ha sigut tot un encert, hem estat cuasi bé mimats durant tot el trajecte per els assafatus i assafates de cada vol! ) més de trenta-sis hores entre tot, moltes hores de vol, d'estar en els aeroports i de mals pensaments intencionats de voler perdre el vol, no tornar la furgoneta, donar-nos a la fuga i perdre'ns per aquell meravellós país. Aix!

En definitiva, que ha estat gairebé un mes indescriptible durant el que hem donat la volta al món (vam anar per Los Angeles, pel darrera de la vola del món i de nit, i hem tornat per Hong Kong, voltats de xinesos, i més de la meitat del trajecte de dia). Vam agafar el primer vol a Christchurch i el senyor antipàtic del mostrador d'Air New Zealand -potser l'únic de tot el país- no ens va voler deixar pujar a l'avió la quarta maleta, així que vam haver de pagar per facturar-la i això ens va obligar a haver-les de recollir a Londres totes -ens en van perdre una, és la gràcia de tenir temps per perdre als aeroports, que el gastes intentant recuperar una maleta que has perdut- i tornar-les a facturar. Vam fer-nos el pagès i amb British Airways va colar cap a dalt gratis.

Allà, al final i entre les dues illes, hem recorregut 5.954 quilòmetres -una mica més dels planejats-. I ens han sortit, 5 hores de video i tant sols (jejeje) 6.652 fotos, de les que algunes no aprofitarem, però esperem poder-ne fer un bon àlbum de records. Ah! i, malgrat haver-ne de deixar molta en un contenidor, hem tornat amb gairebé 2 quilos de publicitat jajajaja.

La idea de fer el bloc, creiem que va ser del tot encertada per poder compartir amb tots vosaltres el que viviem, per on corriem, i donar-vos a conèixer tota Nova Zelanda desde la nostra particular manera de fer turisme i la nostra prespectiva, cosa que vol dir que algunes de les coses que naltres hem disfrutat, altra gent no ho haurà trobat interessant i al inrevés. El blog no es una guia, es simplement una manera de fer un diari i de transmetre lo viscut als nostres amics i coneguts, i una manera de poder comunicar-nos, ja que el telefon i el movil s'han quedat a casa i el mail a grups no es tant obert com un blog. I un cop més ho repetim: tornarem! ... quan haguem estalviat, per descomptat, perquè el pressupost també té quatre xifres i s'ha enfilat una mica més de l'esperat.

La foto es feta amb la camara sobre les sabatilles i jo resant perque l'onada no arribés abans que jo a la camara!

Gràcies a tots per seguir-nos, per animar-nos i per recolzar-nos en aquest viatge tant especial. Si mai hi voleu anar i estar un mes sense veure la tele ( no hi ha temps! ), ja sabeu on heu de picar! Una abraçada des de terres catalanes, i ens anem veient!

Sam i Dolo

The last day, Akaroa Harbour amb veler de l'any 1947!

Dia 11.

Aprofitant a fer fotos al cel nocturn a un dels llocs amb menys contaminació luminica del món!

Avui,  ens hem llevat aviat, hem fet la crònica d'ahir, que ja hi penjarem més fotos, ens hem tornat a trobar en Rafa i senyora, al càmping d'Akaroa, i es veu que ahir ja li van fer la foto (radar ) i que tingui un "nice day", de 250$!

Esmorzeu? m'hi voleu? va..........compartiu !!!!

Naltres, un cop feta la crònica, hem marxat disparats cap al poble, ja que avui teniem Sailing!

Per acabar el viatge, ens hem regalat una volteta per la Akaroa Harbour, ha fet una matinal soleiada i magnífica, en la que, hem fet tota una volteta per aquesta entrada de mar, veient dofins, pingüins i tota mena d'aus marines, tot escoltant les històries d'aquesta particular península -colònia francesa durant molts anys dels que en queden moltes empremtes: noms de pobles, de carreres, d'establiments...-, explicada per en Ray, el nostre capità de vaixell, que apart de conèixer tots els raconets, en sabia força d'on veure pingüins i fins i tot els dofins ens venien a veure i jugar una mica!

M'han deixat conduir un veler!

A Akaroa hi viuen 1000 habitants com a molt, però com que es massa gent, si voleu estar mes trànquils, aqui teniu un lloc on només hi viuen 25 persones i només es dues cales mes enllà!

Abstreta pensant en 1000 maneres per no tornar!

 

Cormorans volant a ras d'aigua!

 

Tot plegat , una bona manera d'acabar el viatge, una matinal impressionant, on hem vist mes bitxos i de més aprop, que la resta de dies, i portant el timó d'un vaixell històric!

A més, el capità del veler, un personatge encantador, s'ha fet entendre i li agraim moltissim, i ens ho hem passat, les 3 parelles que anavem a bord, molt bé. De vegades penses, ostres, aquest no va tant lluny com els altres vaixells, no veure'm tantes coses, i realment no es així. I no era gaire car, comparat amb el que els catamarans a motor et demanen per una volteta un xic mes llarga a motor, que avui anavem a vela, i molt menys comercial! Definitivament, ha estat encertat!

Després, hem dinat davant de mar, i hem anat marxant cap a Cristchurch, pensavem que s'ens faria ées llarg, i realment amb una horeta i poc, estavem ja posant gasoil per últim cop a la furgo, per entregar-la poc després.

I ara ja som a l'aeroport de Christchurch (accés wifi gratis durant mitja horeta, aprofitem-la! doncs), apunt de pujar al primer dels avions que ens torna cap a Catalunya, avió, moltes hores d'avió, per dilluns tornar-hi i anar estalviant per poder tornar a NZ, un país meravellós, perquè està clar que tornarem!

Peninsula de Banks, la New Zealand Rural i Akaroa

Dia 10

Avui hem deixat Fairlie i hem anat tornant cap a Cristchurch, per la New Zealand rural. Hem travessat pobles, poblets i hem vist moltissimes granges, hem vist Alpacòdroms, Porcòdroms ( si, tenen els porcs a ' aire lliure, i els camps són plens d'aixoplucs de parella, tipus tenda canadenca, i ells s'hi deuen amagar per la pluja, el sol, etc....... però no els tenen dins una granja, no deixa ser molt curiós, nosaltres que estem acostumats a veure'ls cadascú al seu lloc i firmes... ). 

I al passar pels pobles més grans, és el lloc on els grangers es proveeixen, tots els negocis estan pensats per proveir al granger, tot i així, al passar per Hinds, hem vist un parell de tallers amb un fotimer de cotxes clàssics, en impecable estat, exposats allà davant!

Al final hem deixat la carretera principal que porta a Cristchurch, i ens hem endinsat per una carretera comarcal, que ens aniria portant cap a la península de Banks, i és que tot això és molt pla, i l'únic que destaca és la península per lo muntanyosa que és, i així tot vorejant el llac Eresmere, que és com uns aiguamolls que en fan 4 com el llac de Banyoles, i deixant el llac, ja ens hem endinsat cap a la península, travessant Little River, on la carretera s'ha enfilat de manera sobtada. Després d'haver estat fent rectes inacabables, tornem als trams de rallye, amb pendents impossibles, curves tancades i au, anem pujant fins als 500 o 600 metres d'altura en poc menys de 3 quilòmetres, bueno, ja som dalt.........espera't que baixa........i com baixa! Circulem amb segona i anar frenant, que això s'envala a base de bé i quines vistes del harbour! Arribem a baix, al poble de Duvauchelle.

Aquest harbour va ser colonitzat pels francesos, al 1800 i pico, en queden els noms dels pobles, algunes cases i l'estil. Passem Duvauchelle, i clar, això torna a pujar, perque volem anar a Okains Bay, veus la muntanya, doncs l'hem de travessar i sense túnel............tornar a desde nivell del mar, fins als 600 metres, i arribant a dalt, mira, la Tourist Drive........sí, la carretera dels turistes.......que carena totes aquestes muntanyes amb una vista privilegiada de les dues bandes de la peninsula, però no deixa de ser un camí de carro asfaltat! Ara bé, crec que una paradeta farmacèutica amb alguna  ............ no estaria malament i farien negoci! Quins revolts i alts i baixos!

Bueno, ja el farem..........avall cap a Okains Bay.............vertiginosa baixada, en menys de 2km, haviem baixat els 600 metres.............i a baix, una plana plena de conreus, quatre cases comptades i al final, una platja inmensa on no hi havia gairebé ningú; ah! i s'hi pot acampar, cosa que no hem vist massa per aquest país, o vas de càmping o la majoria de llocs estan prohibits.

Disfrutem de la solitud i del paisatge, i tornem enrere, on ara si que agafem la Tourist Drive (recomanable sempre i quan no es circuli amb una autocaravana grossa, ja que naltres amb la furgo ja anavem resant per no trobar ningú de cara! ) i cap a Akaroa, anem carenant i pujant............ei, que hem d'anar avall........no, la carretera segueix pujant, vistes increibles, però fins que no som gairebé a sobre d'Akaroa, però molt més amunt, la carretera, en un creuament de camins, no es decideix a baixar..........i coi com baixava........enriu-te'n tu de tot el que hem fet fins ara.........

Arribem a Akaroa, i ens trobem un poblet encantador........un centre de poble molt cucu , un carrer principal amb algunes cases antigues, però tot al seu lloc, molt maco. És diferent de la resta de pobles fets amb regla i espai.........tampoc té carrers estrets com diu la guia, però comparat amb els pobles normals d'aquestes illes, aquest té encant! S'hi nota la mà dels francesos, i té unes vistes!

Anem a l'i-site, busquem informació, anem al camping, és aviat, però preferim agafar lloc, i quin lloc, amb vistes! Mirem la informació, i mira! podem anar en un veler de 1946 a veure dofins...........correm avall cap al poble, tornem al i-site, just abans que tanquessin, i contractem per anar-hi l'endemà al matí. Després hem descobert el poble i voltans, i ens hem quedat a sopar una pizza, en un lloc, on ho feien molt bé!

 

Al vespre, al càmping, fent maletes i buidant la furgo, quines vistes! La campervan veina, una parella de germànics que també estaven recollint maletes, s'han passat el capvespre veient la posta de sol, mentre jo la fotografiava; però, espectacular quan ha marxat el sol, la quantitat d'estrelles que es poden veure des d'aquí! I a mitja nit, encara més! Entre la posta de sol sobre la bay, i ara els estels, és un bon regal de comiat d'aquest meravellós país.

En fi, demà encarem el nostre últim dia, anant a veure dofins, i després al migdia corrent cap a Cristchurch a tornar la furgo, que ens ha portat a tot arreu, i .... trenta-sis hores de viatge ens separaran de Taradell .... 

No volem tornar!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

La següent crónica ja serà desde Taradell! Així sigui. See you soon!

The Lakes road and Mt. Cook.

Dia 09, 

Parcs amb mascota! Un ou kinder desitjant bon dia!

Avui ens hem llevat tard, hem fet la crònica d'ahir, i hem marxat illa endins, a veure el Mount Cook, ja que des d'els glaciars i ennuvolat va ser impossible de veure. Avui, però, feia un dia fantàstic, i pel camí, hem anat trobant llacs, d'aigua blavíssima tirant a turquesa, o d'aigua de color normal, tot i que predominaven els primers.

Així hem anat fent quilòmetres, passant per Otemata (o te mata, o no, a saber!), fins després de passar Omarama, on voliem anar veure els Clay Cliffs, una mena de muntanyes curioses amb llegenda maorí, però després de fer 4 km de pista gravel road, resulta que, estava tancat, a més de ser privat i que es tenia que pagar...........a cascar-la! Mitja volta, carretera i amunt!

Foto 6000, el Mt. Cook amb el llac Pukaiki

Al cap d'una estona, quan ja haviem enfilat la carretera del Mt. Cook, comencem a tenir les primeres vistes del llac Pukaki i més endavant, del llac amb el Mt. Cook i tota la resta de muntanyes de fons......i tot això amb un sol que espetegava!

Us preguntareu que hi fa en Sam dalt del pedrot oi?

Fent fotos cap al nord, goita, la Dolo! holaaaaa!!!!

i fent fotos cap al Sud, semblava els monegros!

Bueno, hem dinat pel camí, perquè clar, al marxar tard, ja s'ens desquadraven els horaris, i després hem continuat fins a arribar al poble de Aoraki-Mount Cook, on hem fet les fotos, ens hem extasiat amb el paisatge i ens hem vist, molt i molt petits. Uns minuts més tocant el cel amb el paisatge ... silenci ... ocells de fons ... pau i tranqui·litat, i au, tornem-hi! Hem fet 112km entre anar i tornar, només per anar a fer les fotos............això si, ens queda pendent unes quantes excursions, ja que la zona dóna molt de si amb més glaciars i llacs perduts entre aquests cims "fàcils" d'assolir.

Res, tornem enrere, fem mes gravel road per anar a veure el Tasman Valley.

80 km mes avall, hi ha vida!!

Accés al Tasman Valley...una afició als ponts monocarril!

Desfem el camí, amb el Mt. Cook de fons.

Qui vol marxar, veient això pel retrovisor?

i cap al llac Tekapo, on hem fet mes fotos, hem arrassat el i-site, i en una venada d'inspiració, li he fotut els plans de la Dolo enlaire, i no ens hem quedat a Tekapo,tot i que aqui teniu les fotos.

Reflexats en el vidre de l'esglesia, amb les muntanyes de fons i el llac!

Llac Tekapo

Llac Tekapo, buscant fer la foto de la guia de viatge!Cola?

A falta de toros, ells hi posen gossos de siluetes! i després estan prohibits arreu!

sinò que hem seguit fins a Fairlie, on estem en un càmping gairebé buit, al centre de l'illa i on tenim Wifi gratis que a més va ràpid (no com aquest matí, era penós l'accés d'internet que teniem i penjar el  blog ha sigut un petit suplici!)

Eh que s'ens veu feliços a New Zealand, rodejats de muntanyes?

Demà volem anar fins a la península de Banks, sota Cristchurch, perquè la ciutat ja la vam visitar de baixada i ens falta ben poc per veure, així que potser el dijous al matí, abans de marxar, hi treiem el cap - o no- mentre anem fent les maletes, i ja anirem acabant........i em sap un greu, em vui quedar!!!!!......  (jo, Dolo, tampoc vull tornar! maaaaaaaamaaaaaaaaa!!!!)


Curiositats:

Els anuncis de la velocitat! Com que en aquest país, tant aviat estàs fent trams dignes de prova del mundial, això si, en carreteres perfectament aperaltades tot i que amb un asfalt molt sotragat, com estàs fent rectes inacabables on et falta una setena i vuitena marxa, que si la posessis, aniries amb els dallonsis per corbata de lo imperfecte de la "suficie" de la carretera, és a dir, és impossible trobar una recta plana i sense sotracs, els anuncis sobre moderar la velocitat, són més colpidors que les tues franceses a cada revolt.

Aqui directament ja et posen la bala amb rodes, i speed/die, o un cotxe que se surt de la pista d'slot i volca i die.......o directament la paraula speed i un tomba i coses semblants.......adormir-te mata, el cansaci també, etc.........

I en canvi, ben pocs cotxes hem trobat que ens passessin a tot drap........curiós! En tot cas, si veieu un cotxe de policia en direcció contraria, afluixeu, que també porten radar al morro i et fan el retrato encara que els vagis en l'altra direcció

Curiositats fotogràfiques!

A vé, ezoz criztale, bieng limpioz, Zamanué!

Segur que hi ha estatues millors, però segur que tothom passa pel tubo!