diumenge, 7 de novembre del 2010

Catlins on the Gravel Roads!

Dia 6.


Avui hem deixat Te Anau i hem anat baixant cap a Manapouri, on hem fet foto al llac, força tranquil, i hem seguit per una ruta d'aquestes panoràmiques on hem vist un fotimer de muntanyes nevades, rius, ovelles, més ovelles, vaques, ovelles, cérvols, ovelles, camps llaurats, més ovelles, camps verds plens d'ovelles, en fi, a 500 ovelles per quilòmetre més o menys hem anat arribant a Orepuki, on hem vist l'oceà bastant esverat. Hem seguit cap a Invercargill, única ciutat gran de la zona, ja que tota la resta de pobles i poblets que hem travessat, eren de pagesos i en general, donava la sensació d'una certa pobresa. 



A Invercargill, hem anat a l'i-site, hem agafat informació, i sortint, hem visitat una part del Queens Park, on hi ha diferents jardins, rierols, llaquets, zona per jugar a golf ( tot això dins un parc urbà, al centre de la ciutat ), al Kriket, etc...........la veritat és que el parc és enorme, tot i no donar-ne l'aparença, ja que la ciutat és tant extensa, que ja trobes igual fer cinc cantonades més o menys, veient compra-ventes de cotxes , fins a trobar el parc!



Sortint del parc, hem anat a localitzar una botiga de hobbies........cap dins! Hem sortit amb un puzzle i una maqueta, per variar! 

Centre de la ciutat, recta cap a Bluff

Water Tower
I donat que la ciutat és molt extensa i a més hi arribava una cursa ciclista, és dissabte i la gent s'hi passeja, hem fet una mica de volta sense parar-nos, veient la torre de l'aigua i algun dels carrers principals, i cap a Bluff.


Stirling Point
A Bluff hem anat fins al Stirling Point, que apart de ser on tots els bluffencs van a girar, és on hi ha la senyal més fotografiada del país -nosaltres no ens hem quedat pas curts!-. Diuen, que és on el món s'acaba, o comença! Des d'allí teniem vistes de la Dog Island en primer pla, la Ruapuke Island en segon i més de fons,la Stewart Island, així que ens hi hem quedat a dinar uns sanvitxos.

Després de dinar hem tornat amunt fins a Invercargill, on per agafar la carretera correcte cap als Catlins, hem fet una mica de turisme........coi que mal indicat! I un cop a Fortrose, ja començava la ruta als Catlins i les Gravel Road!


Des d'Otara fins al Waipapa Point, és camí de carro, ample, no massa sotregat, i engravillat, però, sense asfaltar...........a cops, sotracs i batzegades hi hem arribat, tot veient ovelles escapistes, i a tocar del far, dos catalans ens han dit, Two Seals, ok, zenkiu! Hem vist els Seals,,,,,,,,de pingüins ni un, però de foques ja en portem una bona col·lecció, foto del far, i seguim que això dels Catlins sembla llarg i extens.


vacòdrom

cervolòdrom
Després, hem desfet el camí, i arribant a la carretera, asfalt, finet!!!! ah, però tot s'acaba..........i au, al cap d'uns quilòmetres, va i la carretera deixa de ser-ho fins a poc d'arribar al Curio Bay, catorze quilòmetres més de sotracs, per gravel Road altre cop......en fí. A la Curio Bay haviem de veure un bosc fossilitzat que només es veu en marea baixa........clar, a l'anar-hi a la tarda, marea alta.........fota't i imagina't-ho! Així que si voleu un consell, si voleu fer els Catlins, val la pena fer nit a Invercargill o algun lloc proper, i posar-se en marxa al sortir el sol, ja que hi ha vàries coses per veure en marea baixa i animals, com els pingüins, que s'han de veure de bon matí o a última hora.

En fi, al costat de la Curio Bay, hi ha la Porpoise Bay, on en teoria hi han Dofins Hector...........però clar, amb lo emprenyat que estava avui el mar, enlloc de dofins, hi havia surfistes.........així que, uns altres dofins que no hem vist! ( Està clar, haurem de tornar! això és una estafa, que ens tornin els cèntims, no? !!!! ).








Bueno, doncs sinó hi ha dofins, ni pingüins, seguim i anem a veure les McLean Falls, als Chaslands, i mira, com a mínim eren molt xules, així com la caminadeta fins a arribar-hi. 
 
McLean Falls




Segons una noia del sud d'Espanya ... "estos son como helechos con tronco!".
Doncs sí! i altíssims!
Des d'aquí voliem anar a veure la Cathedral Cove, però ja havien tancat l'accés........així doncs, busquem càmping. Del Top 10 ni rastre.........viam els Kiwi's........ah si, n'hi ha un! Com es diu? McLean Holiday Park.........ostres, si erem al costat..........au, torna enrere!

Així doncs, aquí estem, hem sopat al bar del càmping, que es diu Whistling Frog Cafe&Bar, i la veritat, el càmping està tranquil, és collonut, però el bar es impressionant, tot ple de "sapus" per tot arreu, i on fan uns sopars de nassus, perquè sí nois, avui ens els hem gastat, i hem sopat de conya al Cafe&bar!

Demà esperem fer la resta dels Catlins, i veure pingüins............venen una sèrie de punts, el Kaka point, Nugget Point, Hayvard Point, on sinò veiem dofins i pingüins, no ens mourem fins que ens els mostrin, així que el senyor aquest que dirigeix el serial, ja es pot anar inventant uns pingüins, i uns dofins pels nens!

Coses i curiositats.

El pa. En aquest país, els "panarres" ho passarien magre, eh Auro! jeje  Nosaltres ja fa temps que som més de pa de motlle, el rei d'aquest país, així que ens hem adaptat fàcilment. Als supers n'hi ha de tots els colors, de totes les mides, de tots els gustos, amb crosta, sense crosta, normal, integral, amb cereals, amb més cereals, amb cereals i més, i de diferents estils i països... ja els hem tastat gairebé tots, a veure si podem aconseguir una foto dels prestatges del pa de motlle. No és com a casa nostra, que el Bimbo té el monopoli i ben poca cosa hi ha per escollir. De fet, ens recorda una mica a les nostres vacances a La France, perquè allà també ens posem les botes provant tots els que trobem, sobretot el 7, 9 o 12 cereals estil americà, llesca gran.

Dades estadístiques: 20 dies de viatge, 4.760 quilòmetres entre les dues illes i unes 4 hores de video i "només" 5600 fotos!!!

El senyor del serial podria anar canviant els actors secundaris, ja que tot i perdre de vista el quintet de japonesetes arretratadores, a la parella d'alemanys i el nen amb botes i ulls a la roba, ja ens els portem trobant tota la setmana, i ara són al càmping! Ja us dic jo, que el Show de Truman es queda en res al costat d'això! jejeje

Una altra bústia ... boníssima!


Vaques travessant la carretera .... més de cinc minuts aturats.
I els arbres, els típics dels Catlins, tombats pel vent!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada