Hem matinat i a les 7 en punt sortiem del càmping per dirigir-nos cap a la Valloise, on hi havia el nostre objectiu d'aquest matí: pujar a "le Glacier Blanc" a 2270m d'alçada. Des d'aquí pots contemplar de més aprop la Barre d'Ecrins (4102m) i el Pelvoux (3943m), les dues joies del massís dels Ecrins.
La ruta comença just al parquing als peus del Pré de Mme Carle. El camí puja en bona part per damunt de rocs i roquets, molt ben posadets això sí, i, per sort, fent molta ziga-zaga. Agafes alçada molt rapidament, però la veritat és que es fa molt bé aquest accés.
Just al sortir del refugi Cezanne ja hem pogut saludar un parell d'amistats marmotenses, i en un dels revolts del camí en plena pujada ens hem aturat a conversar una bona estona amb una altra de les germanes marmotes. Quina canya! Hahahaha. Quin afany de protagonisme fotogràfic aquest animalot!
El cas és que hem arribat als peus del gegant Glaciar Blanc (la glacier Noir, el negre, és en direcció oposada) ens ha intimidat tant que hem decidit no seguir fins a dalt el refugi, deixant en poc més d'una hora de camí l'excursió d'avui. Falta desfer-ho. Hem esmorzat una mica i hem gaudit de l'espectacle. ens perdrem la vista al Llac Tuckett, però la vida és així.
Desfent el camí hem anat trobant molta gent que anava pujant a fer la visita al glaciar, i també especialistes ben equipats amb casc, botes, cordes i piolets que deurien travessar-lo per la part de dalt o alguna cosa així ens hem imaginat. Que bé!
Hem aprofitat per visitar el Puy de Sant Vicenç i les seves muntanyes. Aquí també hi ha mil rutes indicades. Quina terra!
La tarda ens l'hem passat descansant i llegint al càmping. Demà el temps diu que pinten bastos, així que hem decidit que anirem a voltar amb el corolita. C'est la vie!
Dissabte 25.
Ostres! Ens hem llevat un xic tard -ja ens convenia també-, però ens ha sorprès gratament (o no) el temps. No havia de ploure? Un cop de vent els ho ha destirotat tot. I a nosaltres també, perquè amb aquest temps podriem haver fet alguna excursió. Però bé, ja estava decidit: anem a fer quilòmetres pels ports!
Hem encarat la carretera que ens porta més directe a travessar cap a Itàlia, direcció Mont-Genèvre. Vas travessant poblets. Quin pilot de remuntadors i pistes d'esquí reutilitzades per les BTT, és fantàstica aquesta zona! Ben mirat, en un tres i no res hem sigut al país veí. Hem parat a Susa on hem fet una bona visita a tota el poblet i les seves restes històriques (de l'època romana ... és Itàlia! què si no ?) i de pas, ens hi hem quedat a dinar.
Hem arreplegat pasta italiana en un parell de botigues i alguna cosa de beguda. Ens ha semblat una mena d'Andorra en petit aquesta poble hehehe hi havia vàries botigues especialitzades en alcohol pur i dur.
El viatge ha seguit enfilant-nos de nou cap a la France, pel coll de Mont Cenís, on hi havia també un llac. En Sam diu que els francesos són llestos, tal com està col·locat el llac aquest és un bon enquadrament per deixar anar tota l'aigua obrint la presa si es barallen amb els veins italians hehehe.
La ruta ha seguit cap als famosos colls del Tour francès, primer el Tele.... i a continuació l'impressionant Col du Galibier. Val més unes quantes imatges que mil paraules...
Desfent la carretera hem acabat baixant pel Col de Lautaret fins a Briançon. Ens hem parat al super a comprar unes hamburgueses i ara sí que -no ho hem pas vist enunciat- ens ha anat pels pèls de no poder-les ni coure! Quin aiguat! Genial, conveia, però com bufava el vent i espetegaven els llamps i trons. Ggggggrrrrr!!! Mentrestant, ha aparegut una família alemanya a la parcel·la del costat i ha muntat la tenda. Tu sí que vales! Molls com ànecs, pobrets.
Ens n'anem a dormir sense saber quin temps farà demà, en principi farem excursió però com que ja està anunciada la baixada de temperatures, ja no caldrà anar tant d'hora.
Diumenge 26.
Al final el matí es lleva força bé, sembla ser que el sol ens acompanyarà. En Sam, mentre esmorzàvem, ha decidit la ruta d'aquest matí, una ruta circular d'unes tres horetes aquí a prop: la reserve biològica "Du Bosc d'Ayes", amb llac d'Orceyrette inclòs.
L'enllaç de la ruta que hem gravat amb el gps es pot veure aquí.
Una ruta per dins el bosc alpí, entrant en praderies, a mida que anavem pujant, per acabar veient una magnifica vista aeria de la vall. Despres, hem baixat avall, tot vorejant el llac, i el riu, fins al cotxe. Entretinguda, al costat de Briançon, i on regna una tranquilitat impressionant. Per cert, hem descobert una altra fortalesa, i van sis, rodejant Briançon.
A la tarda hem fet lectura, mig encogits pel fred i buscant el sol, i al final, simplement amagant-nos del vent. Hem sopat una "Marsupizza", feta amb foc de llenya, a un d'aquests pizzeros portatils que son la salvació de mig frança. I al vespre, mes partides de Rummy, la Dolo no pot amb mi, ara ja ni amb el Rummy!jejejee
Dilluns 27.
Avui hem pujat al Col de Granon, per fer una volta circular i veure el llac de L'Oulé, per despres desfer el camí, amb una petita variant i fins al cotxe. Volta entretinguda sobretot per veure com era una vall on l'exercit ha fet de les seves, una carena de muntanya amb muret de punta a punta, tot de punts d'ametrellamenta, etc.......torres de vigies, i un fotimer de barraques militars just coronant el coll. Tot plegat, curiós i diferent.
 |
| El llac Oulé arran d'aigua, amb la nova càmara submergible ... |
Despres, que ja era migdia i amb un sol que començava a ajusticiar-ho tot, hem pujat el llac de Pontet però enlloc de la mitja hora que deia el llibret de rutes, ha sigut força mes, perque no hem deixat el cotxe on deia la ruta, sino força abans........total, estomac vuit i a ple sol, a quarts de dues, amunt...............hem dinat al arribar a dalt, hem baixat, hem vist una altra marmota, i hem anat a veure el Glaciar de la Meije amb el telecabina, que nomes ens han clavat 44€.
Sorpresa a l'arribar a dalt,a 3200m, i en un indret tant delicat com un glaciar, trobem que aquests francesos hi han fet unes pistes d'esquí............. perplexitat,sort del paisatge que tot ho fa petit, i a disfrutar, extasiats, petits i impressionats! Descens amb el telecabina, mitja hora i transbord, i au, cap al camping, que acabem d'arribar, i ja s'ens fa fosc..........demà, últim dia? En principi sí.
Dimarts 28.
Ens llevem més o menys d'hora, un xic entumits per la fresca matinera amb temperatures baixes que va deixar la pluja l'altre dia ... i apa, som-hi, ritual dels últims dies: preparació d'entrepans, pomes, barretes cereals, ametlles i, sobretot, aigua! L'objectiu últim de les nostres vacances serà fer la ruta a Le Chau que vam veure al fantàstic llibre que vam comprar "Dans le Grand Briançonnais. Des balades pour petits et grands". Genial! L'escollida, doncs, és la descoberta de la "Cabane dels Douaniers", ruta circular que travessa unes pastures totalment ermes, el petit llac negre, part de la ruta geològica de Chenaillet i el llac Des Sallaires.
L'excursió amb poc més 420m de desnivell molt al principi (fins al Lac Noir a 2226m) i encara no tres horetes amb esmorzar inclòs ens ha permès tornar a dinar al càmping, on ens hem preparat una bona amanida i uns pits de pollastre. Necessitàvem energia per la tarda!!!!
Finalment hem descobert on és el Luge de Puy Saint Vincent, una mena de La Molina a la francesa, on els turistes (ja diguin d'hivern com d'estiu) estan amontegats en quatre apartaments lletjos de collons però aprofitant al màxim l'espai disposat. Hi ha de tot, és una mena de mini ciutat, fins i tot cinema!
El traçat del Luge era seguin el recorregut de gairebé 750 metres de llarg, amb un desnivell d'uns 120m, muntats en una mena de trineu amb rodes i una palanca que et permetia frenar si consideraves que el trasto en qüestió s'embalava massa per dins la mena de tub pel qual baixaves a tot drap ... acollonant! hahaha Que bo!
No cal dir-ne res més, una imatge val més que mil paraules ... ens ho hem passat bé?
Dimecres 29.
Després d'una estona de plegar tot el nostre campament i col·locar-ho al cotxe, una dutxa i ens acomiadat de les nostres vacances a la zona de Briançon. Ens queda molt per fer! Quin paisatge!
Com que no tenim cap pressa, i l'autopista per la Provença ens fa molta mandra ( i és cara!), ens hem aventurat a travessar la France per una zona que desconeixem, encarant-nos de nou a Gap, seguint direcció Orange per nacionals i enfilant-nos a l'autopista que ens travessarà fins la Jonquera i per Olot cap a Taradell town. Tot plegat, poc més de sis-cents quilòmetres i 8 hores de viatge xino-xano.
El millor de tot d'arribar a casa és que ens hi esperava en Muffin, el nostre petit mixinu que porta hores demanant-nos, i exigint-nos mimus!!!!
Tornarem!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada