Alps. França. Vacances...

Dissabte 18.
El nostre viatge de les vacances d'agost el comencem de matinada, anem d'hora per evitar la calorada d'aquests últims dies i també el trànsit per travessar França. Aquesta vegada l'objectiu és doble, més aviat triple: veure des d'alguna cuneta el Ral·li de Gap, aprofitar l'avinentesa per fer una estona de companyia a la Mercè Benz, i passar-nos uns quants dies passejant pels colls de muntanya i fent excursions per les valls properes a Briançon.

El mateix dissabte, sobre les onze del matí, després de sis hores exactes de viatge i més de 500 quilòmetres, entràvem al parc tancat del Ral·li a Tallard -a només 15 minuts al sud de Gap-. Amb la informació i la placa oficial a les mans, ens vam abeurar una mica i vam decidir anar a buscar una ombreta en algun dels revolts dins del primer tram. Anàvem d'hora, sí, però és que feia tanta i tanta calor que passàvem de voltar per segons on. 

Així doncs, veient que si vols veure una majoria de cotxes, s'ha d'anar al primer tram, ens hi vam apropar.........tram ràpid amb asfalt molt abrasiu, vaja, que es podia anar mooolt ràpid. Vam triar una de les primeres corves del tram, a un kilometre i poc de la sortida, en una S després d'una pujada que acabava en un rasant i la S, estreta amb el pont al mig.........i l'organització molt bé, amb un zel increible a que estiguessis tant lluny del tram com fós possible ( i com collons veus els cotxes doncs? ), i apa........sota un sol de justicia i mig amagat en una cuneta plena d'esbarzers, vaig considerar la zona bona per fer-hi fotos, ja que es veia el rasant, l'apurada de frenada, la corva a esquerres estreta amb el pont, la mitja recta i la corva a dretes llarga, on hi havia el remer i la Dolo darrera. La veritat, entre la calor infernal i que la zona no prometia tant com m'esperava, vam acabar bastant decebuts..........dels 150 inscrits, mes de 10 es van quedar al primer tram, un d'ells, a pocs metres d'on erem naltres! La resta, molta participació, si, però molt anar a passar, no jugar-se-la i anar fent.........els que portaven cotxes gruixuts, aprofitaven la potencia i no arriscaven gens a les corves, mentre que, uns pocs de les categories petites, si anaven per feina, treient tot el suc a les seves humils montures. Tot i així, primera impressió, decebedora. Cosa apart, val a dir que el rallye amb els trams curtissims i els recorreguts ràpidissims que tenia, semblava quasibé un rallysprint!

Després de veure tots els cotxes, vam acabar de fer el tram, i vam tornar cap a Gap, on ens esperava la Mercè, vam sopar gaudint de la seva companyia i cap a clapar que tots teniem que llevar-nos aviat!


Diumenge 19.
Ens vam llevar un xic justos, però vam tenir temps de pujar (dic pujar perquè tela marinera el desnivell) pel mig dels camps a un dels últims revolts amb paella a la vista del segon tram matiner. 

Era una baixada amb molta visibilitat del tram, rápida i amb un parell de paelles......naltres ens vam posar al final d'una recta on hi havia un angle que llavors enllaçava amb la recta que duia a la paella més espectacular. Com que la paella era plena a petar, i lloc per fer fotos tampoc n'hi havia, doncs aquell emplaçament ens va semblar correcte, igual que a tots els que fan videos de rallyes!
Resultat d'això, si, realment la majoria de participants van parats! A la paella espectacular, quatre que fessin una mica de "glissade" i la resta, la feien bastant cuadrada........i els ultims a cops de fre de mà.......en fi, a quarts d'onze ja estavem i tornavem cap al pis, que ja començava a apretar molt fort la calor.

Encara no havien tocat les onze que ja tornavem a ser dins del pis, intentant no assolellar-nos més! Quina calda! Vam esperar l'anfitriona al seu piset, i després ens vam liar a xerrar i xerrar pels descosits, i el més important de tot: guanyar-la al rummy! hehehe


Dilluns 20. 
El matí el vam aprofitar per fer una sortideta suau fins a una vall frescota i visitar les Sources de Gillardes a la zona de Dévoluy. Genial. Per arrodonir-ho vam desfer el camí pel primer coll de les nostres vacances, Col du Noyer. Un de tants, segur. 

Després d'una dutxa reconfortant i un dinar improvitzat, ens vam acomiadar de la Mercè i vam enfilar direcció al nostre tercer objectiu: Briançon!
El càmping "Iscle de Prelles" és de fàcil accés, a poc més de 2 minuts de Briançon, és tranquil·let i senzill. De moment, de conya! Muntar la nova tenda ens comporta una hora de feina -i discusions hehehe- i vam córrer tant com vam poder perquè s'apropava tempesta. Bé, molt soroll i poques nous. Un ruixadet de res.

Dimarts 21.
Estem descansats, hem dormit d'aquella manera però, el millor de tot, és que hem estat fresquets! El sac de dormir és un molt bon complement a la nit. Ja sabem que matinem sempre quan estem de càmping, c'est la vie! Així que, entre una cosa i l'altra, a les 9 del matí estem aparcats a dalt al centre històric de Briançon, un conjunt de fortificacions repartides en diferents penyes, unes gran roques que deurien impedir enfilar-se l'enemic, sobretot els italians, frontera la qual està aquí a tocar.
Ens hi hem passejat una  bona estona i ens ha cridat l'atenció un parell d'homes carregats amb la motxilla i que buscaven alguna cosa. Nosaltres ja hem atracat el punt d'informació; potser el buscaven?
El cas és que a la tarda, han aparegut a la parcel·la del nostre costat. Segur que fan algun dels grans senders GR que travessen per aquestes muntanyes. Quina fe !

Després de dinar, hem decidit anar a inspeccionar alguna de les valls properes. És que n'hi ha per tot arreu! I la majoria no tenen sortida. Total que ens hem endinsat, des de la carretera nacional que segueix el curs de la Durance (el riu que alimenta aquesta zona) a Prelles mateix, i fins a la Pré de Madame Carle. Una carretera en ziga-zaga i cada cop més dreta i més estreta i creuant-nos amb més d'un vehicle gran. Quan arribes ... una imatge genial del que havia sigut un gran glaciar i que cada vegada és més xic. Hem voltat per allà, hem arreplegat informació, i bé, intentarem pujar-hi, no sembla molt dura l'ascensió.
De retorn ens hem aturat al poble de Vallouise on hi havia una petita fira de productes regionals i ens hem firat un parell de "tortons" i una llangonissa de cabra! Quina olor! També hem arreplegat més informació -és un vici!-.
Al vespre hem connectat a internet una mica, mirar correu i aquestes coses, i hem decidit quina excursió fer l'endemà. Una altra vall més al nord serà l'escollida. Apa som-hi!

Dimecres 22.
Ens llevem d'hora un cop més, esmorzem, preparem uns entrepans i complements per l'excursió i sobretot, aigua! Arribem abans de dos quarts de nou a Névache, a la Vallée de la Clarée. Al parking d'aquesta petita població descobrim que hi marxen i hi arriben les famoses "navetes", és a dir, que tanquen la vall a l'estiu. Quina canya! 

Bé, la nostra excursió, "Les cascades de Foncouverte" surt d'aquí mateix, així que no tenim problema. En principi anem fixats que és circular (ehem!). El sender que va pujant per veure les diferents cascades és xulu i anem trobant tot això pel camí. Quin silenci! Només se sent l'aigua, la veritat és que no hi ha gaire gent no per aquí. Un cop més, els francesos ens decepcionen, van tard a fer les coses!!! Potser només quan estan de vacances....( en Sam i una parella de jubilats francesos veuen una marmota, però la Dolo ja no hi és a temps! ).

El cas és que arribem a un punt on sembla haver-se acabat el sender, perque arribem allà on tothom comença les excursions, és a dir, on et deixen les Navettes. Recapacitem: no era circular? Ens posem a mirar mapes de la zona que hi ha als panells informatius, i si, el sentier de les cascades, no segueix.........decidim, que fem? o desfem el camí o busquem alternatives....... Perque de moment  només portem una hora i mitja. Mira, allà hi ha més informació. Busquem què hi ha? Bé. Veiem la pujada al Llac de Laramon a només 1h30'. Ens la juguem? Va, som-hi. Si després ho desfem tot, ja sortirà una bona excursió.
Redéu com puja això! I el sol ja comença a apretar. Ens fonem! I ens fa falta omplir el pap una mica, així que li fotem caixalada a la poma just a l'ombreta del refugi de Ricou. I del refugi al llac de Laramon, 45 minuts més de pujada ininterrompuda. Tot i així, la visita al llac val la pena, quina pau, quin paisatge! Aprofitem i dinem que son les 12.

Als panells de baix el parquing hem vist que hi ha un sender que va per dalt de la vall, no gaire més ensota que el llac, que es a 2200 i picu de metres d'alçada, que va seguint la vall, desde dalt, per acabar baixant en algun lloc abans d'arribar a Nevache on tenim el corolita. La Dolo no ho té clar, i si ens perdem? Però jo si, i davant del meu convenciment, acaba cedint, tot i que no ho té clar...........au, anem.......el sender, totalment aeri, i sense ombres, ens toca fer-lo desde quarts d'una del migdia, fins a les 3 de la tarda........l'insolació és brutal, però per sort corre el aire i per tant, anem baixant, per un sender que sembla no acabar-se, però que ens permet veure el que hem fet al matí, en vista aeria, i així ens adonem, que poc a poc, anem baixant i apropant-nos cada cop mes al principi de l'excursió. Pel camí trobem excursionistes molt preparats, altres no tant, tots sortint a l'hora del sol.....estan sonats aquests estrangers! Trobem una família amb un burret, que el fan servir per portar les tendes d'acampar i estris......etc......i arribem a la baixada........tortuosa i quan les cames ja no donaven gaire de si, s'ens va fer llarga, molt llarga, perquè a més tot i portar 3 litres d'aigua entre els dos, ja l'haviem exaurida.

Al final, arribem a la carretera............sorpresa, Nevache ens queda a uns 3km de carretera.........fem carretera o desfem el sender de les cascades? desfem el sender de les cascades, tot passant pel riu a refrescar-nos!

Arribem a Nevache amb una insolació i una sed impressionant, i anem de pet a comprar unes llaunes de Cocacola fresques, que ens bebem com si res, mentre omplim les dues ampolles d'aigua a la font, i ens en bebem una tot arribant al cotxe, i una altra arribant al camping. Acabem l'excursió adolorits, cansats, vermellets i trinxats sobretot de l'insolació, però contents del recorregut i de l'experiencia! Ara som al camping bebent molta aigua, posant-nos crema aftersun d'aquesta, per fer baixar una mica de vermellor, i posant fisiocrem a les articulacions, viam si ens recuperem.( Al vespre, unes partides de Uno, guanyo per majoria aclaparadora..........la Dolo no......jejeje )

Dijous 23.
El dia del meu cumple........ens hem llevat tard, a les vuit! hem esmorzat tranquil·lament, hem agafat el cotxe i cap a fer el Coll de l'Izoard, on hem trobat una cursa ciclista.....hem anat fent tot el port, esquivant ciclistes, patinadors d'esqui de fons  amb rodetes, motos, etc......Hem fet el coll, i hem esperat la cursa ciclista,per veure els primers participants........una noia! i darrere, els Kenian Riders.........si,si, eren com el betum! i darrera, una cua inacabable i diseminada de ciclistes..........quan n'hem tingut prou de veure ciclistes, Izoard avall, direcció Guillestre, i acabat el port, baixant pels pobles de Brunissart i la Chalp, baixant a 80km/h en unes rectes amb una pendent important, els ciclistes de la cursa ens adelantaven! Acollonant! 
Hem vist la fortalesa de Mont Dauphin, per després anar al super, comprar tonyina, salade de tonyina i patates fregides, una mica de fromage per al desert, i au! cap al Col de Vars, a fer curvetes, que com que el temps estava així rarot, en plan, ploc o no ploc.........ai que ploc i mullu..............doncs amb el cotxe a la decouverte!
Arribem a dalt de tot del Coll de Vars, i veient que si baixavem per l'altre costat, la volta per tornar al camping, era una llangonissa de cal ample, hem reculat..........tornem cap a Guillestre, però la Dolo, mapa en mà, decideix cambiar la ruta per tornar al camping........ara anirem pel marge esquerre de la Durance.......i au, amunt! cap a Champcella, Le Chambon, i cap a Freissinieres i cap a Dormillouse. 
Enfilem una carretera estreta d'un sol carril, vamus, camí enquitranat, on la tensió de trobar-te un cotxe de cara, era constant............hem arribat al aparcament de les Cascades, hem vist les excursions, hem vist que el poble de Dormillouse, nomes era a 45 minuts del aparcament caminant, donat que les nostres cames avui volien un descans, hem assimilat la informació, i ja tornarem que el lloc promet i sembla força espectacular. 
Tornem al camping i avui, tarda de lectura i descans.........Això si, hem sopat pasta, és a dir, que demà, tornarem a fer anar les rebook a tot drap!

[les fotos ja les posarem en un àlbum, ara només és un tastet]