Formentera a dues rodes!

Des que tinc memòria no recordo haver preparat mai un viatge amb tant poc temps i a poc més de deu dies vista. Però la vida dóna voltes i et presenta les coses tal com ragen. I com que em feia falta fer aquest parèntesi, ens hi vam llençar. Et voilà! Formentera a dues rodes! De diumenge  a divendres. Què farem tants dies en un lloc tant petit ?! A veure ...

Un bitllet matiner -més o menys econòmic- amb Ryanair des de Girona i amb destí a l’Eivissa hippy que tots hem vist en fotos i reportatges però que encara desconeixem. Un bus ens apropà al port eivissenc des d’on, un ràpid ferri, ens abandonaria a la blanca i petita Formentera amb menys de 25 minuts.

Arribem el diumenge cap al migdia i el primer que fem és calmar-nos la sed amb un parell de refrescos ben fresquets. Arrepleguem un bon mapa de l’illa al punt d’informació. Això sembla tenir molt bona pinta, Sam ! Al mateix port de Sa Savina recollim una d’entre centenars de motos de tots colors, marques i cilindrades que seria el nostre vehicle els propers dies. Demano al xicot que ens atén que em faci un favor, si us plau: canviem el casc, odio el color rosa!!! Ja havia vist i llegit que aquest mitjà de transport tant minimalista es podia convertir en un malson quan a circulació però encara no me n’havia adonat del volum. Ni del col·lectiu: joves, italians, de dos en dos i amb una 49 !!!! Estan bojos !!!

Ara ve quan ens separem. En Sam s’equipa per pujar a la moto -una Scarabeo 125cc- i jo travesso el carrer per pillar un bus de la línia regular que travessa l’illa de les sargantanes -poc més de 20 quilòmetres d’est a oest- que em deixaria al bell mig de l’illa i davant la mateixa porta de l’Hostal on “viuríem” aquesta aventura, l’Hostal Illes Pitïuses al petit nucli de Sant Ferran de Ses Roques.

Fet i fotut, ens tocaven 2/4 de dues i, a aquestes hores, el lleuger esmorzar de les 7 del matí ja no tenia ni cap ni peus dins del nostre estómac, així que decidim creuar la carretera principal i perdre’ns pels carrers del poble, empedrats, amb cases de construcció petita, d'una sola planta la majoria i de color blanc. Ens han indicat d’un petit restaurant amb terrassa al carrer major del poble, el Macondo. 

Quina troballa!!! Una amanida compartida i un completíssim plat de pasta (sí, sí, és pasta, no són cuques eh!) que endrapem amb devoció. Segur que tornem. Ara, amb la panxa plena, tot es veu diferent. Però estem rebentats, i fa molta calor. Decidim descansar una estona a l’habitació i després iniciarem l’exploració illenca. Apa som-hi!

Les primeres passes a l’illa les dirigim a buscar informació sobre les rutes amb caiac, per passejar-nos-hi l’endemà mateix. Seguim les indicacions del mapa i el que ens cau més a prop és la zona turística d’Es Pujols. Demanem horaris, possibles rutes i preus. Mirem el temps. I després anem al costat mateix del port de Sa Savina, i tot seguit a Cala Saona.

Enlluernats per la blavor de l’aigua, per la blancor de la sorra, per la morenor d’alguns turistes, per l’elegància d’alguns petits vaixells ancorats a la cala, i per la claror solar que ens ve de cara, no sabem veure el lloc on tenen els caiacs, no n’hi ha! Vaja! Bé, ja en tindrem prou amb els dos que hem vist. Saps què? Ja que hi som, ens capbussem! Quina canya! La calor ja no ataca tant fort, i una suau brisa ens acompanya, així que ens passa ràpidament més d’una hora i mitja. El sol va baixant, són més de les vuit i restem estirats damunt la tovallola. Entre els veïns, i observats per un grup de quatre adolescents assaborint un gelat, descobrim una parella lleugers de roba, molt lleugers hehehe com diria el petit trapella Chin-Chan, “culet-culet! trompa-trompa!”. De fet, no seran pas els últims que veurem. Deu ser típic torrar-se al sol al natural...

Reculant cap a la nostra moto, i per damunt d’una passarel·la de fusta, observem els primers exemplars de sargantanes de colors molt vius i espatarrades al sol. Amb el casc ja posats, detectem un sol rogent que es va amagant i decidim arribar-nos a una de les puntes, el cap de Bavaria, governat per un vell far, on s'acaba la carretera! La posta de sol promet. Passen els minuts i pinten bastos, no veurem el sol tocar mar, una capa emboirada ens ho impedeix. Ens arrisquem a arribar-nos al Port de Sa Savina abans no acabi de baixar. Malgrat tot, ens hi arribem. Per uns moments, el dit índex de la mà dreta d’en Sam passa a formar part de la nostra Cannon, són una sola cosa, estan compenetrats. Clic! Clic! Clic! Clic!  Lluuuuuuuuíiiiiisssssss!!!

L'espectacle ens ha obert la gana i ataquem uns plats combinats allà mateix, sota les voltes, envoltats de iots i barques de diferents tamanys, mides i colors, amb noms poc originals: Maria Teresa, Laia II, Mar i sol, Carmen, Elsa IV ....

El dilluns, ben descansats, ens llevem puntuals per tenir temps d'esmorzar a l'hostal mateix (inclòs amb el preu d'oferta que vaig trobar a www.booking.com), arrepleguem una mica de fruita, barretes, uns entrepans i aigua que vam adquirir al súper ahir al vespre; ens equipem amb els banyadors, les tovalloles, la crema solar!, les gorres, ulleres i les sabates amb sola de goma, i ens disposem a gaudir d'una bona sortida amb caiac. 

Sis hores per endavant per descobrir l'illa des de l'aigua, des del mar. És tant diferent el paisatge! I el vius tant! Et sents tant petit, tant poca cosa, damunt d'aquell tros de plàstic que sura a la sort de les onades... Descobreixes unes vistes apostoflants! Puges i baixes del caiac com aquell qui desembarca a conquerir cadascuna de les cales que trobes enmig de la ruta. I et refresques en alguna raconada digne d'admiració, fins i tot fas el beneit tirant-te de les roques a l'aigua a certa alçada hehehe. Impressionant! En total, el recorregut, era des de la Cala d'Es Pujols, passant per punta Prima i fins a la Cala d'en Baster.

Una banyadeta per desentumir-nos un xic a la platja des Pujols. Una dutxa refrescant i una untada de crema reparadora. Com nous! Gaudim una mica la terrasseta que tenim a l'habitació i que dóna just damunt del bar-restaurant de què disposa el mateix hostal. Està guai! I descansats, ens ve de gust anar a repassar per terra part de la ruta que hem fet per mar. I traiem el cap a la Cala d'en Baster. Quina canya! No seran els únics "embarcaderos" que veurem, n'hi ha per tot arreu, alguns més sencers que d'altres.

I ara sí, ja podem anar a veure la posta de sol. Hi arribem a temps, però, renoi! Un altre intent fallit! Conye! Doncs res, anirem a sopar. Aquesta vegada ens quedem a Sant Francesc, el que representa la capital de l'illa. La zona peatonal i cèntrica és xula, plena de comerços i restaurants. Ens aturem davant la mateixa església i endrapem un pa amb tomàquet i unes truites.

El dimarts prometia! Objectiu: caminadeta per la zona d'El Pilar de la Mola i el seu far, a la punta est de l'illa. Una llarga recta ens separava del que era l'altiplà més alt de l'illa, a poc més de 182 metres hahaha. Les vistes són bones, en aquesta banda no hi ha platges, tot és penya-segat i roca. En alguna guia vaig descobrir que hi havia una ruta marcada i ens va venir de gust intentar-la, malgrat la calor que feia. De nou protegits, untats, amb les gorres, les ulleres, i aigua -sobretot aigua!-, doncs ja hi érem. Vam anar seguint la ruta número 12 de "La Mola": poc més de 2 hores i mitja i un paisatge ben curiós.

No tenim excusa, ni ens falten motius gràcies a Déu, però ja teníem la gana oberta. Així que després "d'arretretar" de mil maneres i llums diferents el far i els seus voltants, i de firar-nos unes tovalloles i uns imans típics de la zona, vam recular els dos quilòmetres i mig que separen el poblet d'El Pilar i el far de la Mola. A la carretera mateix, passant desapercebut, vam asseure'ns en un restaurant que ens va cridar l'atenció amb el típic cartell de "menú a 10€". I avui, tocava fideuà! Perfecte, som-hi! Sense paraules, el recomanaria amb els ulls tancats, Can Blaiet -també tenen allotjament-.

Per pair el dinar, ens vam aturar al mirador de "sa pujada" -és fàcil de trobar, només hi ha aquesta pujada hehehe-, i on a banda i banda de la carretera principal l'illa deu tenir la seva part més estreta. A una banda la zona, un xic més pijeta, de "Es Caló", i a l'altra, la platja de Migjorn, Es Caló des mort i Es Ram. Un cop més sobren les paraules. En algunes de les cales hi arribes per unes carreterotes/caminots !!!! Paisatgísticament és curiosa, aquesta illa, trams emmarcats entre parets de pedra seca, parcel·les amb plantes liloses, i vinyes incloses.

Al capvespre, ens auto regalem una pizza i unes bones postres. I després, tempesta que refresca l'ambient! Quina ventada!

Just per això, al mar no tot són flors i violes eh! l'endemà dimecres vam tornar a provar de nou sortir amb caiac, ens agrada molt, amb una altra empresa, i en una altra zona. Ens les vam veure negres per sortir a mar obert. Ho vam intentar, des de l'Estany d'Es Peix. Bufava el vent i ens van recomanar que anéssim cap al nord, on la zona de Ses Illetes tenen el monopoli de les platges turístiques. En Sam anava al caiac capdavanter i jo observava com cada onada el feia desequilibrar. Perquè? 

Doncs per què eren uns caiacs tancats, dels que vas encarcarat i tapat amb faldilles (com les que vam posar-nos a Nova Zelanda, hehehe). Redéu quin patir! Jo vaig acarar les primeres onades amb bona intenció, amb cura, i tant de dret com vaig poder, però aquella mar es rebotava contra nosaltres. Així no hi havia manera de sortir-ne! No, Sam, jo no m'atreveixo! Ens tombarà.... Quan me'n vaig donar compte, el caiac d'en Sam tant aviat va ser dret com de cap per avall, i ell agenollat al meu costat -per sort no hi havia gaire més de mig metre d'aigua encara!-. Collons! Comencem bé! Estàs bé? Sí, sí. Bé, desistim, voltarem per l'estany aquest ... ei! Compte! El pot amb les nostres pertinences, nen! Buf! Per poc!

Doncs això, que al final, vam passejar un parell d'hores per l'estany i ja ens les vam tenir estona amb els caiacs per dominar-los, són impossibles! hehehe  Un repte més.

Al migdia descobrim el menú de l'hostal i ens hi quedem. Tenen wifi gratis, però vam a trompicons. La tarda la vam passar descansant i jugant-nos el sopar amb les cartes de l'UNNO, un dels nostres petits vicis de les vacances. Vaig acabar pagant jo! i en Sam rostint-se una cama per culpa de les ullades de sol que s'esquitllaven per sota el gran i agraït parasol. De voltes en vam donar un munt amb la moto amunt i avall, vam anar a veure la part de les salines, i de quilòmetres n'hem fet més que mai amb el poc espai físic que teníem a l'illa, hehe, no ens estem mai quiets. Nosaltres sempre acabem fent turisme actiu! 

A la tarda, ens havien recomanat un mercat a El Pilar, així que tornem a pujar allà dalt, quan la calor ja ha baixat una mica, i donem un tomb una bona estona. Hi ha ambient, música en directe i tot. És xulu. Ens adonem que si ens afanyem, potser encara som a temps a fer quatre fotos al far amb una llum diferent, de tarda, i que podem creuar l'illa per veure pondre's el sol a l'altre far. Ens la juguem. Però no arribem. Ens aturem a l'estany i fruïm de la llum d'un altre dia com cau...

Dijous. Últim dia a l'illa. Hem fet tractes amb la gent de l'hostal i ens deixen aprofitar tot el matí de platgeta, ens podem dutxar a l'habitació encara, i al migdia ens guardaran les maletes fins que marxem. Que bé! Doncs apa, les fantàstiques cales a banda i banda de la zona de la platja de Llevant, amb iots i catamarans amarrats, i després a Ses Illetes ens esperen. I tot per tant sols 3€. Sí, s'ha de pagar per vehicle, no pas per persona eh, i amb la moto és així d'econòmic. Però vist el panorama, encara que em fessin pagar 10€ hi hauria anat. S'hi ha d'anar! Quina aigua! Quines cales! Quina sorra! Quins pectorals... aix! hehehe

Dutxats, tips i descansats, desfem el camí d'arribada. Carrego les maletes al bus fins al port, en Sam torna la moto al seus amos, pugem al ferri i deixem enrere una illa gairebé paradisíaca. M'ha agradat moltíssim! Formentera power! Ara entenc que els eivissencs i els turistes s'arribin a la petita de les Illes Pitiüses per passar-hi un dia, val la pena! I amb només 20€ t'hi plantes! Pura vida!

L'última nit la passem a Eivissa -és molt xula la imatge de la part antiga i murallada des del mar- per poder agafar l'avió ben d'hora l'endemà, a la zona de Ses Figueretes que ja coneixem però en temporada baixa. Al febrer, quan hi vam anar amb la colla de Ripoll, no hi havia aquest ambient. Ni aquest estres. Quina diferència amb Formentera! 

Al final, un pressupost de gairebé 1.400€  ... uns 240 km per l’emblemàtica Formentera ... 15€ de benzina .... i poc més de 1150 fotos !!! Sempre batent rècords! Un CD de Yemanja "Ibiza Beach Restaurant - Cala Jondal" -com a record d'ambient de les nits eivissenques-, i un recomanat "Beach Land Made in Ibiza" del DJ Pipi  ... I que "nos quiten lo bailao"!

[ àlbum de fotos ]