Què tenen en comú tots aquests poblets? tots tenen el seu portet, però portet, petitó i arrasaradet, la seva torre de vigilància -n'hi ha moltíssimes en tota aquesta part nord-, algunes en més bon estat que altres, i una carretera ben asfaltada, amb no gaires desnivells, que amb un dia assoleiat com el d'avui, era el paradís del ciclista.
Arribant a Macinaggio, anavem buscant el Sender dels Aduaners, per poder fer una miqueta d'excursió, que en teniem moltes ganes, ja que els dies anteriors, no havíem pogut fer cap excursió llarga. I si, al final del port esportiu, trobem la indicació!
Ens canviem de calçat, agafem fruita, beguda, les càmeres i apali, som-hi! Després de passar la platja, plena d'algues -muntanyes d'algues-, com la majoria, ens enfilem cap a la torre, tot descobrint un canó amagat en un retall del terreny.
Canviem de vessant i deixem Macinaggio enrere, l'aigua té un blau increible, llueix el sol i no fa vent............la temperatura ideal per no anar abrigats, així en samarreta i el paravents, anem vorejant la costa, fins a trobar una altra platja, on hi ha un xiringuito, tancat, evidentment!
i aquí el camí es divideix...........no sabem què fer, per l'interior, un indicador diu mitja hora fins a la torre i la capella de Santa Maria; per la costa, en canvi, són tres quarts...........al final, provem per l'interior, però la falta de senyalització i moltes vaques sueltes ens fan pensar que no anem bé.........tornem a la platja i seguim per la costa, on de seguida es veuen les illes Finocchiarola, una d'elles, amb la seva torre, l'indret es fantàstic, i no deixem de fer fotos..........no hi ha ningú, i anem seguint.
El camí que voreja el mar no és pla, va pujant i baixant, i és interessant perquè dóna diferents perspectives a una mateixa imatge, tampoc és un trencacames i tot i la falta de senyals, es segueix molt bé......arribem a la capella de Santa Maria, tancada i abandonada, i baixem a la platja on es veu la illa amb la torre d'Agnello i la de la Illa Giraglia de fons..............
Des d'on som, no sembla una illa, sino una península. Fem les fotos, i mengem una miqueta...........si volem fer tot el Cap Corse per la banda oest, més val que anem tornant.........retornem per l'interior, seguint unes marques de quad que hem vist a la platja............curiosament ens el trobem i seguim..........si, tornem a la platja del xiringuito, i d'allí, passejadeta fins a Macinaggio, on dinem pa amb tonyina arran de port!
Ben dinats, tornem a fer ruta, veiem l'illa de Giraglia, i fem la Bocca di Serra, on canviem de costa, aquí la carretera va enlairada i es torna més dolenta, passat Centuri (és on acabaria el sender dels Duaners si l'haguéssim pogut fer tot) trobem obres i la carretera sembla que hagi estat bombardejada, s'imposa fer slalom de pedres i forats...........però anem bé i fa solet..........
... seguim cap a Pino, curiosament, veiem que això és tram i les marques de goma a l'asfalt, les apurades i els aiaiais d'alguna traçada una mica collonuda, ens fan afirmar, ei, això son trams............de Pino anem seguint, sempre a certa altura de la costa, com la majoria de carreteres d'aquesta illa, cap a Marinca, Albo, Nonza, sempre veient com tots els pobles tenen la seva torre, o dins el poble o molt propera..........això fa 600 anys, i amb els almogàvers voleiant per aquests mars, tanta torre d'alerta devia ser molt efectiu!
Desde Negru, es veu tot el golf de Saint Florent, on no arribem, desviant-nos cap al interior i fent un altre coll que ens tornarà a Bastia, és la Bocca de Teghime, lloc on va haver-hi una batalla històrica de la segona guerra mundial i on de record, han deixat una explicació i un canó............
Desde d'aquí dalt, es veu l'estany de Biguglia, mentre el sol ja davalla, i si ell ens diu adeu, naltres també hem de dir adeu a l'illa. Fem les últimes passejades i compres a Bastia, en les dues horetes que ens queden i cap al ferry, que puntual, surt a les vuit del vespre per arribar a Toulon a les vuit del matí.
Baixats del ferry, i fins a Taradell, sis horetes de poc trànsit, 540 quilòmetres, un parell de parades i els corresponents peatges...........i ja som a casa.
--------------------
Coses de l'illa.
Els corsos semblen ser molt independents, Hi ha escrits i pintades arreu i l'odi als francesos és palpable..........ara, turísticament, a les zones més concorregudes parlen en francès, mentre que a la resta, son tant feréstecs, que no els vam sentir xerrar gaire........en tot cas, com a catalans ens fem una idea de com es senten.
Les carreteres interiors, les menys transitades, solen estar brutes, i es normal no poder dur un ritme gaire alegre, degut al risc de poder trinxar un pneumàtic amb alguna de les moltes pedres que es troben per la carretera. A més, hi ha el risc de trobar tota mena d'animals: vaques, porquets, cabres, ovelles, etc.............si voleu fer tram, feu primer una passada de reconeixement!
No sol haver-hi gaire trànsit de vehicles, excepte a les ciutats importants, vegis Ajaccio i Bastia........la resta a l'hivern té poc moviment; els pàrquings no solen funcionar i solen estar oberts i els parquímetres tenen els vigilants de vacances..........així que no cal patir per aparcar, tot i que no cal fer-ho a l'estil corse............és a dir, el cotxe tirat a qualsevol lloc i de qualsevol manera! A les ciutats es impressionant com aparquen!
En general, naltres hem anat a veure la part més maca de Còrsega, és a dir, no ens hem fixat gaire en les zones brutes i deixades, les més urbanitzades, perquè hi ha ciutats i pobles, que podrien ben bé assemblar-se a certes localitats costeres catalanes, plenes d'apartaments i massivament construit de mala manera........ Que les fotos no ho mostrin, no vol dir que no hi sigui, hi és, igual que no hem mostrat la quantitat d'espais i recintes militars presents a la zona ( en el mapa, son recuadres o zones assenyalades en gris i veureu que n'hi ha moltes)
Solucions abans de l 'entrepà de tonyina.......
Sí, clar, val a dir que establiments de restauració on menjar, al seu horari, a l'hivern, en pobles petits i no tant petits, fins i tot en alguna ciutat, pot ser complicat, molt complicat! Hi solen haver sandvitxeries, i alguna pizzeria (a l'estiu una toca l'altra! ) i sempre hi ha els súpers on comprar coses i fer-se algo o els camió pizza. Gairebé sempre hi ha un camió pizza.........
I per acabar, només una cosa..................
Còrsega a l'estiu ha de ser..................hi tornarem, però no a l'estiu, potser a la primavera o a la tardor, perquè .... això a l'estiu ha de ser.................. (la nostra frase de les vacances, veient tot el desplegament turístic present i tancat! ).
Salutacions
Sam i Dolo
Tot plegat, tant sols 1.260 quilòmetres de revolts per l'illa i, un cop més, tant sols 2.361 fotos! ens extasiem massa sovint!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada