diumenge, 1 de gener del 2012

D'Ajaccio cap a Bonifacio

Avui hem començat el dia, omplint de gasoil el Corolla, ja que cuasi no hi havia establiments oberts, ni tant sols benzineres, així que, hem omplert a Ajaccio i a la "decouverte" que diuen els francesos!




Només deixar Ajaccio, i ja enfilem cap a Ocana i Tolla, una carretereta que a mida que s'enfilava, s'anava fent mes estreta, i primera sorpresa, a Ocana, dos cotxes de rallyes abandonats! ( coi de corsos!). 




En fi, els retratem, retratem el poblet, i tot extasiats pel paisatge, seguim pujant cap a Tolla, on hi ha un embassament, i seguim cap a les Gorges de Prunelli,, on ja veiem la neu més aprop. 







La carretera està molt glaçada i la Dolo aixeca el peu tot sovint; després de veure les Gorges, baixem avall altre cop cap a la costa, però per l'altra banda de la vall, tot i que la carretera ja baixava per una altra vessant, paisatge molt menys feréstec i molt més suau.........és curiós veure el canvi d'una vall a la del costat, amb climes i ecosistemes totalment diferents........... qui ho diria que estem en una illa !



Després, des de Cauro hem agafat la carretera general que ens ha portat fins a Propriano, on hem parat, hem visitat el seu endreçat port esportiu, i el desendreçat poble.





Hem dinat a l’únic restaurant obert, que acollia a tots aquells visitants despistats com nosaltres, una lasanya i postres........com a mínim hem dinat calent, que ja és molt, perquè en aquestes dates, trobar quelcom obert, es fa difícil perquè a més de ser diumege i ú de gener, són tot poblacions de vida estiuenca, a l'hivern no hi ha gens d'activitat. Gens!




Així que des de Propriano, hem seguit i hem visitat el pont de Sapin'a Cavallu (un pont del diable perquè ens entenguem). 




Hem continuat cap a Sartène, on hem visitat el casc antic, on hem admirat l'enginyeria escalierantil d'aquesta gent...........a tots els pisos es puja per escales exteriors i s'aprofita la del veí, fent pasarel·les fins a la porta de casa........molt divertit, però no apte per gent amb problemes de cadera!





Tot seguit, hem anat fent camí fins a Bonifacio, tot parant unes 500 vegades pel camí a fer fotos, i al final fent fotos amb el mode esportiu de la Canon Eos 500 del paisatge, amb el cotxe en marxa, i sortien i tot! Cada dia em sorpren més aquesta càmera! (i el meu vici de fer retratus a tot! ).



En una de les roques pel camí ... hi veieu algun animal dibuixat ?

Hem arribat a Bonifacio, i veient l'impressionant caiguda de sol, ens hem quedat a la zona militar, on hi havien hagut els canons i zona fortificada, veient la posta de sol, a més gaudint dels canvis de llum que es reflexaven als penyasegats que hi ha a la costa on està edificat la part vella del poble.










Tot plegat, una horeta tirant fotos extasiats, i quan ha caigut el sol, hem tornat cap al poble i hem fet una mica de visita a la part antiga i fortificada del poble, deixant per demà la part del port, on hem passejat després de trobar l'hotel. Hi hem buscant un restaurant per sopar que no hem trobat (només n'hi havia un d'obert, però a preus d'exquisitesa............passant, passant! ). 


Total que, sabent que un dia 1 no hi sol haver res obert, i que al matí ja haviem agafat pa i una espècie de bikinis, hem pillat la tonyina de la bossa de jalancia que la Dolo ja va preveure portar al cotxe, i hem sopat a la terrassa de l’hotel! La temperatura ens està sorprenent, hem arribat a 16 graus al migdia, ara s’està de conya!


Frustracions:


De la Dolo: Encara no ha pogut arrassar cap oficina de turisme, totes tancades........... “Je suis desoleé!”
D'en Sam: En aquest coi d'illa, una pizzeria toca l'altra, doncs encara no he pogut menjar pizza! tot tancat! quins nassos!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada