El nord est de l'illa des de Calvi i la zona de la Balagne

Dia de Reis a Catalunya. A la Corse, com a molt, una mena de tortell... 

Ens hem llevat molt d'hora, però valia la pena. O no ?!

... tots els muntanyots que hem mig vist aquests dies, avui, eren tots de fons del golf de Calvi, veient com sortia el sol, amb un cel rogent, vermell intens, que ens ha permès fer unes fotos genials.......tot el golf vermellós, amb les muntanyes de fons......una mica de solet.......ostres, quin dia mes interessant es presentava! 

Després de matinar per esmorzar tranquil·lament i treure el cotxe de la zona de pagament abans de les 9, resulta que la mestressa de l'hotel ens ha dit que tranquils, que només es paga a l'estiu. Veus! Algun avantatge hem de tenir els qui venim a l'hivern, no?!
Hem tornat a intentar connecta la wifi però ha sigut missió impossible, així que la mestressa ens ha deixat connectar des d'un ordinador de l'hotel. En Sam s'ha barallat uns minuts amb el teclat abans no ha descobert on coi eren totes les lletres, just per deixar un missatge de que som vius i tornem-hi.


Hem travessat el carrer i, després d'esquivar un parell de cotxes atropella-guiris, ens hem passat gairebé vint minuts voltant per la ciutadella -no és cap cosa de l'altra món, però te bones vistes-. 

El problema d'avui ja ens ha visitat a primera hora: el vent. Ja ho diuen, cel rogent, pluja o vent.........avui tocava vent, molt i molt desmadrat!. Hem continuat baixant cap al port i atracant, aquest cop sí, l'oficina d'informació. Ens han donat un mapa dels voltants de Calvi i hem decidit anar a recórrer tot el que poguessim, sobretot de la part de la costa est que ens va faltar ahir pujant. En tota l'illa hi ha un munt d'espais reservats als militars, molts!


Hem sortit per una carretera que ja hem vist que era la correcta, la que ens portaria costa avall pel Golf i Punte de la Revellata, la Punta Blanca, el Capo a U Cavallo, Baie de Crovani i fins arribar a Galeria, just on ahir vam canviar de carretera. Aquests poc més de trenta-dos quilòmetres són eterns! Amb un ferm de la carretera horriblement ple de sots, malasfaltat i estret de coll... ns! Això sí, amb unes vistes que t'hi cagues!

Després hem continuat cap a l'interior de la zona anomenada Balagne. Des de Galeria hem desfet la D81 que va per l'interior i que ahir vam fer de nit ja arribant a Calvi. Just a l'entrada de la ciutat, hem girat cap a Calenzana, on comença el famós GR-20 que travessa tota l'illa de nord a sud per tots els cims per damunt dels 2300 metres. Apostoflant! Que vingui el nen aquell que fa el GR-91 dels nostres pirineus aquí, sense pobles, i que m'ho expliqui!

Calenzana al fons, des d'on comença el famós GR-20.
Començar i moldre. S'enfila aviat eh!

La ruta que hem seguit s'ha anat enfilant -per variar- per un seguit de poblets penjats dalt les muntanyes i roques més inversemblants, units tots ells per petites carreterotes que menen de nou a la ruta principal, però que no hem agafat en cap moment: Calenzana, Zilia, Montegrosso, Cateri, Muro, Feliceto, Belgodère... Pel camí hem trobat aquests ben aparcadets, entre d'altres! Veure vehicles calcinats o destrossats ben aparcadets a les voreres de pobles i carreteres o tirats rostres avall, deu ser un altre esport nacional.

La cara ... 

... i la creu.

Després de fotografiar muntanyes i mar -molt emprenyat, molt!- gairebé alhora, hem aparegut a l'Île Rousse. Amb una ventolera acollonant, la gana feta i amb la gairebé certesa d'haver-nos de menjar un entrepà de tonyina un cop més, el cel s'ha obert i just sortir de l'apacament, et voilà! Un restaurant ouvert!!! Saaaaaaaaammmmmm! Que avui dinem! I podem escollir i tot! Finalment, una molt desitjada amanida a mitges que ens hem pulit amb un santiamén, uns "penne" cadascú i un mouse de xocolata que ens ha omplert fins les orelles ha sigut el nostre autoregal d'avui -pel que pugui ser! que trobar un lloc així obert en aquesta illa en aquesta època és com un miracle!-. La tonyina, pel vespre!

Havíem de pair, així que, després d'agafar un mapa a l'oficina turística corresponent, ens hem aventurat a apropar-nos a la platja a fer quatre fotos, i malgrat l'espectacle valia la pena, molt!, el vent i l'arrebossada de sorra ens n'ha tret ben aviat. L'Îlle Rousse té molt bona pinta, apunteu-vos-ho els qui tingueu previst venir-hi una hora o altra, ah! això sí, a l'estiu eh! hehehehehe
Nosaltres hem seguit pel passeig marítim. La idea era visitar la punta on hi ha el far de La Pietra i una torre genovesa, tot alçat damunt granit vermellós, característic d'aquesta zona, però malgrat la visita tenia molt bona pinta, el vent -acollonant la força que tenia! veieu-ne les fotos- ens n'ha tirat enrere després, per descomptat, de deixar-nos molls i ventilats.

El temps s'ha anat ennegrint (ara mateix fa por i tot el cel), així que hem decidit retirar-nos a l'hotel, a fer unes quantes partides d'unno i rummy i intentar penjar les cròniques. Viam si hi ha sort. Demà, ja amb l'horitzó del final d'unes vacances ben merescudes, toca fer la part gariebé més nord de l'illa per arribar-nos cap a Bastia, des d'on sortirem amb el ferry. Demà més!