A primera hora, com a "bon saber faire" i com a sana costum, per no dir-ne supervivència, hem atracat un petit super "stop" per arreplegar una mica de pa i pernil dolç per esmorzar, una galetes i una mica de fruita. A saber on anirem a petar!
Hem improvitzat un parell d'entrepans i amb la panxa plena, hem enfilat una carretera que portava a la punta del far del Capo Pertusato. Una manera més, i diferent, de veure els penyasegats de Bonifacio.
Porto-Vecchio era el següent destí, però, en dues paraules: de-cepcionant! Apareix a les guies com a parada obligatòria, però jo la treuria amb els ulls tancats: ni el port ni el cas antic -amb ciutadella inclosa- ens han fet sentir cap mena d'emoció. L'únic bo que ha tingut és que m'ha permès atracar la primera oficina d'informació hehehehe.
Ah sí, el més "bonic" del poble, aquest pessebre... bé, i la curiositat de tenir unes torres que envolten amb la muralla la part vella.
Semblava, doncs, que el sol ens faria la punyeta, i quan hem començat a enfilar-nos des de les platges cap a la regió Alta Rocca, amb el bosc d'Ospedale com anfitrió, ho hem confirmat: plou, bufa el vent i hi ha boira! Qualsevol diferència amb la plana de Vic passaria desapercebuda. Era com ser a casa. Catxis!
Les vistes que t'ofereix aquest massís ja ens les hem anat perdent a mida que ens hi enfilavem, però manteniem alguna esperança de canvi (ehem!). La boira ens anava acompanyant; l'aigua també. Hem tingut fe fins l'últim moment però arribats just al lloc culminant del matí, on havíem de fer una mica d'excursió-caminada per visitar la cascada de "Piscia di Ghjaddu", ens ha semblat impossible.
El descampat per aparcar (que en temporada alta et claven 3€ com en molts d'altres llocs que hem anat veient) era realment una escena real de qualsevol pel·lícula de por, tenebrosa, emboirada, solitària!!! Òstia! vols dir que hem de deixar el cotxe aquí solet? I amb aquesta plugeta que cau, fer poc més d'una hora i mitja d'anar i tornar? Saps què? Anota-ho per la propera: està clar que hem de tornar!
Hem continuat el trajecte, i després de passar el Coll de la Bavella, ens hem endinsat en una de les zones més espectaculars: les Aiguilles de Bavella.
A tot arreu apareixen com una vista inoblidable! Serà possible! Avui no és el nostre dia! Mmmmmm ... cada cop més clar: haurem de tornar! hehehe.
Hem continuat igualment la ruta, fent anar la nostra imaginació (bé, jo més aviat concentrant-me en no deixar-me cap revolt, coi de boira!), i al anar baixant ja i sortint d'aquesta espectacular zona, hem anat descobrint-ne petits trossos que ens han permès fent-nos-ne una idea ... una mena de Montserrat a la corsa...
Un cop més hem parat en un raconet que tocava el sol, ja no plovia, i ens hem partit uns sandvitxos de tonyina! (sí, tonyina ! santa tonyina!). Això sí, ens hem permès fer postres amb uns biscuits bretones au chocolate! una exquisitesa!
Hem continuat el nostre trajecte i com que al matí hem retallat temps, ens hem presentat al poble on farem nit una mica massa abans d'hora. Així que hem visitat la part vella, hem fotografiat més gats (és el nostre destí, ens volen adoptar), i després de localitzar l'hotel i instal·lar-nos-hi, hem decidit anar a explorar els voltants. Primer, el mar, sense platja eh.
Després un petit estany fins on ens ha perseguit un vehicle de la gendarmerie... curiós. Hi havia una llum i uns colors!
I finalment, ens hem endinsat en plena comarca de la Castagnicia, un seguit de carreteres,començaves pujant cap a uns poblets que quedaven encimbellats, i a mida que pujavem mes, la carretera s'anava fent mes estreta, revirada i amb mes paelles i carreteres cada cop mes antigues i descuidades, tant, que semblaven d'un sol sentit gairebé totes i que ens han passejat durant quilòmetres i quilòmetres per entre desenes de poblets de quatre cases. Quatre eh! Això si, tenen vida, en el primer, Tallone, ens hem trobat a tot el poble, en un enterrament! Més amunt, hem topat amb uns caçadors, que tornaven de caçar el senglar i en portaven uns quants!
La zona està atapeida de castanyers, molts d'ells amb centenars d'anys de vida, i unes formes impressionants. Poblets com Tallone, Zuani, Pianello, Matra, Tox..., tots ells amb l'esglèsia barroca i el seu campanar i que molt probablement estan mig despoblats. Cases de parets gruixudes, fredes, humides... Segurament els pocs habitants viuen dels castanyers, dels animals i de l'aire del cel. Parlant d'animals, ens hem creuat amb tots aquests....molt transitades de besties, aquestes carreteretes, potser per compensar la falta de cotxes!
Recomanable? Molt! Per ser una zona totalment diferent, de tranquil·litat, però no apta per gent que es mareja amb els revolts. Ara bé, són poc més vuitanta quilòmetres que no es fan pas si no és que vas sobrat de temps. Però bé, ha anat així.I com que ens agraden els revolts, les carreteres autentiques, nosaltres ens ho hem passat d'allò mes bé, mira-li l'aspecte positiu, sempre!!!
Finalment, i després de 48 hores a l'illa, en Sam ha pogut posar preu al seu somni: 15,50 € de pizza quatri formages et tonno !!! hahahahaha Avui sí que hem sopat a gust! Ens ho mereixiem.
Bona nit!
Hola Dolo i Sam tens tota la raó en aixó dels ravols jo només de veure les fotos ja em marejo, peró veig que us ho passeu bé.........un petó....
ResponElimina