diumenge, 1 de gener de 2017

"FurgoDescobrint" la Serra de Montsant i les muntanyes de Prades.

Necessitat de desconexió. Necessitat de natura. 
Aprofitem per recuperar el moviment al nostre bloc de viatges, molt abandonat. 
Hem gaudit d'uns dies que ens quedaven de vacances per treure a passejar la nostra darrera adquisició que ara ens permet catalogar-nos com a "FurgoDescobridors". 
Objectiu: les muntanyes de Prades i la Serra de Montsant.
Ens vam instal·lar al càmping d'Ulldemolins amb la il·lusió de resseguir, l'endemà al matí, el famós i enigmàtic Congost de Fra Guerau (enllaç a la nostra ruta a wikiloc), des de l'Ermita de St. Antoni, descobrint la tranquil·la ermita de Sant Bartomeu i totes les formacions rocoses existents al llarg del congost.








I després de pujar, pujar i pujar amunt, i seguint intermitents fites que et despisten una mica ... ens plantem davant les vertiginoses vistes als barrancs des de la carena observant la Serra de Montsant, i fent la volta circular baixant per dret per l'empinat Grau del Llop ( coll....ons amb el put... Llop!) fins a un dipòsit d'aigua proper a l'Ermita de Sant Antoni on havíem aparcat. 





Quina canya tot plegat! Però estavem cansats.

El següent destí, era Siurana, des d'on voliem fer un descens cap als Gorgs de la Febró i després fer una visita al deshabitat i un xic fantasmagòric poble de La Mussara. Ho vam fer l'endemà, però des de Prades. El motiu? Quan vam entrar a Siurana, ja es ponia el sol, hi havia una mena de plaga de furgoneterus hippis/escaladors/estrangers de totes les races, colors i estils tirats a les cunetes. El càmping estava força ple. I com que el que buscavem era pau i tranquil·litat, vam continuar fins a Prades, on estavem gairebé sols. I bé de preu. Amb aquestes temperatures, a més de 1000 metres d'alçada, i sense calefacció estàtica, ens feia falta poder-nos endollar a la corrent. Quina frescota! 



Així doncs, la passejada fins als Gorgs de la Febró la vam fer, molt recomenable, tot i que no vam fer la circular. I la visita a La Mussara, també. Curiós si més no. ( ruta a wikiloc)









La darrera descoberta tenia inici i final a Prades, així que vam tornar-hi a descansar per fer una ruta circular d'unes quatre hores, que te inici i final al parquing de l'entrada mateix del poble. La ruta s'endinsa per una magnífica i especial roureda, donant pas al punt més alt del municipi, el Tossal de la Baltasana i es pot rematar la ruta, fent-la circular passant per les Coves d'en Pere, la Roca del Gríngol ( que no està massa ben indicada però hi és), resseguint pel meu gust massa quilòmetres de pistes, arribant per un ombrívol corriol molt divertit fins l'especial Ermita de l'Abellera (no marxeu de Prades sense visitar-la !), i tancant el cercle passant per les mini ermites de Sant Roc i Sant Antoni, ja dins del poble. ( ruta a wikiloc ).







Una més al sac ! Catalunya m'enamora !

Sam i Dolo.

1 comentari: