diumenge, 27 d’agost de 2017

Furgonetejant per la Bretanya francesa i Normandia. Agost 2017.


Aquest any pensàvem en les vacances amb molta il·lusió, serien les primeres llargues i en ruta amb la furgo. Un parell de setmanes per pujar al nord de la nostra estimada França, repetint la Bretanya ( hi vam ser l'estiu del 2006, però vam perdre les fotos i sempre hem dit que hi tornaríem) i descobrint l'emotiva Normandia.
A pocs dies de la data, les coses es van girar una mica perquè no hi havia manera d'acabar de reparar el sostre de la furgo ( treure la roba bruta tipus felpa, netejar l'espuma i la cola amb acetona amb que estava enganxada, reomplir espais amb forats a la fibra amb massilla, raspar-ho, netejar-ho i aspirar-ho tot i finalment pintar de blanc). I ho vam acabar! Així que, finalment, vam poder iniciar l'aventura.



1r dia. Diumenge
Plovisqueja. Tenim per davant més de 1100 quilòmetres. Només sortir de casa, un cotxe davant nostre acaba de fer una virolla i està destrossat, i s'ha quedat al mig del revolt. Perillós! La noia està bé ( avui és el seu aniversari) però una mica nerviosa. La calmem, en Sam senyalitza uns metres amunt i avall el perill amb els triangles i avisem als municipals pel tema de donar pas. 
Així que, som-hi, ara sí.
Va plovisquejant. Les carreteres i autopistes que anem agafant estan més o menys bé de volum de trànsit. Al parar a dinar en una de les centenars d'àrees de descans que trobes per tot el país, en Sam sent l'olor de gasoil que ens farà patir les properes hores. Hòstia! L'estem perdent pel sobreeixidor del filtre! Tenim tots els baixos i la part del darrera de la furgoneta "banyada" amb gasoil. Ggggggrrrrrr ! Això és pana!  Així no podem seguir.
Truco al RACC d'on sóc sòcia fa molts anys i no he hagut de fer servir mai. Molt amablement ens indiquen les opcions. A les autopistes de França no hi entra cap més grua que no sigui la que tenen en "plantilla". Et treuen per un accés, i et porten a prop del seu taller. Allà entra en joc la grua o servei de la teva assegurança. Per sort, ens va tocar un "messié grueru" molt ditxaratxeru i ens va donar pau i tranquil·litat. Ell mateix és l'amo del taller on demà ( dilluns ) a primera hora sabrem de quin mal hem de morir, no sembla greu.
Enfilats dalt la grua i només accedir a l'autopista de nou, a davant nostre però en l'altre sentit hi acabava d'haver un accident d'un cotxe i una moto. En menys d'un segon, el senyor "grueru" ja ens havia abandonat parats al voral, s'havia posat l'armilla, havia arreplegat uns conos, havia travessat els dos carrils del nostre costat i els altres dos de l'altre sentit ... havia senyalitzat l'accident, feia minorar el pas dels vehicles, havia atès al noi de la moto i havia trucat al 112 francès. En 10 minuts hi havia gendarmes, ambulància i bombers. Flipant ! Un 10, Monsieur !

Li caiem en gràcia i ens deixa "aparcats" a l'entrada del seu taller, on passarem la nit dins la furgo, ens deixa oberta la porta del taller perquè puguem endollar-nos a l'electricitat i fer ús del bany ! Gràcies!
Quan he parlar amb el RACC, em recorden que l'assegurança ens cobreix o el retorn a casa o dues opcions: màxim dues nits d'hotel, o bé 48 hores de lloguer de vehicle. Com que el Monsieur m'ha donat confiança, diu que no és greu, vull confiar que això estarà solucionat amb poques hores. Potser falta una peça. Així que demanem un cotxe de lloguer que podrem tenir dilluns a mig matí. Ja que se'ns han destirotat els plans, gaudim del moment. Ens recomanen anar a passejar prop d'un llac que hi ha en aquest poblet on ens han "abandonat" i realment és preciós. Fins i tot té platgeta de bany i hi practiquen salts amb esquí aquàtic. Genial. Ara toca descansar i demà serà un altre dia.

2n dia. Dilluns
Puntual com un clau, abans de les 8 ja teníem un xicot mecànic que va estar per nosaltres. Es va arremangar i amb pocs minuts ja tenia el filtre del gasoil als dits ... S'ho va mirar, va entrar al taller i ... mitja hora després ja teníem el filtre muntat de nou ( l'avaria va ser per una junta pessigada i mal collada la tapa del filtre ) i la furgo neta a raig de "karcher" per sota i per sobre. Per sort de tothom, a part de perdre més de mig dia de viatge i uns 90 euros de la reparació, tot estava apunt per seguir!
D'un viatge en ruta, en pots saber els destins i pots tenir un timing establert, però és la gràcia d'haver d'improvisar a cada moment. No saps on t'estaràs més estona o menys, no saps a quin poble dormiràs... La intenció continuava essent arribar abans no tanquessin a l'esperat museu "Le Manoir de l'Automobile" a Lohéac, una col·lecció de més de 400 vehicles disposada en vàries sales dins d'un castell voltat de bosc i fins i tot d'un circuit i que un bon dia va comprar l'amo de la revista Echappement.
Aconseguim arribar a l'hora prevista i tenim temps de fer la visita abans no tanquin. En Sam ja babeja, és com un nen. Dues hores fent fotos a tot el que té volant i rodes. Em va explicant curiositats dels vehicles. Jo vaig fent "altres" fotos des d'una altra perspectiva.








Amb una de les aplicacions del telèfon mòbil i aprofitant la gentilesa de les companyies telefòniques, faig ús de les dades per trobar un càmping a prop. En localitzo un, i és ecològic, en un poblet que ens ve de pas per encaminar-nos direcció la ruta de demà. Perfecte ! Fem nit a l' Eco-Camping des Buis, Les Brulais.


3r dia. Dimarts
L'aventura continua cap al sud de la Bretanya francesa, direcció Josselin, un poblet amb típiques cases bretones, de fusta i antigues, i on ens espera la visita d'un castell de princeses i els seus pedassu jardins. I com no pot ser de cap més manera, acabem pujant al campanar per tenir imatges aèries del castell i rodalies. Sortim del poble i trobem un petit racó on parar a fer el dinar i gaudir de les nostres primeres postres especials, aquest cop un pastisset de moca i xocolata que ens hem partit.





El castell de Josselin




Ens anem apropant a Vannes i cada cop hi ha més trànsit, ens liem ben bé al centre ... i agobiats, en sortim per rodes. Cada cop tenim més clar que les ciutats no estan fetes per nosaltres! Propera parada:        zona megalítica de menhirs i dolmens "Alignements de Carnac", a Le Ménec. Realment és un punt tant turístic que ens fa una mica de mandra fer-ne la visita, però acabem per passejar-hi una estona entre camps de gairebé 3000 "pedres" plantades en línia hehehe. Al meu poble els camps hi ha alineaments de bales de palla, però ningú les fotografia!




Empeny, rei, empreny :P
En l'anterior viatge bretó, no vam poder visitar la península de Quiberon, i aquest cop, si les cues de vehicles ens deixen, ens hi arribem. Descobrim que és una zona molt turística i els càmpings estan gairebé plens. Anem donant voltes i gaudim dels raconets que té aquesta part de la costa. I finalment ens posem en un on ens hi volen, però ens ho fan pagar. Fem nit al càmping Do Mi Si La Mi, amb sortida a una bonica platja on una preciositat de lluna plena ens dirà bona nit!



4rt dia. Dimecres
Aquest matí el dedicarem a visitar de nou Concarneau. Seguint les indicacions de pàrquings per autocaravanes, fem ús d'aquest estacionament, a l'antiga estació i a tant sols 5 minuts a peu del centre.
Concarneau, Konk-Kerne en bretó, és la ciutat més gran del departament de Finisterre, el més a l'oest del país. Té una part amurallada, la Ville-close, molt turística, amb els carrerons adoquinats i plens de botiguetes on trobar algun record i postals, i a tocar del port i que desprèn aquell aire de pirates, vaixells i canons. Sembla de pel·lícula. Recordàvem que aquí ens vam firar unes camisetes, i hem tornat a caure en la temptació. Ja tenim la samarreta del viatge!


Tot el viatge hem anat dinant i sopant a la catalana, seguint la dieta de la tonyina que caracteritza les nostres vacances, però avui ens hem decidit per un dinar ràpid a la francesa: un sandwich, beguda i les segones postres especials, un pastisset de xocolata!
Seguint els horaris francesos et queda una bona estona a la tarda per continuar visitant coses, tenint en compte que a les 7 de la tarda tot es tanca, tothom desapareix i si no estàs alerta, no entres ni el càmping!
Així que, seguint amb el planning, continuem cap al petit village de Penmarch, vigilat per un especial far. 


El recordem com a fantàstic, i volem repetir. Quan hi arribem, plovisqueja i bufa el vent. Hem de fer cua. Força estona. I quedem xops! Els paraigües no estan dissenyats per lluitar contra el vent. Gairebé després d'una hora llarga, paguem els 3€ per pujar els 307 graons que tenim per davant i de cara amunt. L'escala de cargol que hem d'anar pujant deu ser de les més fotografiades de tota la Bretanya.




M'encanta !




Des d'aquí dalt t'adones del que han canviat les coses ens els últims deu anys: més gent, més turístic, més cases que fan créixer els llocs i més car tot plegat.

Sortint del far parem un moment a una església arran d'aigua molt peculiar. No s'escapa de la foto. 

I continuem. Per l'hora que és, ja no arribem on teníem previst, així que anem pujant en la mateixa direcció i pararem on trobem lloc. Abans d'arribar a Audierne, trobem un petit càmping familiar que ens acull, Camping de Larenvoie. Ens fa mandra cuinar i com que necessitem estirar les cames demanem un lloc per sopar. La mestressa ens explica amablement que podem baixar a peu al poble per un caminet fins el port i allà trobarem varis establiments.
Tant bon punt decidim marxar xinoxano i amb els paraigües sota l'aixella, comença a plovisquejar. Cada cop més fort i va bufant el vent. Ens deixa xops! Arribem ben molls al port i busquem una pizzeria o creperia. Està tot ple! S'ha fet tard però al final tenim taula en una creperia. La més lenta del món, segur! Marxem sense fer postres, que ens venien de gust. Casumlolla!
Després de la tempesta, ve la calma. És així la natura! I ens regala això .... Bona nit.


5è dia. Dijous
Ens llevem i ben aviat ens despertem amb aquella olor de cafè que faig cada matí ... uuummm!! Primer punt del dia: visitar a primera hora la Punta Razz, a Plogoff i part del Cap Sizun, gairebé la part més occidental del país i més ventilat, amb uns fantàstics penya-segats arran de l'Atlàntic.



Seguim amunt, passant per Locronan i Crozon per anar a treure el nas a una altra punta, Pen-Hir Point, encara més escarpat i ventilat. Quants vaixells hi deuen haver enfonsats davant d'aquestes costes tant abruptes i rocoses ?








Quan vaig preparar la ruta i fent memòria, vaig recordar que la zona de Brest no ens havia agradat del tot ( cada vegada trepitgem menys les ciutats), i per això vaig decidir tallar pel dret i passar una mica més per l'interior, doncs en aquella anterior visita no hi havíem estat. Em va cridar l'atenció Huelgoat. I cap allà falta gent.

De camí, mig perduts per carreteres monoplaces i per estirar les cames, hem parat en un petit poblet, Pleyben, que ens ha sorprès d'allò més! Sobretot per la visita a la fàbrica de xocolata "Michel Chatillon" que hi tenen i per poder provar-ne unes quantes hehehehe.
Com molt bé sospiteu, hem sortit amb la saliva a flor de boca i un parell de galetes típiques bretones "o xocoleit" per berenar.

Arribats a Huelgoat, de dret al  Càmping Municipal du Lac, a tocar del llac del poble. Un exemple més del que pots fer a La France: dormir en una parcel·la, vehicle o tenda, dues persones, amb electricitat i serveis de dutxa i banys per menys de 17 euros.




Després de descansar una estona i deixar la furgo a punt, ens hem arribat xino xano al poble, a només 10 minuts pel costat del llac, per conèixer el centre, comprar alguna cosa per sopar i aigua i agafar una mica d'informació per poder fer una bona ruta demà matí. Els boscos de tota aquesta zona, igual que la part de Brocelandia més al sud, estan farcits de llegendes, llocs amb pedres i boscos frondosos on deixar anar la imaginació és ben fàcil. Així que, en triarem una per fer demà matí. Bona nit.

6è dia. Divendres
Esmorzats i la motxilla apunt, hem iniciat com uns nens seguint les indicacions de la ruta que farem amb molta il·lusió, seguint un canal antic que es feia servir per portar aigua a una mina. La ruta diu que és molt planera, d'uns 17 kms i que el final és del millor que hi ha en aquesta zona. La veritat és que anar ben d'hora té avantatges: camines sol! Fa fresqueta. És tant humit tot plegat! 






Anem fent fotos i gaudint de la ruta. Planera certament. A l'arribar a l'antiga mina, a més de la meitat del recorregut, la cosa canvia. Trobem alguna persona més donant un tomb seguint alguna altra ruta. I a l'iniciar el retorn cap al poble, ens comencem a trobar els turistes que fan tant sols la part final d'aquesta ruta perquè es comparteix amb un petit sender de descoberta d'una meravella d'una petita cova, unes gorges, un riuet i un bon munt de roques amuntegades les unes damunt les altres que fan sentir-se un petit bandoler i on amagar-se dels dolents.



La propera perla del viatge és tota la costa del granit, des de Trébeurden   fins l'Abbaye de Beauport, tot el nord, fantàstic. Aquesta és la zona que més ens va agradar l'altra vegada, per això ara tant sols fem parades en alguns llocs, un xic a l'atzar per no perdre massa temps i avançar quilòmetres, ens endarrerim un mica. Així que ens saltem Trégastel i Ploumanac'h i anem de dret a Perros-Guirec. També ens parem a Port Blanc i fem quatre fotos tot respirant aquesta olor de mar salada tant característica! Quan es visita aquesta costa, no es pot deixar de banca "la Maison entre deux Rochers" i el silló de Talbert.


Què fas damunt d'una tortuga ?
Enfilem direcció Saint Malo, però farem nit abans d'arribar-hi, en part perquè ja són més de les 7 i això és La France i estem cansats i en part també perquè ja hem comprovat que prop de les grans zones turístiques, està tot a vessar! Localitzem on dormir a Saint-Alban, Càmping Les Jonquilles i ens hi quedem. Allò que dèiem, 18 euros, i amb piscina i tot!

7è dia. Dissabte
A primera hora decidim anar de dret a Cap Fréhel amb el seu far, i ho visitem! I






i el Fort la Latte, molt recomanable també, que ja es divisa des del far. És com viatjar a èpoques medievals o a escenaris de pel·lícules....


oh ! oh ! problemes !




Ara sí, ens acabem d'apropar a Saint-Malo, especial i turística alhora, una gran ciutat plena d'històries de pirates amb el que seria el centre històric dins d'una mena d'illa emmurallada, fantàstica! Us sona? 


Segur que sí.  Aquesta ciutat corsària és la imatge viva de l'esport marítim per excel·lència, les regates. I com no podia ser de cap més manera, hi trobem les embarcacions apunt! Aquesta part de "l'isle", emmurallada tota ella amb un passeig per la part aèria, te vàries portes d'accés als carrers i a la Catedral.

Cal prendre nota que amb cotxe pots arribar aparcar relativament a prop, però si vas amb furgo o autocaravana, pot ser un calvari. Així que després de donar unes voltes, decidim tornar als afores on hem vist una àrea d'aquestes d'aparcament d'autocaravanes. Ens hi posem. I com que aquí hi estem tranquils, aprofitem per dinar. Mentre ho preparo una mica, en Sam va a mirar informació en un panell on explica que hi ha unes "navettes" que et porten gratis al centre de la part emmurallada, on hi ha l'oficina d'informació, amb menys de 15 minuts i que en van passant cada mitja hora tant d'anada com de tornada. Així que estem alerta i ens enfilem al proper bus. Som-hi !
És realment espectacular poder fer la volta per dalt la muralla, i després baixem a respirar l'ambient turístic dels carrers i botigues. Tant és així, que per menjar un gelat en un dels llocs més concorreguts, hi ha gairebé més de 15 minuts de cua per comprar el tiquet! Estan com llums! Passo, ja en menjarem un altre dia.






El proper objectiu, inel·ludible també, és gaudir del meravellós Mont Saint-Michel. Ens apropem tant com podem, però és tard, i els càmpings més propers estan a petar. Així que tirem de mòbil i ens apartem uns 10 kms per anar a descansar al Càmping LesCouesnons. La idea és llevar-se d'hora i evitar les aglomeracions, coincidint la nostra visita amb diumenge.

8è dia. Diumenge
Dit i fet. Obren a les 9 del matí, i arribem al Mont Saint-Michel  que en passen poc més de 5 minuts. L'escampada de pàrquings és tant gran que es fa difícil comptar quants centenars i centenars de vehicles aparcats hi tenen cabuda. El comptador d'euros intern que porto se m'engega i faig números ràpids ... això es una màquina de fer diners!!!
Autocaravanes : 17.20 €
Turismes : 7.40 €
Autobusos i motos ... només NO pagues si passes a peu o amb bici.
Un munt de "navettes" t'apropen el quilòmetre i mig aproximat que ens separa "del lloc", sempre i quan no hi vulguis anar o tornar a peu per alguns dels caminets que t'hi apropen.


Chapeau! Le Mont Saint-Michel, una de les mil meravelles del món. S'hi ha d'estar, per la història, per l'entorn, per gaudir de les famoses marees. Ja hi ha força moviment, però malgrat tot fem la visita molt bé, al nostre ritme, gaudint de cada racó. L'accés a l'abadia val 10€/persona. Val molt la pena! Ens hi estem una bona estona, fet i fotut gairebé dues hores.





i quan en sortim ... et voilà! la marea ja està fent de les seves ... l'aigua va cobrint bona part del terreny que quan hem arribat es veia sense aigua. Ben curiosa la natura! Ens hi encantem una estona, com els centenars de turistes que van o venen.

En aquesta foto, al voltant de les 12, es pot veure com ja ha anar pujant la marea a diferència de les 9 del matí.



Ahir vam comprar un iman per la nevera ... avui ha caigut una tassa per la col·lecció. Seguim la ruta i des d'aquí ja deixem enrere la Bretanya i entrem a Normandia. Comença l'aventura de les 5 platges del Desembarcament de Normandia: Utah, Omaha, Gold, Juno i Sword, les unes més "explicades" que d'altres.


Tota la Història de la 2a Guerra Mundial, pura i dura. Tot allò que em vaig perdre a classe o no m'ho van explicar. La ruta que vaig dibuixar comença per un dels poblets amb més història, Sainte-Mère-Église. Ens hi porten dues coses: el maniquí del paracaigudista nord-americà John Steele penjat dalt de l'església com a símbol del que va passar la nit del famós  "Dia D", el 6 de juny de 1944, i que apareix a la pel·lícula "El dia més llarg", i l'existència d'un dels millors museus dels que anirem visitant, Airborne Museum.







De museus n'hi ha 15 o 16 en tota la Normandia i cadascun d'ells s'especialitza en diferents armes i material utilitzat per uns i altres, i en una manera d'entrar a Normandia: per aire, per mar, per terra ... comença a ser molt dur tot plegat.
Descobrim que hi ha unes restes ben conservades del que eren els búnquers i ens hi arribem, a la Batterie d'Azeville.



Ja entrats de ple en com va anar la cosa, baixem cap a la platja per endinsar-nos encara més en la història, la primera d'elles, Utah Beach. Bufa ! Quines extensions! No es fa difícil d'entendre el desplegament amb tant d'espai.


Coi d'horaris francesos! Són les 7 de la tarda i ja ens hem de retirar ... prenem vistes i fem quatre fotos per tal de seguir demà. Un cop més ens trobem els càmpings plens, i ens desviem uns quilòmetres per anar a dormir. Espeteguem en un equipament Càmping La Baie des Veys que regenten una parell de nois molt macos, súper amables i que ens prepararan unes pizzes casolanes i uns geladets de postres que es posaran de muerte després de fer la dieta de la tonyina un dia més hahaha !

Estirem les cames abans de retirar-nos a descansar per un camí que ens porta al que seria una extensió de terreny pantanós anomenat "estuari" i on s'ajunten 4 afluents que reguen el Parc Natural des Marais du Contentin et du Bessin.


9è dia. Dilluns
Un cop més matinem per començar ben d'hora les visites. Aquí hi ha el Musée du Débarquement Utah Beach, però no ens ve de gust avui. Passegem per fora i, amb els memorials que anem trobant arreu, ens impregnem del que es va viure allà insitu aquell 6J.








Hi ha un munt d'indicacions per no perdre la ruta. I nosaltres, per no haver-nos de desviar molt, ens ve de pas el Cementiri Militar Alemany de La CambePrimers silencis. Impressionant. Eren tant joves ....




Seguim cap a La Pointe Du Hoc, una punta estratègica amb restes del que van ser defenses alemanyes, els famosos i indestructibles "búnquers" i que quan vas llegint la història i t'hi passeges, acabes formant part d'aquella batalla, esquivant bombes que van impedir acabar de construir els búnquers que hi havien d'anar. Era un lloc escollit, si se'l carregaven, els seria fàcil accedir per terra.





Vistes des de dins d'un bunquer....
La següent platja és Omaha Beach, també amb el seu memorial a les víctimes i herois i amb el seu Musée Memorial d'Omaha Beach.

I per acabar d'adobar el dia, més que intensiu, culpidor, ens deixem "tocar" visitant el que més m'ha impactat: el Cementiri Americà de Normandia. Impossible de descriure. Un silencia gairebé sepulcral. Respecte. Silenci. Som centenars i centenars els turistes que hi passegem atordits per cadascuna de les mil-i-una petites i joves històries que hi ha a cada una d'aquelles creus blanques. Alineades. Ordenades. En silenci. Algunes d'elles no tenen nom, la majoria sí. Creus per uns, estrelles de David per altres. Història. Eren tant joves, també!





Un xic col·lapsats decidim saltar-nos una altra bateria de búnquers alemanys, la més ben conservada i més gran, Longues-sur-Mer battery.  Nen, ara sí, a dormir que estem "tous" ! Seguim una mica més i arribem a Arromanches. Ens passegem una mica pel poble i fem una visita al Museu del Desembarcament d'Arromanches, espectacular tot el muntatge que van arribar a desplegar per fer una mena de port flotant a unes milles de distància de la platja, per anar descarregant tots els camions, tancs i soldats. Davant la platja en queden unes quantes mostres d'aquestes plataformes de formigó que suren. Enginyeria pura i dura!


Deu ni quanta gent hi ha! El camping del centre està ple i en busquem un aprop, el Camping  Municipal Quintefeuille on dormirem per 13€, molt senzill però just i necessari. Mentre m'espero a recepció per agafar un tiquet d'una hora de wifi per 1€, m'enriulo per dins sense immutar-me per fora amb un noi i el seu fill adolescent, catalans, intentant entendre's amb el senyor "lent" que els atén. Jo ja hi he passat fa una estoneta. Jo em faig entendre prou bé encara i els entenc bastant, però aquest xicot, al final ho intenta amb anglès. Necessita millorar. Ho aconsegueix. I quan surto jo, li etzivo "si necessites més ajuda, avisa'm, que veig que no en domines cap". Riem tots dos. I em deixa anar un "Òstia! ja podies haver xerrat, et deus haver petat el cul". Doncs sí ! hehehe. Ens creuem un parell de cops pel càmping i acabem parlant d'on anem i d'on venim. El nano ha estudiat tot això del desembarcament a l'insti i li feia gràcia. Bon voyage, monsieurs!
A l'entrada hi ha un camió pizza i l'atraquem :)
I, per pair el sopar i pair totes les emocions del dia, sortim a estirar les cames per fer unes quantes fotos de la posta de sol, amb les restes dels ports flotants de la platja d'Arromanches de protagonista.




10è dia. Dimarts
Ens llevem d'hora, i resseguint la costa, anem direcció Ouistreham, on hi ha el Musée du Mur de l'Alantique, un edifici-búnquer on es pot veure com vivien els soldats alemanys. Hi donem un cop d'ull, hi ha una maqueta a baix a l'entrada en 3D, però fa una mica de "yuyu" i al final no entrem, ens passegem per fora entre tancs i barcasses d'abordatge.





Seguim cap al Pont Pegasus, a Bénouville, on ens parem per fer visita al Memorial Pegasus, nom en clau d'una altra de les operacions per intentar salvar els accessos i controlar el pas d'uns i altres pels diferents ponts dels rius. Durant la visita a aquest museu, disfrutem de l'explicació de com es feien aquests ponts com de peces del nostrat "tente": 30 homes en menys de 6 hores et tenien muntat un pont "Banley" de més de 30 metres. Una canya! I també vam veure un rèplica d'un planejador Horsa. Pel·liculero total!

Rèplica del pont Pegasus, a sota, un tros de l'original conservat al museu.



aquest és un pont Banley...com peces de "tente"...


Continuem i passem per davant del Musée et site de la Baterie de Merville, però està molt ple i no podem aparcar, donem una volta a la rotonda, però acabem per baixar a fer un parell de fotos. La veritat és que és molt dur tot plegat, i cansa una mica anar de museus, sóc més de paisatge, però s'ha de combinar tot un xic!

I ara sí, ja cap a l'últim lloc programat, travessar per El Havre i fins a Étratat. Punt final. Per travessar aquesta entrada de mar on es troba amb la desembocadura del Sena, només pots travessar pagant, tant si vas per "l'autoroute" de paganini ( 0.5 € + 6.50 € ) i continues pel pont de l'scalextric que tenim davant nostre, com si tornes per la nacional per Tancarville que també acabes pagant ( 3.50 €). Sempre ens quedarà el "caiac" !



El sol comença a baixar, encara tenim un parell d'hores ben bones, i com no podia ser de cap més manera, le petit village d'Étretat està a petar ! Així que decidim anar a buscar lloc per dormir i ja veurem que fem. A poc més de 5 minuts, trobem un petit càmping a la ferme, petites parcel·les que omplen l'era d'una masia de pagès, on una "madame" del més estil "Senyoritaaaa Escaaaarlaaaataaa" ens dóna un raconet per 15€. Ni nom, ni DNI, ni factura. Banys en un antic cobert fet el 1800 i amb les respectives aranyes que hi conviuen. C'est la vie!

Situats, decidim fer una escapada a veure una mica al poble i la platja i demà ja veurem. Després d'aparcar als afores (gratis perquè ja són les 7), ens arribem al poble, anem al revés de molts que ja marxen ( millor, més lloc per nosaltres). Hi ha molt ambient, estan sopant. Prenem vistes i situem el punt d'informació per demà matí.

La nostra sorpresa és immensa i gratament recompensadora perquè davant nostre, a la platja, ja tenim les famoses "Falaises" blanques ( parets de roca) on en destaca una en forma d'elefant. Divisem una ermita dalt de tot del penya-segat i ens hi enfilem. Ens hi trobem amb la posta de sol, que després de deixar-nos temps de fer magnífiques fotos des de dalt, ens dóna temps de baixar i fer fotos des de la platja. Bona nit. Demà més!







11è dia. Dimecres
Per no perdre el costum, matinem i a l'anar a les dutxes, ens trobem amb el que penses que no existeix: "Insert coin" ! Sí, sí, com a les màquines escurabutxaques! Una fitxa = 1.10€ per 2 minuts d'aigua. Què! Ostia! Quin far de córrer! Aigua, xampú, sabó al cos, i frego mentre l'aigua ja m'està esclarint! Ggggrrr ! Objectiu aconseguit: no quedar-me amb sabó al cos! hehehe. Som-hi! Étratat ens espera!
Aparquem allà als afores, tenim fins les 3 de la tarda per 3€, igual que a Espanya! Ggggrrr!
Atraquem el punt d'informació i com que hi ha wifi free aprofitem per descarregar-nos la ruta de tornada a la tablet. Lent, però ho aconseguim.
Seguint les indicacions, pugem a fer una ruta per la part alta dels penya-segats blanquinosos, just damunt la forma d'elefant que ahir vam "arretretar" mil vegades. Ens hi passegem. No deixem de gaudir-ne i fer-ne fotos. Quines parets!




I anem veient gent a baix a les platges de còdols que van i venen, aprofiten que hi ha la marea que encara no puja i que et permet passar per un forat a la roca ... Hi anem ? Anem-hi! Baixem i també hi passem, però només fem un trosset, just per gaudir d'aquestes parets màgiques tant esbeltes!

Aquest és el forat a la paret blanc, que amb la marea baixa, et permet travessar per sota i gaudir de tot això....




Malgrat no ens mouríem, i ja amb el pensament fet de girar aquí ( deixem pendents encara algunes visites un xic més amunt, però és que som molt al nord eh ! a gairebé 1200km de casa), deixem enrere una zona espectacular. Au revoir, la Normandie !
Passem per un súper i ens comprem unes amanides i un suc de meló que té molt bona pinta. On dinem? Anem a la platja, avui fa bo i encara no ens hem banyat. Doncs sí, ens acomiadarem del Canal de la Mancha amb un banyet. Però una platja normal, no ... una platja amb l'aigua glaçada, plena de còdols arran de les parets blanquinoses d'aquesta zona i on hi arribes després de baixar gairebé 2 quilòmetres a peu! Buf, després s'ha de tornar eh!


Ara sí, cap a Osona. Hem decidit tornar a casa amb temps i gaudint de la França interior, així que travessarem el país de nord a sud sense pagar ni un sol peatge! Això sí, cal passar per un poble amb especial i tot plegat fa que invertim dos dies sencers per anar baixant i fent nit en dos càmpings no programats. Desfent el camí espeteguem en un tranquil i acollidor càmping, Gîte et Camping Ecouves, a tocar d'Alençon ( prenem nota de la zona per visitar-la, sobretot perquè no coneixem la zona i perquè hem vist que hi podem fer caiac! ). Abans d'anar a dormir, connexió gratis de wifi i partideta de parxís! Descansem molt bé!


12è dia. Dijous
Avui no matinem, esmorzem tranquil·lament "croassant français et pa au chocolat" que ahir vam encarregar al senyor de recepció. Tenim tot el dia per davant. Només una cosa a l'agenda: visita obligada a "La Matanza de Oradour-sur-Glane".

El google maps que vam descarregar a la tablet ens va indicant, i anem gaudint del paisatge. No volem pagar peatges! Sí, una mica catalans, però és una manera molt xula de descobrir el país!
En Sam ja està pensant en que passarem per Le Mans, Arnage, Tours ... :) llàstima que no sigui juliol en aquestes dates ... tot això faria olor de benzina!  


El cas és que just quan ja toca dinar, busquem un lloc on parar amb una mica d'ombra i la vida ens regala un racó genial, just a la sortida d'un poble, amb ombres i on un cartell ens farà babejar amb uns "frites" que ens cruspim mentre es fan uns espaguetis i que després acompanyarem amb un gelat!
Anem fent quilòmetres i avancem molt amb un bon tros d'autopista gratuïta que ens fa deixar enrere Poitiers.
Arribem. Oradour-sur-Glane, a tocar de Limoges, és talment un poble fantasma. Han deixat com escenari la part vella del poble, just tallen les males herbes, tal com la van deixar després de passar-hi un batalló de la SS Das Reich, criminals nazis, responsables sense motiu d'aquesta matança i crema del poble. Quan hi accedeixes, un cartell et demana "Silence", però és que ja no surt res més de tu. 


Els ulls s'omplen d'imatges esgarrifants, i més si t'imagines el que van viure aquelles persones allà el 10 de juny de 1944, una tarda qualsevol del més de juny.... que va acabar amb la vida de més de 190 homes que van plantar cara, més de 250 dones i 200 infants que volien escapar....












Buf! Sense paraules. Que dur! Però s'havia de veure ...

Pel camí, i ja cansats i gairebé a les 8 del vespre, ens parem a Souillac, al Càmping Les Ondines, al costa del riu La Dorgogne, al cor del departament du Lot, un altre apuntat a la llista per anar fent!
Mentre sopem, i aprofitant una mica de wifi que arriba a la parcel·la, ens trobem de morros amb la fatídica notícia de l'atemptat a les Rambles de Barcelona. Ens quedem a quadres. Van apareixent informacions aquí i allà, a tots els grups de whatsapp i al twitter. Un cop més sense paraules.... i aquesta vegada "a casa". Molt dur.


13è dia. Divendres
Ens llevem i sense cap pressa, i pendents encara de la moguda barcelonina, desfem el camí gairebé en línia recta per Toulouse i Foix i fent els ports de Puimorens i la collada de Tosses. Ens trobem alguns controls de mossos a baix a Aix-Les-Thermes, a Puigcerdà i Ripoll. Quina angoixa.

C'est finie! À bientôt !

Resum:
més de 3.500 km recorreguts en 13 dies i uns 1350€ de despeses
380€ de gasoil (ha gastat menys d'un 9% )
120€ peatges (només d'anada)
220€ en càmpings
190€ entrades de Museus, visites i pàrquings
300€ en menjar i beguda
120€ altres varis (revistes, samarretes i algun record)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada